 |
| Pla mitjà del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en roda de premsa a La Moncloa, el 18 de maig del 2021. (Horitzontal) Data de publicació: dimarts 18 de maig del 2021, 16:20 Autor: Pool Moncloa / Borja Puig de la Bellacasa |
SOCIETAT - POLICIA I JUSTICIA
Redacció
13.01.2025 - 16:43
Actualització: 13.01.2025 - 17:38
Els serveis d’intel·ligència de l’estat espanyol (CNI) van entrevistar-se unes quantes vegades amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre el 2012 i el 2014, mentre era a la presó de Castelló i abans no anés a viure a la capital ripollesa.
El CNI es va arribar a reunir amb ell per saber què en sabia de l’operació Xacal, de Vilanova i la Geltrú i més casos. Va donar informació i li van donar un número de telèfon per si volia posar-se en contacte amb els serveis secrets.
Però el maig del 2014 es va fer una anàlisi en què es va incidir en la seva tendència a enganyar i a no complir les directrius, afegida a les conclusions extretes de les entrevistes, que va fer que consideressin que es-Satti s’invalidava “per a qualsevol activitat informativa en benefici de les missions assignades al CNI”.
A més, no van detectar que fos un risc i el 2014 i 2015, davant l’augment de l’activitat gihadista a Europa, el CNI va centrar els esforços en uns altres individus. Ho revelen documents desclassificats pel govern espanyol i ho va dir l’ex-director del CNI Félix Sanz Roldán a la comissió de secrets oficials del congrés espanyol el 2018.
Nico Krisch: “És una obligació ineludible d’Espanya d’aclarir si Es-Satti és viu”
OPINIÓ - EDITORIAL
07.01.2025 - 21:40
Actualització: 07.01.2025 - 21:48
Donald Trump va oferir ahir una conferència de premsa en què va insistir a dir que els Estats Units s’havien de quedar el canal de Panamà i Grenlàndia. La proposta no és nova, però ahir el qui d’ací a molt pocs dies serà president dels Estats Units va apujar el to de l’amenaça i afirmà que tant el canal com l’illa són elements estratègics de primera magnitud per als Estats Units i que per tant ell, com a president, no podia descartar res, ni tan sols l’ús de l’exèrcit –fer una guerra– per a aconseguir el seu propòsit.
L’amenaça és greu en tots dos casos. Però, tenint en compte la història i el passat sempre disputat del canal de Panamà, és especialment sorprenent en el cas de Grenlàndia.
Grenlàndia és ara mateix una dependència de Dinamarca i la primera ministra d’aquest país, Mette Frederiksen, va respondre a les paraules de Trump al cap de poques hores, en una entrevista televisada:
DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA
 |
| David folch i Josep Rull |
MÓN - ESPANYA
Josep Nualart Casulleras
07.01.2025 - 21:40
Pedro Sánchez comença avui, amb més d’onze mesos d’anticipació, la commemoració dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. Serà amb un acte al Museu Reina Sofía de Madrid, en què es preveu que es faran públics el centenar d’actes d’un programa que duu el nom de “Espanya en llibertat”, i que ha servit perquè la dreta i l’extrema dreta atiïn encara més el foc contra Sánchez, tenallat per uns quants casos de corrupció que afecten el seu entorn polític i familiar més immediat. L’acusen de voler desviar l’atenció sobre els escàndols que l’empaiten utilitzant la figura de Franco de subterfugi. De fet, Sánchez avui no aconseguirà que l’acte tingui la pàtina d’institucionalitat que volia, sobretot perquè el màxim representant de la monarquia imposada pel dictador, Felipe VI, li ha fet el buit.
En sintonia amb el principal partit de l’oposició, el PP, i de Vox, el rei espanyol no hi serà present, tot adduint motius d’agenda. La casa reial espanyola va voler descarregar mínimament la tensió i va anunciar que Felipe VI ja participaria en algun altre acte, però l’absència en aquest tret de sortida té un simbolisme innegable. Perquè per al PSOE, aquesta commemoració vol servir per a legitimar i reivindicar un règim polític que és hereu directe del franquisme, i que es va fonamentar en un pacte de silenci i d’impunitat en relació amb els crims del franquisme.
De fet, ahir la Moncloa deixava la porta oberta a la participació
 |
| El conseller Berni Álvarez, al ple del Parlament Data de publicació: dimecres 13 de novembre del 2024, 09:58 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró |
|
ESPORTS
"No hi ha hagut improvisació", ha assegurat la vicepresidenta institucional i portaveu del club
 |
Maria Elena Fort, vicepresidenta institucional del Barça, amb Joan Laporta | Estimem el Barça |
 | ||
| Dani Olmo, durant un partit amb el Barça | Europa Press |
Aquest dimarts dia 3 de desembre, Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat de nou la Iniciativa Legislativa Popular per a que el Parlament de Catalunya declari la Independència.
El registre d’aquesta iniciativa, al Parlament, l’han fet Francesc Fíguls, David Folch i Lluís Tenas, tots ells membres de l’Executiva Nacional. És un acte polític de resposta automàtica a la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de prohibir la tramitació de la ILP presentada el passat mes de febrer amb el text:
MÓN - ÀSIA - PACÍFIC
Redacció
04.12.2024 - 10:58
Actualització: 04.12.2024 - 11:26
El ministre de Defensa de Corea del Sud, Kim Yong-hyun, ha presentat la dimissió arran del caos que es va generar ahir amb l’aplicació de la llei marcial. Membres de l’exèrcit es van desplegar pel centre de Seül i grups de les forces especials van assaltar l’Assemblea Nacional, d’on es van retirar quan el ple va aprovar l’aixecament del règim marcial.
Kim Yong-hyun s’ha disculpat amb els ciutadans per la confusió i l’angoixa que va causar l’aplicació de la llei marcial. El ministre continuarà en el càrrec fins que el president, Yoon Suk-yeol, accepti la dimissió. No se sap res del dirigent d’ençà que en plena matinada (hora sud-coreana) es va fer enrere. El ministre, en un comunicat, ha dit que entomava tota la responsabilitat pel caos polític.
Aquest matí, l’oposició, encapçalada pel Partit Demòcrata, ha començat els tràmits parlamentaris per a presentar una moció de censura contra el president. L’oposició disposa de 192 diputats –el ple de l’Assemblea l’integren 300– i en calen 200 per a tombar Yoon.
D’altra banda, els principals sindicats del país han amenaçat amb una vaga general indefinida si el president no dimiteix.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/ministre-defensa-corea-sud-dimiteix-caos-llei-marcial/
