Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions municipals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions municipals. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de maig del 2015

“El paper de les forces militars i policials espanyoles a les eleccions catalanes”

27-05-2015

per Ara o mai

Els resultats del 24-M a Barcelona han permès visualitzar de forma clara el pes electoral de les forces militars i policials espanyoles al Principat de Catalunya. Es dóna el cas, que l’única secció electoral de la capital catalana on el PP va guanyar fou la núm. 108 al districte de Sant Martí amb un 35% de vots, més 19% per a C’s.







Caserna del Bruc
De forma similar, el millor resultat de Ciudadanos ha estat a la secció 52 del districte de Les Corts: Segona força amb 25% dels vots, seguida de nou pel PP amb 20%.

Quina és la particularitat d’aquests dos llocs? El primer és la secció electoral corresponent a la caserna de la Verneda de la policia espanyola. El segon, a la caserna del Bruc de l’exèrcit espanyol.


Caserma de la Verneda 

dimecres, 27 de maig del 2015

'L'independentisme ha guanyat les eleccions a Catalunya', diu un article de The Guardian

Dimecres  27.05.2015  11:03

Pronostica que els partits independentistes poden obtenir majoria d'escons a les eleccions del 27-S.








El diari britànic The Guardian va publicar ahir un article en què analitzava les eleccions municipals del 24-M i en destacava l'èxit de l'independentisme. Es titulava així: 'Hi ha hagut un terratrèmol en la política espanyola? No encara, però va venint.' En el text, escrit pel periodista i escriptor gallec Miguel-Anxo Murado, s'estudien els resultats de les eleccions a Catalunya i la manera com poden afectar les del 27-S.

Diu que s'ha parlat molt del fet que el principal partit independentista --CiU-- va perdre la ciutat de Barcelona, però recorda que, tot i ser un cop dur, el suport a la independència ha crescut substancialment i ha guanyat les eleccions de Catalunya.

dimarts, 26 de maig del 2015

Colau ja negocia amb Bosch (video)

Dimarts  26.05.2015  15:44

Primera trobada entre els caps de llista de BComú i ERC · També es reunirà amb CUP i PSC.






La candidata de BComú va anunciar ahir que les trobades amb els candidats d'ERC, PSC i CUP serien imminents i, després d'unes hores de reflexió, Ada Colau ha començat a negociar. El republicà Alfred Bosch ha estat el primer en trobar-se amb la que probablement es convertirà en batllessa de la ciutat a partir del 13 de juny. Una primera 'pressa de contacte', segons han explicat a l'ACN fonts de les dues parts. En els pròxims dies, Colau també es trobarà amb Jaume Collboni i Maria José Lecha, amb l'objectiu de concretar el suport --puntual o estable-- d'aquestes formacions per poder tirar endavant el projecte de ciutat al que aspira.

Colau també ha conversat amb Xavier Trias. Tots dos han coincidit en activar aquesta mateixa setmana una 'taula de traspàs', per fer més àgil el canvi de govern municipal. La mateixa Colau ho ha explicat a través del seu compte de Twitter.

Millor Barcelona obté 2628 vots, que haurien permès als republicans superar Ciutadans

25/05/2015

MUNICIPALS

La ruptura entre ERC i Rcat-SI costa el tercer lloc a Bosch.


Alèxia L. Ferret


Ignasi Planas durant l'entrevista


La ruptura per aquests comicis municipals a Barcelona entre ERC i Rcat-SI ha costat el tercer lloc al candidat republicà, Alfred Bosch. Esquerra ha quedat en quart lloc per darrere de Ciutadans per només 291 vots.

Però les dades indiquen que si Bosch hagués mantingut l'acord amb Millor Barcelona (coalició entre Rcat i SI ) que havia subscrit Jordi Portabella haurien pujat a la tercera posició. La coalició entre RCat i Si ha obtingut 2.628 vots, i s'ha quedat sense representació.

dilluns, 25 de maig del 2015

L'Ibex 35 perd 11.500 punts després del 24-M

Els analistes avisen que la negativa de Grècia de pagar el deute amb l'FMI també impacta en el selectiu espanyol.


Per Redacció a Barcelona
25/05/2015 10:10hores
Els resultats electorals del 24-M i Grècia impacten en l'Ibex 35, que ha obert la sessió d'aquest dilluns en vermell
L'Ibex 35 ha obert en vermell aquest dilluns, una sessió que se segueix amb lupa. La irrupció de les candidatures vinculades amb Podem a les dues grans ciutats d'Espanya, Madrid i Barcelona (especialment amb el triomf d'Ada Colau a la capital catalana per davant de CiU) i els canvis de govern que s'acosten a  la resta del país, van posar nerviosos els analistes.

El selectiu espanyol ha baixat fins a l'1,34% en l'arrencada de la jornada i ha perdu 11.500 punts. Les empreses més perjudicades són Endesa, que ha baixat un 2,07%, i Mapfre, la reculada del qual s'ha quedat en l'1,98%. Arcelormittal és l'única de tot el selectiu que cotitza a l'alça a aquesta hora, amb un avanç de l'1,33%, i Jazztel repeteix preu.

Els mercats europeus oberts, en vermell

El sobiranisme amplia la majoria a les quatre diputacions

Dilluns  25.05.2015  11:35

CiU perd representació però guanya amb comoditat a totes quatre · ERC s'enfila a la segona posició a tot arreu.








Les quatre diputacions de Catalunya --Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona-- continuaran en mans dels partits sobiranistes els pròxims quatre anys. CiU ha perdut diputats a tres de les quatre institucions, però ha mantingut la primera posició amb comoditat. Per la seva banda, ERC ha recuperat posicions després de la patacada de fa quatre anys i s'ha col·locat en segona posició a les quatre diputacions. Paral·lelament, el PSC ha perdut la segona posició a tot arreu. A Girona i Lleida ha perdut la meitat dels representants que tenia o més.

Si ho comptem per blocs, la suma de la representació sobiranista a les quatre diputats és de 87 diputats (en tenien 72). Pel bloc unionista, les eleccions han comportat una davallada: ha passat de 52 representants a 33.

Barcelona

Compromís té la clau per expulsar el PP del País Valencià

Dilluns, 25 de maig de 2015 12:40 h

El Partit popular guanyes les eleccions però perd les opcions de seguir governant. El català podria tornar a les escoles i a la televisió


Les eleccions al País Valencià han deixat el Partit Popular com a primera força (31), però la suma de PSPV (23), Compromís (19), i Podemos (13), supera la possible aliança de PP amb Ciudadanos (13).
 
 
Així queda el Parlament del País Valencià
 

Al País Valencià, Ximo Puig posarà fi a “vint anys del PP”

El PSPV podrà governar si arriba a pactes amb Compromís i Podemos. La voluntat, en paraules de Puig, hi és: “Avui s'acaben vint anys del PP al País Valencià i aquest canvi l'encapçala el partit socialista”. El 2011, el mapa polític no permetia cap maniobra. El PP s’imposava amb una incomprensible majoria absoluta (55 diputats). PSPV (33), Compromís (6), i EUPV (5), no sumaven majoria. El 2015 ha capgirat la situació a favor del segon grup, malgrat la desaparició d’EUPV que dóna el relleu a Podemos, i l’entrada testimonial de Ciudadanos, que no suma amb el Partit Popular.

Compromís, amb Mònica Oltra i Mireia Mollà al capdavant, han “desbordat les expectatives”. Oltra ha aconseguit dur Compromís de 6 diputats a 19, i és força decisiva de canvi. Oltra ha assenyalat que “Els valencians no es mereixien uns governants corruptes. És el moment de la responsabilitat, un moment històric. Hem triplicat els nostres resultats i hem trobat una complicitat enorme en el poble valencià”. El president sortint, Alberto Fabra, del PP, ja ha assenyalat que molt probablement no governaran i hauran de reflexionar. És la tònica de les declaracions d’un PP que ha guanyat les eleccions a gairebé tot Espanya, i no acabarà governant gairebé enlloc.

Compromís expulsa Rita Barberá de l’alcaldia

Els electors retornen la dignitat a les Illes Balears

Dilluns, 25 de maig de 2015 12:35 h

Una aliança de progrés podria acabar amb la política anticatalanista de Bauzá


A les Illes balears, la fotografia és similar a la del País Valencià, malgrat que la majoria és més ajustada car el Parlament queda més fragmentat. El PP s’imposa amb 20 diputats, però aquests són insuficients davant la majoria de PSIB (14), Podemos (10) i MES (6). El Pi (3), MpM (3), C’s (2) i GxF+PSIB (1) completen el Parlament insular.



El Parlament de les Illes Balears



El decret del trilingüisme de Bauzá té els dies comptats

El president de les illes, José Ramón Bauzá, no entenia ahir què era el que havia passat perquè la gent desitgés un canvi. “Alguna cosa devem haver fet malament, perquè molts ciutadans ens han retirat la confiança. Ha estat un resultat dur i difícil”. De veritat que no ho sabia? Segurament que aquesta nit, si ha dormit, la consciència li ha recordat el decret del trilingüisme i les vagues a les escoles, la vaga de fam de Jaume Sastre, la desaparició progressiva de TV3... l’aliança de progrés que es podria formar per governar les illes té molta feina a fer per retornar la identitat manllevada a aquest territori de parla catalana.

Malgrat la victòria, Bauzá no governarà, si ens atenem a les paraules de Francina Armengol, del PSIB que ja ha avançat que “s'obre un nou temps de canvi, de major pluralitat i en el qual els socialistes hi tenim una important responsabilitat i l'exercirem”. Per pactar haurà de gestionar una aliança amb Podemos (10), i amb MÉS (6), a la que també es podria sumar Gent per Formentera (1). L’esperança i la perseverança de la ciutadania mobilització rere mobilització ha acabat amb una majoria absolutíssima popular el 2011, que superava la barrera dels 30 escons amb 35. El PSIB quedava amb 14, i un ampli ventall de quatre formacions més sumaven un total de 10 escons més insuficients.

A Palma, victòria amarga del PP

CiU, ERC i CUP acumulen un 67% dels regidors de Catalunya

25/05/2015

MUNICIPALS

Els unionistes (PSC, PP i C’s) queden amb un 18,4%, i 1.668 regidors.


Nerea Rodríguez

Els partits sobiranistes CiU, ERC i la CUP van aconseguir ahir un total de 6.077 regidors a tota Catalunya, dels 9.077 que s’escollien en les eleccions municipals, el que suposa un 67% del total de regidors. El 2011, les tres formacions en va aconseguir un total de 5.345, de 9.137, el que suposava un 58,5%. D’aquesta manera, és evident que el sobiranisme ha augmentat i ha guanyat en el conjunt de Catalunya.

CiU ha estat el partit sobiranista que més regidors ha obtingut: 3.324 (36,62% del total). Segueix a la federació nacionalista ERC, amb 2.381 regidors (26,23%), i després la CUP, amb 372 regidors (4,1%). En canvi, els partits unionistes (PSC, PP i C’s) han obtingut 1.668 regidors, el que suposa un 18,4% del total, enfront del 67% que n’han obtingut CiU, ERC i la CUP. Així, el PSC n’ha obtingut 1.278 (14,1% del total), el PP 214 (2,35%) i C’s 176 (1,93%).

Vicent Partal : Una nit històrica... i tres reflexions

24.05.2015

Es torna a obrir la batalla de Barcelona, emergeix un nou País Valencià i la nova política marca un abans i un després. Tot mirant al setembre.


1) L'independentisme manté la seua força però reobre la batalla per Barcelona

Després de la consulta popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. I en aquest sentit aquestes eleccions han significat una frenada en sec, preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys.

Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. I els partits independentistes també haurien de fer un pensament. Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran de prendre mesures fortes des de les institucions del país, és possible que Barcelona, la capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I això seria un entrebanc greu tot i que encara cal veure quines seran les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional tampoc no és cap bloc monolític.

El 27 de setembre Barcelona serà la clau per a guanyar les eleccions que han d'obrir pas a la secessió. Però l'espectacular tomb provocat a Barcelona no hauria de fer perdre de vista que a la resta del país els resultats són, amb alguna excepció que caldrà comentar, bons, molt sòlids. Projectats al parlament donarien majoria absoluta a la suma dels tres partits independentistes, que en conjunt guanyen 300.000 vots respecte als de fa quatre anys. Del 33 per cent de vot al conjunt del Principat a CiU-ERC-CUP s'ha passat ara al 44, que no és poc. Que Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions a la capital no vol dir res més que això, que la ciutat té ganes de canviar de debò i que ICV, Podem i Procés Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als barcelonins, més sòlida que no la que hem proposat els independentistes. No cal, doncs, dramatitzar res però sí pensar a fons si estem fent el que cal o no.

Un detall rellevant i molt important és el gir a l'esquerra que es produeix dins el camp independentista i que pot tenir conseqüències importants al setembre. Esquerra i la CUP han aconseguit bons resultats. Convergència i Unió torna a ser el primer partit, després de les europees que va guanyar Esquerra, però l'impuls cap a l'esquerra del país és ben visible i podria configurar majories noves i inesperades d'ací a quatre mesos.

2) Un nou País Valencià, amb Compromís

Una de les notícies més grandioses, i emocionants, de la nit és l'emergència de Compromís com a força clau del canvi al País Valencià. Els resultats de la formació valencianista són certament històrics. Ho són al conjunt del país i molt especialment a la ciutat de València, on Joan Ribó ha esdevingut clarament l'alternativa a Rita Barberà.

Amb aquest resultat s'obre una nova època al País Valencià, que supera definitivament l'anomalia històrica que ha estat durant dècades la infrarepresentació política del nacionalisme. Perquè el nacionalisme ja feia anys que era la principal alternativa social, però no sabia transformar-ho en resultats a les urnes. Compromís ha treballat molt bé. El Bloc Nacionalista ha estat molt generós cedint la candidatura a presidenta a Mònica Oltra, una política singularment brillant que ha sabut connectar amb la societat valenciana com poca gent ho ha fet mai. I ara l'esquerra valencianista podrà marcar de prop el Partit Socialista i dignificar la política valenciana en la major part de les institucions, fent ús d'una oportunitat que serà única.

No els serà pas senzill. El PP s'ha enfonsat i ara n'hem d'esperar una reacció rabiosa. Fins i tot en podem veure reaccions molt violentes, especialment a València contra el nou batlle, Joan Ribó. Caldrà, doncs, defensar les institucions democràtiques i netejar-les per dins de dues dècades llarguíssimes de balafiament, corrupció i desvergonyiment polític. Insistisc: no serà una tasca senzilla. Però des d'anit tot és possible, gràcies als magnífics resultats aconseguits. L'única nota trista de la nit és que Esquerra Unida haja quedat fora de les Corts, quan tant i tant havia treballat contra la corrupció.

A les Illes també el terrible govern de Bauzá és ja un malson remot. L'esquerra i el nacionalisme podran governar també la majoria de les institucions amb una participació brillant de Més, que ha fet un gran resultat i amb una sorprenent i prometedora irrupció d'El Pi.

El canvi al País Valencià i les Illes era absolutament necessari i ha estat durament treballat. Caldria que des del Principat s'entengués també el valor que té i les oportunitats que obre, precisament en un moment tan especial de la nostra història.

3) La nova política és un factor determinant

Barcelona en Comú ha fet història. Però també la CUP ha aconseguit uns resultats extraordinaris. Allà on s'ha presentat, ha tingut un creixement molt més que notable. Podem preveure, doncs, un gran creixement dels anticapitalistes en les eleccions del setembre i amb això una reordenació també de l'esquerra catalana i de l'independentisme en general. Cosa que podem interpretar com que en aquestes eleccions als dos eixos tradicionals (dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme) s'ha afegit de forma definitiva i amb una força enorme l'eix nou-vell. Nova política contra vella política.

Aquest és l'eix sobre el qual ha pivotat Barcelona en Comú, és l'eix sobre el qual ha pivotat també amb èxit Compromís al País Valencià i és l'eix sobre el qual pivota la CUP. Atenció, doncs, al setembre, a la importància que tindran els nous partits i la nova forma de fer política. Que és molt possible que allà hi haja també una de les claus, per a aconseguir la independència.

Canvi històric a Barcelona: Colau guanya les eleccions

Diumenge  24.05.2015  22:46

Barcelona en Comú obté 11 regidors i CiU, 10 · ERC guanya dos regidors i la CUP entra amb tres.

 






Barcelona en Comú, encapçalada per Ada Colau, és la força més votada a les eleccions municipals de Barcelona, amb 11 regidors, quan ja gairebé s'han escrutat tots els vots. CiU queda segona, amb 10 regidors, i en perd 4 respecte del 2011. ERC guanya pes, i obté 5 regidors (3 més que no tenia). Ciutadans entra a l'ajuntament també amb 5 regidors. El PSC passa d'11 regidors a tan sols 4, i la CUP hi entra amb 3, tants com el PP.

Vegeu les dades de l'escrutini, municipi per municipi

dimarts, 12 de maig del 2015

El marit d'Ada Colau compartia junta a la fundació del Barça amb Fèlix Millet i Urdangarín

11/05/2015 Política 

El marit d'Ada Colau ha format part de la Junta de la Fundació FCB junta a personatges com Fèlix Millet, Iñaki Urdangarín o Sandro Rosell, imputats per diferents delictes econòmics.





Adrià Alemany Salafranca, marit de la candidata de Barcelona en Comú i cara visible de la PAH durant alguns anys, Ada Colau, va compartir la Junta de la Fundació FCB amb personatges com Fèlix Millet, Iñaki Urdangarín o Sandro Rosell, imputats per diferents delictes econòmics.

Alemany forma part actualment de la Junta de la Fundació del Barça dirigida per Josep M. Bartomeu, en qualitat de "Tècnic financer." Però en cursos anteriors va compartir aquesta responsabilitat, poc coneguda, sota la presidència de Joan Laporta o Sandro Rosell, i compartint-la també amb persones vinculades al poder com Miquel Roca i Junyent (precisament advocat de la infanta imputada i dona d'Urdangarín), Joan Gaspar o l'exalcalde de Terrassa Manel Royes.

Fèlix Millet era vicepresident del Patronat de la Fundació FCB el curs 2008-2009, amb Alemany com a "Tècnic financer" membre de la junta. Anys en què a la mateixa junta Iñaki Urdangarín exercia com a "vocal."

Ignasi Planas: «L'èxit de Colau seria un dels entrebancs més ferotges al procés»

, Barcelona | Actualitzat el 12/05/2015 a les 16:20h

Millor Barcelona es presenta a les municipals amb un programa vertebrat en els eixos de la participació ciutadana i la independència

L'Ajuntament està més preocupat pels turistes que pels ciutadans, diu l'alcaldable de la coalició de Solidaritat i Reagrupament

Especial: Eleccions municipals 2015



Ignasi Planas, a Barcelona. Foto: José M. Gutiérrez


Sota el nom Millor Barcelona, la coalició de Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència concorren als comicis del 24 de maig, liderats per l’alcaldable Ignasi Planas. Veí de l’Eixample, advocat i president de la Federació Catalana de Rugbi, la trajectòria política de Planas comença a CDC, formació de la qual va ser-ne conseller nacional. Ha estat també president de l’Associació Catalunya Estat Lliure i membre de Reagrupament des del 2009.

El cap de llista de la coalició Millor Barcelona té un aspecte casual. No titubeja, gesticula recurrentment i es permet a vegades la llicència d’incorporar experiències pròpies per fer més amè el seu discurs. Té perfectament interioritzades les tècniques dialèctiques pròpies de la política: mirada fixa, els tempos adequats, la veu clara i l’entonació òptima.

- Quines són les principals critiques que faria a l’actual govern municipal?

El vot d'ERC, en mapes: de tocar fons a tenir grans expectatives

Dimarts  12.05.2015  06:00

Autor/s: Josep Rexach, Josep Casulleras, Marc Belzunces

Us oferim una anàlisi de l'evolució del vot dels republicans, amb les dades d'uns mapes interactius.






El 22 de maig de 2011, jornada d'eleccions municipals, ERC va tenir una seriosa patacada electoral. Encapçalada llavors per Joan Puigcercós, perdia gairebé 100.000 vots respecte de les eleccions del 2007 i deixava de ser la tercera força política al Principat. Quatre anys més tard, amb una direcció diferent, i en ple procés sobiranista, els republicans encaren el 24-M amb l'esperança de mantenir la línia ascendent de resultats que va començar amb les eleccions espanyoles d'aquell mateix 2011 i que sobretot es va concretar en les europees de l'any passat, quan fou el partit més votat al Principat. De tocar fons a aspirar al màxim: analitzem en sengles mapes interactius els resultats d'ERC el 2011 i el 2014, per examinar-ne l'evolució.

Els resultats de les municipals del 2011 van significar un cop dur per a ERC, i efectivament van tocar fons. Un any abans, en les eleccions al Parlament de Catalunya, Joan Puigcercós s'havia quedat amb una representació de 10 parlamentaris, molt lluny dels 21 que havia aconseguit Josep-Lluís Carod-Rovira el 2006. El poder d'ERC havia entrat en crisi i la pèrdua de confiança entre els electors, després del desgast dels dos tripartits, es va confirmar a les municipals. 'No és una nit feliç', deia Joan Puigcercós després de saber els resultats. El creixement de la CUP i, en menor mesura, la presència de Solidaritat i Reagrupament havien conduït a un fort revés d'ERC.

La recepta Mas: plebiscitàries al "raconet" i prioritat local el 24-M

ACN
Artur Mas no llegeix els seus discursos. No arriba a fer com Oriol Junqueras, que ni tan sols porta papers, però baixa poc la vista cap a les anotacions –manuscrites– que guarda entre mans mentre es dirigeix al públic. Això no vol dir, però, que es prepari poc les intervencions. Acostuma a tenir clar què vol dir i a qui es vol dirigir, i més quan la televisió emet en directe algun fragment del seu discurs. Ahir, des de Sant Feliu de Llobregat, va obrir foc contra Pablo Iglesias, que dissabte havia qualificat de  "gentussa" determinats dirigents de CiU, i en l'obertura de campanya, dijous passat, va despatxar-se a gust contra Ada Colau en un to inusitadament alt. La superfície del míting de Sant Feliu, on CiU va ser tercera força el passat 2011, és la crítica dura –i implícita, a pesar que a Mas se li va entendre tot– contra els referents de la nova esquerra. Un cop el pilot vermell de la càmera de TV3 es va apagar, el president va llançar un altre missatge rellevant:  la prioritat el 24-M és votar en clau "local" i guardar un "raconet" –és a dir, un espai secundari– pensant en les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.

dilluns, 11 de maig del 2015

Lapeira Cap de llista de SI a les eleccions a Vic: "No pactarem amb cap partit que tingui obediència espanyola"

| Actualitzat el 06/05/2015 a les 21:53h

Lapeira: «Solidaritat està disposada a pactar i assumir responsabilitats»

Cap de llista de SI a les eleccions a Vic: "No pactarem amb cap partit que tingui obediència espanyola" i "aspirem a doblar els regidors de les passades eleccions"

Iban Lapeira, regidor des de 2011, dubta que la Facultat de Medicina pugui ser "de qualitat"

Especial: Eleccions municipals a Vic, 2015



Iban Lapeira, a la plaça Major de Vic. Foto: Adrià Costa

Iban Lapeira, de 40 anys, repetirà com a alcaldable a Vic per Solidaritat per la Independència (SI), a les properes eleccions municipals del 24 de maig. Hi anirà amb els deures fets, amb la percepció que en aquesta legislatura, avalat per l’aritmètica del nombre de regidors del consistori, s’ha sabut moure entre dues aigües, en terreny de ningú, a estones amb l’equip de govern, en d’altres amb els seus companys d’oposició.

Presumeix –amb raó- d’haver tirat endavant en aquests quatre anys més propostes que no pas d’altres formacions amb més regidors. La llista està encapçalada pel seu projecte estrella, els pressupostos participatius, que ha arribat a gestionar com a màxima autoritat. Conté altres iniciatives, com la prohibició del pas de camions pel nucli urbà o el compromís de l'Ajuntament de crear un aparcament gratuït a l’oest de la ciutat. Ara, amb aquestes credencials, demana a la ciutadania que li atorgui un segon regidor. Almenys.

- Solidaritat va ser un dels primers que va apostar fort per la independència, Ara, aquest discurs s'ha diluït entre el munt de partits que s'han passat al sobiranisme.

- No crec que s'hagi diluït. Ens vam presentar el 2010 amb una proposta electoral que incloïa la Declaració Unilateral d'Independència. Vam obtenir representació al Parlament i vam presentar la proposta, tal com havíem promès, però ens la van tombar. En aquella campanya ens van criticar que ens presentéssim amb la independència com a eix central del programa... Avui tothom ho fa.  


Iban Lapeira, a la redacció d'Osona.com. Foto: Adrià Costa



- Entenem que per a vostès les municipals són una prèvia de les plebiscitàries.

- El que passi el 27 de setembre dependrà en gran part d'aquestes municipals. Jo sóc dels que penso que és possible que no es convoquin eleccions.

- Què vol dir?

- Depèn de molts factors: dels resultats que tregui Convergència el 24 de maig, de la postura que adopti Unió... Si CiU pateix una davallada molt gran, dubto que Artur Mas convoqui eleccions el setembre.

- Solidaritat és un partit a la baixa? A Osona ha passat de vuit a tres candidatures.

- El 2011 acabàvem d'obtenir representació parlamentària i estàvem a l'alça. En aquell moment ens vam sentir valents i vam presentar candidatures a tot arreu on podíem. Aquesta vegada la política que s'ha seguit tant a escala comarcal com nacional és elaborar llistes amb garanties, amb les quals puguem lluitar per obtenir regidors i fins i tot doblar la representació aconseguida a les passades municipals.

- El seu objectiu a Vic és treure dos regidors?

- Sí, o més. Aquest any es presenten 12 candidatures i estic convençut que una d'elles serà la gran sorpresa.

- Quina?

- No ho sabem [riu]. Creiem que mantindrem la representació a l'Ajuntament i ens agrada pensar que podem ser aquest factor inesperat i guanyar més suports dels que la gent s'espera.

- I el partit que dirigeix Josep Anglada, Plataforma Vigatana, pot ser aquesta sorpresa?

- No, més aviat el contrari. Penso que el seu partit serà el que patirà la davallada més important. De fet, no crec que entrin a l'Ajuntament.

- No el preocupa que en aquestes eleccions es presentin quatre formacions amb connotacions xenòfobes?

- No, aquest és el joc democràtic. El que m'amoïnaria és que obtinguessin els 3.000 vots de 2011.

- Tenint en compte l'ampli ventall de partits que hi ha, molts d'ells independentistes com vostès, no hauria estat millor intentar arribar a un acord per formar una coalició i assegurar el tret?

- Fa més de dos anys que estem intentant treballar per aconseguir un projecte independentista unitari a la ciutat de Vic. Hem estat en contacte amb diverses formacions polítiques afins a la nostra, però per diferents circumstàncies no hem aconseguit arribar a un consens.

- Amb quines?

- Reagrupament Independentista i Moviment Demòcrata Català.

- La proposta que planteja és la mateixa que volia Vila d'Abadal: una candidatura unitària independentista.

- Més o menys, però és difícil d'aconseguir. Tothom creu que el seu projecte polític és el millor per a la ciutat de Vic. A més, hi ha partits com ERC i la CUP que estan a l'alça, fet que complica els possibles pactes. Per això havíem intentat agrupar-nos amb formacions més petites, que es podrien sentir orfes de representació a l'Ajuntament. Els recels de les eleccions del 2010, però, han pogut més que la voluntat d'arribar un acord.

- Estan disposats a pactar per entrar a l'equip de govern?

- Si les condicions són bones i s'accepten línies que considerem innegociables, estem disposats a pactar i a assolir responsabilitats.
Iban Lapeira, a la redacció d'Osona.com. Foto: Adrià Costa

Iban Lapeira, a la redacció d'Osona.com. Foto: Adrià Costa
- Quines són aquestes línies innegociables?

- Que els partits hagin firmat el document de l'Assemblea Nacional Catalana i estiguin compromesos amb el procés. No pactarem amb cap partit polític que tingui obediència espanyola. D'altra banda, per nosaltres també és clau que la ciutadania pugui decidir sobre qüestions importants, com el porta a porta, les adoberies o el mercat municipal.

- Això implica augmentar els pressupostos participatius?

- Sí, mantenir-los i anar augmentant la partida fins a tancar el mandat a l'1% del pressupost ordinari.

- Ha esmentat la recollida selectiva de deixalles porta a porta. Hi donaran suport?

- Pel que fa al porta a porta entenem que s'ha d'apostar per aquest model de recollida: es generen menys residus, es reaprofiten més les deixalles i es paga menys de cànon a l'abocador. És indiscutible que és beneficiós tant mediambientalment com, a la llarga, econòmicament.

- I al mercat municipal, què s'hi ha de fer?

- Tot i que l'Ajuntament ha invertit per reforçar l'estructura, cal fer-hi una reforma important, si no estem condemnant el mercat a desaparèixer. Això sí, el projecte que es decideixi ha de ser satisfactori pera  les dues parts: per al consistori i per als paradistes. Nosaltres, fins i tot veiem amb bons ulls tirar-lo a terra i fer-lo nou per convertir-lo en un mercat de referència.

- En aquesta legislatura han estat la crossa de l'equip de govern?

- Hem donat suport a l'equip de govern, sí, però també hem mostrat desacord quan ho hem cregut convenient. Tenim les nostres propostes de màxims, però també s'ha de saber negociar, per intentar avançar. Preferim tirar endavant projectes que no fer res.

- Deunidó les coses que han impulsat amb un sol regidor.

- És veritat, s'han visualitzat algunes de les nostres propostes. Per exemple, una reivindicació històrica com la prohibició del pas de camions pesats per dins de la ciutat. Gràcies a insistir i fer pressió hem aconseguit que aquesta mesura ja sigui efectiva. També hem posat sobre la taula els pressupostos participatius. Hi ha qui es queixa que la xifra és baixa, del 4% de participació, però penso que hem d'estar contents. A ciutats com Girona tenen el 2,5% i a Manresa el 0,66%.

- També van aconseguir que s'habilités una zona d'aparcament gratuïta a l'oest de la ciutat, tot i l'oposició de CiU. Creu que aquesta iniciativa tirarà endavant?

- Sí. Nosaltres vam presentar una moció per habilitar nous pàrquings gratuïts a la zona de ponent, la qual va tirar endavant amb el suport de tots els grups, menys de CiU. Vic és capital de comarca i tenim una responsabilitat. Hem d'oferir zones d'estacionament no només els residents, sinó també als osonencs que es desplacen fins a la ciutat i als turistes. El problema és que CiU transmet als propietaris un acord diferent del que es va arribar al ple, que era una cessió dels solars amb conveni de 2 a 3 anys. CiU els està dient que aquesta xifra és de 10 anys i això complica les negociacions. La nostra idea és habilitar els solars amb els mínims imprescindibles per si els propietaris, més endavant, els requereixen.
Les mans d'Iban Lapeira. Foto: Adrià Costa



- La seva proposta per millorar el trànsit a la ciutat: reduir un carril al passeig, incorporar-hi un carril bici i reobrir el carrer Torres i Bages.

- Pensem que tenim dos carrils estrets al Passeig que, al cap i a la fi, s'acaben reduint a un. Per això proposem eliminar-ne un. A més, incorporant un carril bici aconseguiríem reduir els comportaments incívics d'alguns ciclistes i facilitar-los un espai on circular còmodament. D'altra banda, amb la reobertura del Torres i Bages, i tenint en compte la millora que s'ha fet a la gasolinera de la Pista, descongestionaríem el Portalet.

- I la restricció de trànsit a l'Eixample Morató...

- S'ha de replantejar, perquè es va fer de pressa i corrents. No som partidaris de tornar a la situació inicial, però cal prendre mesures que satisfacin tant  comerciants com veïns.

- Darrerament, s'ha queixat amb insistència que hi ha empreses de familiars de càrrecs electes que facturen al consistori. Es refereix a algú en concret?

- Estic parlant d'una empresa vinculada a la candidata més votada a les eleccions de 2011.

- Anna Erra?

- Sí. No estem d'acord que les obres s'atorguin a dit. S'hauria d'obrir un concurs perquè les empreses vigatanes presentin el seu projecte i s'elegeixi aquell que es consideri més adequat. Al soci privat de l'empresa mixta Rases Vic se li estan donant moltes feines...

- Quines mesures proposa Solidaritat per reduir l'atur?

- Nosaltres creiem que l'Ajuntament no pot fer gaire més del que ja fa per rebaixar la desocupació, a banda de dotar de més diners els plans d'ocupació.

- Fan costat a la candidatura de Vic com a Ciutat Unesco de la Gastronomia?

- Vam votar-hi a favor. Aquest reconeixement beneficiarà la ciutat, sobretot les empreses del sector carni i alimentari, les quals pensem que haurien d'assumir part del cost del projecte junt amb l'Ajuntament.

- La Facultat de Medicina té el vistiplau de Solidaritat?

- No acabem de tenir clar aquest projecte: dubtem que l'Hospital de Vic estigui preparat per assumir-lo i que la Facultat que es construeixi pugui ser de qualitat.

- Aposten per remunicipalitzar la gestió de l'Atlàntida o per mantenir el sistema actual?

- No estem d'acord en remunicipalitzar el servei, perquè seria dir que s'ha fet malament i no és així. Si es miren els percentatges d'ocupació dels espectacles de l'Atlàntida, es pot veure que estan per sobre del 70% i l'alumnat inscrit a l'Escola de Música ha augmentat. La gestió es pot millorar i també es pot qüestionar el pressupost que l'Ajuntament destina a l'entitat. Ara bé, passar-la a mans municipals, no.
Iban Lapeira, a l'entrada de l'Ajuntament de Vic. Foto: Adrià Costa
Enllaç noticia :


divendres, 8 de maig del 2015

SI creu que la construcció de la independència comença pels ajuntaments

Marc Sala | Noticia publicada ahir 07/05/2015

ELECCIONS MUNICIPALS 2015



SI ha celebrat l'acte a la Casa de Cultura


Solidaritat per la Independència (SI) veu els ajuntaments com el primer esglaó cap a la independència i proposa la remodelació del model d'administració local per 'apropar les institucions al ciutadà'.

Els independentistes recorden que el finançament municipal està 'ofegat' per l'espoli fiscal i les lleis espanyoles i per això defensen la necessitat d'un estat propi per garantir el funcionament dels consistoris.

ERC-MES presenta una llista electoral plural i 'al servei de la república catalana'

Sergio Morales | Noticia publicada el 28/abril

ELECCIONS MUNICIPALS 2015



Mireia Ingla, al centre, amb els membres de la llista d'ERC-MES


ERC-MES ha presentat a la ciutadania una llista electoral que configura un projecte 'plural', 'transversal', 'jove' i 'al servei de les persones i la república catalana'. En aquest sentit, l'alcaldable Mireia Ingla ha explicat que les eleccions municipals són 'la primera volta' dels comicis previstos per al 27S.

L'acte de presentació ha comptat amb la presència del secretari general adjunt d'ERC, Lluís Salvadó, i del fundador de Socialisme, Catalunya i Llibertat, Toni Comín, que han posat en valor la pluralitat de la candidatura local i la importància de la política municipal en el procés sobiranista.

Més de 500 persones mostren el suport a la CUP-PC per a les municipals

Mar Castro | Noticia publicada ahir 07/05/2015

ELECCIONS MUNICIPALS 2015



Presentació del manifest de suport




Un total de 527 persones han signat el manifest de suport a la coalició de la CUP i Procés Constituent de Sant Cugat per a les eleccions municipals. Aquesta xifra és més del doble que fa quatre anys, quan van aconseguir 215 adhesions. L'economista i impulsor de Procés Constituent, Arcadi Oliveres, l'exconseller de la Generalitat per ERC Carles Solà, i personalitats relacionades amb diferents entitats socials i culturals de la ciutat, com Gemma Aristoy, Ignasi Bassó i José Fernando Mota, formen part de la llista.

El manifest critica el model de ciutat que ha estat tirant endavant CiU en els darrers anys i aposta per 'revolucionar' Sant Cugat amb propostes que prioritzin l'accés universal als serveis públics. En aquest sentit, volen garantir una escola bressol accessible per a tothom i que l'habitatge de lloguer social estigui al centre de les prioritats polítiques.

La CUP-PC també aposta per donar suport als treballadors i que s'elimini la 'catifa vermella' que es posa als 'grans empresaris'.