El Suprem decideix investigar Laura Borràs pels presumptes contractes irregulars

Creu que podria haver comès els delictes de prevaricació, frau, malversació de fons públics i falsedat documental

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs | ACN

per Redacció  

17 de desembre de 2019 14:08 

El Tribunal Suprem ha decidit obrir una causa per investigar si la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, va adjudicar irregularment contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El Suprem constata que segons l'exposició raonada que va enviar el tribunal d'instrucció número 9 de Barcelona, "existeixen indicis en l'execució de fets que podrien ser constitutius de delicte", en concret els de prevaricació, frau a l'administració, malversació de fons públics i falsedat documental.



El TS també vol incloure en la seva investigació la persona beneficiaria dels contractes investigats, Isaías Herrero, ja que considera que la causa és de difícil divisió. El jutjat d'instrucció es va adreçar al Suprem perquè Borràs és ara aforada.

En la seva interlocutòria, el Suprem remarca que l'exposició raonada que ha rebut posa de

Editorial Vicent Partal : Cordó sanitari? No feu riure, bah, que això és Espanya

OPINIÓ - EDITORIAL

«Ni el PP ni Ciutadans no han fet cap cordó sanitari de cap classe i així tenim a Vox participant en pactes de govern pertot arreu»

Per: Vicent Partal

03.12.2019  21:50

La polèmica sobre si Vox havia de ser sotmès a la fórmula del cordó sanitari al congrés dels diputats de Madrid s’ha acabat de seguida. El PSOE havia de triar entre mantenir el cordó sanitari contra l’extrema dreta, al preu de cedir la vice-presidència primera al PP, o tenir la vice-presidència primera del congrés. I va triar tenir la vice-presidència primera del congrés. Aquesta és la distància exacta que hi ha per als socialistes espanyols entre els principis solemnement electoralistes i la crua realitat. Càrrec a la butxaca, pam de nas als qui encara se’ls creuen i s’ha acabat la discussió. A una altra cosa…



El cordó sanitari és una fórmula política que s’ha posat en pràctica sobretot als països francòfons per mirar d’evitar que es normalitze la presència institucional de l’extrema dreta. Alguns de vosaltres de segur que deveu recordar els socialistes francesos l’any 2002, quan demanaren el vot com a president de la república del seu antagonista de la dreta, Jacques Chirac, per evitar la victòria de Le Pen pare. I com, consistentment, els socialistes i la dreta republicana van tornar a demanar ara fa dos anys el vot per Emmanuel Macron, a fi d’evitar la victòria de Le Pen filla.



Espanya és molt lluny de tot això. Ni el PP ni Ciutadans no han fet cap cordó sanitari de cap classe i així tenim Vox participant en pactes de govern pertot arreu. Però ara ha quedat clar que el PSOE

A Vox ningú no el vol però tots l'ajuden (a Espanya)

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 3 de desembre de 2019

Darrere dels discursos grandiloqüents contra Vox de totes les forces polítiques hi ha una realitat molt més crua i que ni PSOE, ni PP, ni Ciutadans, no estan disposats a assumir:

siguin benvinguts els pactes per aïllar els ultradretans sempre que no sigui jo el perjudicat.


A la constitució de la Mesa del Congrés dels Diputats hem tingut un clar exemple d'això i per aquesta escletxa s'ha colat el diputat de Vox, Ignacio Gil Lázaro. El PSOE ha volgut assegurar-se la vicepresidència primera per al seu diputat Alfonso Rodríguez Gómez de Celis —a més de la presidència per a Meritxell Batet— en comptes de deixar aquest càrrec en mans de la popular Ana Pastor i conformar-se amb la vicepresidència segona. Si ho hagués fet així, avui Vox no estaria a la Mesa del Congrés dels Diputats.



I un no pot menys que comparar què ha succeït en altres països quan s'han produït situacions amb alguna similitud. Per exemple, quan era fins i tot incipient a França el Front Nacional i la seva presidència l'ostentava Jean-Marie Le Pen. Estem parlant del

Sánchez promet mà dura: penalitzar els referèndums i "portar Puigdemont a Espanya"

EL DEBAT






Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dilluns, 4 de novembre de 2019

L'únic debat a cinc de la campanya del 10-N havia de ser un tots contra Pedro Sánchez. En part ho ha estat, però també ha estat un gairebé tots contra Catalunya, amb enfrontaments paral·lels. Tant el candidat socialista com els seus adversaris Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal han exposat tota una sèrie de mesures, algunes coincidents, per respondre a l'independentisme de forma contundent. Molts pals i poques pastanagues L'única excepció ha estat Pablo Iglesias, que s'ha quedat sol defensant la necessitat d'una sortida dialogada al conflicte català.



El bloc de Catalunya l’ha començat el mateix Pedro Sánchez, que ha anunciat tres mesures si aconsegueix la “confiança majoritària” dels ciutadans. La primera, “construir concòrdia” amb una nova assignatura “sobre educació en valors civils, constitucionals i ètics”. La segona, modificar la llei General de la Comunicació Audiovisual perquè els ens públics s'hagin d'escollir per dues terceres parts dels parlaments. L’objectiu és “posar fi a l’ús sectari de TV3”. I la tercera, tornar a tipificar al Codi Penal la convocatòria de referèndums sense competència.
Una despenalització que va fer l’expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero.




També ha arribat a prometre "portar Puigdemont a Espanya perquè rendeixi comptes davant la justícia", després de retreure a Casado que se'ls escapés. Al diàleg s'hi ha referit de passada.