Creure en nosaltres mateixos

 

 

OPINIÓ

 

 

"La moral de derrota encotilla l’acció de l’independentisme després de l’anomenat “procés”, el qual és un mort que els nostres polítics no volen enterrar"

 

 

 

Santiago Espot

23/05/2022 19:04 

 

 

Trenta-cinc anys després continua essent vàlida (i potser encara més que quan es va formular) la sentència del professor Carles M. Espinalt : «Els catalans prou anhelen la independència nacional, però no saben veure la manera d’assolir-la. Cap projecte no es creu viable abans de plasmar-se, amb nítida i vigorosa figura, en la ment dels qui ho voldrien materialitzar. Així, doncs, els artífexs que inculquin, en cada català, la clara imatge motivacional de la seva independència com a poble, esdevindran els qui anorreïn per sempre els obstacles que impedeixen portar-la a terme”.

 

Com que en aquests moments no veiem com poder trencar amb Espanya, la moral de derrota  encotilla l’acció de l’independentisme després de l’anomenat “procés”, el qual és un mort que els nostres polítics no volen enterrar. L’han dissecat per anar tirant de la rifeta autonòmica.

 

Ara mateix, semblem perduts a l’hora d’encetar qualsevol estratègia guanyadora, i es va apoderant de tots plegats la sensació que no hi ha res a fer. Assenyalem els culpables, però no passem d’aquí. Som potser l’únic país del món que, entre nosaltres, ens encomanem el derrotisme. Serà per això que, ara, les reunions patriòtiques agafen un to d’enterrament que

Obeir i callar

 

 

OPINIÓ

 

 

"Deuen pensar que no té cap valor una llengua per la qual els seus representants polítics no es juguen ni una simple inhabilitació"

 

 

 

 

Santiago Espot
09/05/2022 20:36 

 

Tot just abans de començar a escriure aquest article llegeixo en aquest mateix diari que el TSJC ordena executar el 25% de castellà en totes les escoles catalanes i que el ministeri espanyol del ram en verificarà el total compliment. La lletra castellana “con sangre entra”.

 

A partir d’ara, imagino una legió de funcionaris espanyols amb posat inquisidor assistint a les classes dels col.legis catalans cronometrant el temps que els mestres parlen en català o en castellà. La despesa per fer-ho efectiu no ha de ser petita, més que res perquè sospito que no han d’haver-hi gaires funcionaris a Catalunya d’un ministeri que té traspassades les seves competències. Però tant se’ls en dóna. Portaran a qui calgui per tal que “la lengua del imperio” ocupi el lloc que pensen que li pertoca. “En español, coño!” serà possiblement una de les consignes “acadèmiques” que emprin els policies lingüístics del ministeri d’educació.

 

 

Totes les declaracions del govern de Catalunya on deien que no complirien aquesta sentència o que farien uns canvis legislatius per esquivar la sentència del TSJC, quedaran en un no res. Una comèdia més d’uns veritables impotents polítics. Espanya sap que pot fer el vulgui per reduir el català a una simple llengua tribal sense cap mena d’oposició per part de la Generalitat. Ningú no vol arriscar-se a rebre

Racista!

 

 

OPINIÓ

 

 

"Mentre continuem votant a qui té la mentalitat de l’esclau, no tenim més futur que ser uns rellogats a casa nostra. Voleu això per Catalunya?"

 

 

Santiago Espot

25/04/2022 21:34 

 

 

 

 

 

L’adjectiu que titula aquest article ha esdevingut un insult recurrent contra els independentistes per part de sectors significatius de la societat espanyola i dels colonitzadors que tenim dins de casa. El seu pensament és primari, però efectiu: “si vols ser independent és que no vols ser espanyol perquè et consideres superior a nosaltres, i això és racisme”. Volen associar un ideal col·lectiu de llibertat a un moviment suprematista. Se’n sortiran?

 

De moment, hi han fets que demostren que no van per mal camí. Entre molts exemples que podríem triar, hem pogut saber i veure com algun personal de bars, restaurants o comerços de la capital de Catalunya principalment, treuen tota la seva mala bava quan algun catalanoparlant no claudica amb l’ús seva llengua i exigeix que l’entenguin. Tant se val que es vulgui emparar en el capítol VIII de la Llei del codi de consum de Catalunya on es recullen els drets dels catalans a ser atesos en la llengua de la Nació. Aquells que detesten que els parlin en català saben perfectament que qualsevol llei que no s’aplica, no serveix per res. Per això es veuen amb cor d’humiliar a aquells catalans que només volen poder no sentir-se estrangers a casa seva. 

 

Mentrestant, el govern “independentista” d’Esquerra i Junts mira cap a una banda davant la progressiva minorització del català. Són tant poqueta cosa que són incapaços de sancionar i perseguir a qui vulnera una llei autonòmica com és la del

Espanya no pinta res

 

 

OPINIÓ

 

 

"Mentre Espanya va acumulant derrotes en política exterior, els nostres dirigent són incapaços de teixir cap mena d’aliança o de complicitat amb els seus enemics o rivals"

 

 

 

Santiago Espot

 

11/04/2022 18:59 

 

 

Espanya és absolutament irrellevant en l’escena internacional. No és que abans fos gran cosa, però tenia algun president que posava els peus damunt la taula en una cimera internacional i aconseguia sortir a la foto. De fet, aquella escena d’Aznar amb Bush ha estat el més significatiu que ha obtingut un mandatari espanyol en política exterior en les darreres dècades. 

 

La política interna espanyola, fora de les seves fronteres, no mereix cap atenció significativa per part dels mitjans de comunicació internacionals si no és per denunciar les pràctiques mafioses del Borbó fugit a Abu Dhabi. El pes i la influència d’Espanya s’ha anat reduint fins al punt que el Marroc els guanya una guerra sense despentinar-se amb el tema del Sàhara Occidental. Un afer, tot sigui dit de passada, que tothom sap que és el preludi de la futura integració no gaire llunyana del Ceuta i Melilla (i els illots del voltant) als dominis de Mohamed VI. Ara ja no poden fer cap “Perejil”.

 

Per acabar d’arrodonir la humiliació practicada pel regne alauita al regne d’Espanya, en el sopar oficial entre Sánchez i el monarca marroquí de fa quatre dies, els hi van posar l’escut de la “rojigualda” cap per avall. Un gest, intencionat o no, que escenificava

Què més ens cal, catalans?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els estafadors professionals enganyen amb ànim de lucre. Exactament igual que porten fent durant anys els diputats suposadament independentistes"

 

 

Santiago Espot
28/03/2022 20:48 

 

 

 

 

 

 

 

Què més ens cal per veure que som un poble a qui pot humiliar qualsevol tanoca amb càrrec? Els d’aquí i els d’allà. Els d’aquí per covards i venuts, i els d’allà per odi i racisme. Som l’ase de tots els cops, però encara una gran majoria creuen que el parlar ponderat i el somriure simpàtic són les millors armes per combatre la nostra probable desaparició com a poble. Molts de nosaltres encara pensen que amb els traïdors i amb els botxins, l’amabilitat ens salvarà. Estem triant el millor camí cap al suïcidi col.lectiu, que és la mort més llastimosa que pot tenir qualsevol nació.

 

Tot això ve a tomb per la claudicació d’aquest govern de fireta que tenim a Catalunya amb la qüestió de la reforma de la llei de política lingüística. La seva misèria nacional, moral i personal és la millor prova que han esdevingut els guardians del guetto. A partir d’aquest moment, votar-los és esdevenir còmplice d’aquesta ignomínia.

 

Amb tot, crec que no som prou conscients de l’abast d’aquesta vergonya col.lectiva. Però potser si pensem en tots aquells catalans que van patir presó, tortures i fins i tot l’afusellament per defensar la llengua catalana, i mirem com han actuat els caguetes disfressats de diputats que han estat incapaços d’entomar una

Líders i comparses

 

 

OPINIÓ

 

 

 

"La guerra a Europa ha estat l’excusa perfecta per tancar la idea de la independència en un calaix i llençar la clau al mar autonòmic.

 

 

 

Santiago Espot
14/03/2022 20:36 

 

 

 

 

 

 

 

Liderar és marcar el camí i ser el primer a endegar-lo.  En els moments difícils és quan un representant polític assoleix la categoria de líder tot mantenint-se  fidel als seus principis i sense deixar-se condicionar pels interessos de l’enemic. Ha de demostrar caràcter. Si el seu capteniment és erràtic i dubitatiu no som davant d’un líder, som davant un simple comparsa polític que no deixarà mai cap empremta en la història. Mirem algun exemple al respecte.

 

Fa pocs dies la presidenta d’Escòcia, Nicole Sturgeon, anunciava que tirarà endavant el referèndum d’independència d’Escòcia passi el que passi a Ucraïna. En una entrevista a l’emissora LBC manifestava, poc més o menys, que en el nou

Cal acabar amb l’autonomia

 

 

OPINIÓ

 

 

"L’administració pública ha esdevingut el destí de tots els còmplices que mantenen la farsa institucional. Cobren i callen"

 

 

 

 

Santiago Espot
14/02/2022 18:54

 

 

Són moltes les veus que es pregunten com arribar a la independència, i altres que responen que el primer que cal fer és implementar la majoria teòricament independentista que hi ha al Parlament tot proclamant l’estat català. A primer cop d’ull, pot semblar una lectura molt simple sobre com fundar una nova entitat política al bell mig d’Europa que trencaria l’actual statu quo continental. Massa senzill, poden pensar alguns. Però encara que no ho sembli, la política més simple i directa és aquella que el poble entén millor i, per tant, la que té més possibilitats d’èxit. Ho faran aquells que podrien?

 

Encara que va trigar temps a descobrir-ho, el president Quim Torra, va manifestar el passat mes de setembre que un dels principals obstacles per arribar a la independència era l’autonomia. És clar, ara que li han vist el cul saben si és mascle o és femella. Amb tot, va ser moderat en la seva afirmació perquè, quan has format part del decorat institucional de la colònia, no pots dir que no sabies on et posaves. Seria reconèixer

De la independència a l’esquí

 

 

OPINIÓ

 

 

"Veient el sainet d’aquests dies, hom entén que a Espanya no li cal fer gaire cosa per desacreditar-nos"

 

 

Santiago Espot
31/01/2022 21:17

 

 

 

 

 

 

 

No pot haver-hi millor prova de la degradació definitiva de l’anomenat “procés” que aquesta xarlotada institucional sobre uns JJOO d’hivern  que està protagonitzant el govern de Catalunya amb l’Aragó. Els mateixos que deien que proclamarien la independència fa una mica més de quatre anys, han acabat discutint amb un “baturro” sobre si els esportistes de Noruega o el Canadà esquiaran a Jaca o a La Molina. Però ja els va bé. Perquè així  anem parlant d’un tal Lambán i sobre si aquests jocs beneficien o no les comarques del Pirineu. Simples controvèrsies de regions espanyoles. 

 

No deixa de ser paradoxal que els mateixos partits que denuncien la repressió espanyola, vulguin organitzar uns JJOO amb el repressor. Com també és surrealista que un govern independentista promogui un esdeveniment on la seva nació no tindrà cap mena de representació oficial. Molts pensaran que això és propi de babaus. Personalment, no seria tan taxatiu. Tota aquesta polèmica fa que Catalunya consolidi la seva imatge de comunitat autònoma que ja ha superat la febrada independentista del 2017. Els seus