La periodista italiana assegura que “és un revolucionari vestit de gris”
Albert Ribas
La periodista italiana Concita de Gregorio
La periodista italiana Concita de Gregorio assegura en una entrevista
amb Olga Viza al programa ‘Vespre de la 2’ que amb l’entrevista que li
va fer al president de la Generalitat a ‘La Repubblica’ el mes de
desembre es va trobar amb una persona i un polític molt diferent del que s’esperava.
De Gregorio explica que “tenia un prejudici. Em semblava gris i sense carisma” però “em vaig trobar amb un home generós, que ha patit molt i que no té afecte pel poder. Parlo d’ell personalment i no de política, però veig que el que fa no ho fa per ell sinó pels altres”.
Durant l’entrevista, De Gregorio explica com, abans d’entrevistar-lo,
comparava Mas amb el centrecampista d’un equip de futbol que reflecteix
la cançó italiana ‘Una Vita Da Mediano'.
“Em va semblar que és així, que treballa molt però mai arriba a fer
gol”. Al parlar-hi però, explica la periodista, es va trobar “amb un home que és millor del que sembla. És un revolucionari vestit de gris”.
Francisco Javier Elorza demana una rèplica al mateix diari, mentre nega el dèficit fiscal i titlla d'"imposició" la consulta
Lluís Bou
L'ambaixador d'Espanya a Roma, Francisco Javier Elorza
L'ambaixada espanyola a Roma ha reaccionat amb irritació a
l'entrevista que el president Artur Mas va fer amb el 'Corriere della
Sera', en la qual explicava el procés sobiranista que viu
Catalunya. Les declaracions de Mas i el reportatge que acompanyava
l'entrevista han caigut tan malament a la diplomàcia espanyola, que no
ha dubtat de demanar una rèplica per carta al president.
En la carta al director per replicar Mas, un fet del tot inèdit que mostra com viu el govern espanyol el procés català, l'ambaixador Francisco Javier Elorza nega fins i tot que existeixi dèficit fiscal.
L'ambaixador assegura en un to gens diplomàtic que el president de la
Generalitat va donar "alguna dada falsa sobre el que aporta i rep
aquesta Comunitat Autònoma de la resta d'Espanya".
"Nosaltres -explicava Mas en l'entrevista- cada any transferim a
Espanya el 8 % del PIB. Volem ajudar d'altres regions, no els neguem la
nostra ajuda, però el 8 % és massa". Segons Elorza, les dades de
balança fiscal poden variar del 8 % del PIB que apunta Artur Mas en
l'entrevista a una balança "fins i tot positiva del 2,1%". "Els
impostos no els paguen els territoris sinó les persones que
transfereixen una part de les seves rendes a les que tenen menys", ha
afegit l'ambaixador.
Mas assegurava que no només pesen motius econòmics per demanar la independència de Catalunya d'Espanya.
Titulada 'L'esperit català', a la columna destaca que, "en cap cas, el
moviment per a la sobirania catalana és l'expressió d'un nacionalisme
ètnic, victimista i antiespanyol"
ARA Barcelona |
L'inici de la columna d'Artur Mas al diari italià 'La Repubblica'
Mas recorda les paraules de Jordi Pujol, "fundador del
meu partit", que va establir "la definició més estesa: 'És català el que
viu, treballa a Catalunya i ho vol ser'". "Catalunya és una terra on el
que realment importa no és l'origen, sinó el destí que es busca",
remarca.
El president de la Generalitat també recorda
que el seu predecessor, José Montilla, va néixer a Andalusia. Després
de recalcar la importància de sentir-se europeus i que l'actual govern
"hagi decidit donar cobertura sanitària pública a tots els immigrants",
Mas torna a definir Catalunya com un país de convergència de persones "a
la recerca d'un futur millor":
"Acabo amb les
paraules de Fermí Santamaría, alcalde d'un petit poble catala, que va
néixer a Cadis, a Andalusia, d'on va marxar els divuit anys per anar a
cercar a Catalunya, de la mateixa manera que molts, un futur millor.
Sempre recordo les paraules que em va dir la meva mare abans de marxar:
'No oblidis mai la terra que us va donar a llum, però treballa i lluita
per la terra que un veurà créixer'. Això és Catalunya".
Una trobada polèmica
Tot i les crítiques de l'esquerra pel perfil "xenòfob" de Maroni, Mas
va decidir rebre divendres el president de la Llombardia. Va haver-hi
reunió doncs, però cam mitjà de comunicació va tenir accés a la
fotografia de la trobada. El govern va subratllar que la reunió havia
estat sol·licitada per Maroni, que estava de visita oficial convidat per
la Cambra de Comerç Italiana de Barcelona.
Maroni
havia reclamat aquesta setmana "enfortir els vincles amb Catalunya" i
més d'un cop ha defensat públicament el procés sobiranista de Catalunya.
El seu objectiu és buscar aliats arreu d'Europa per iniciar un procés
independentista a les regions del nord d'Itàlia.
El president de la Llombardia, de la Lliga Nord, va arribar ahir a Barcelona
Roberto Maroni a l'acte d'ahir al MNAC.
El president de la Llombardia, el xenòfobRoberto Maroni, va presentar ahir a horabaixa a Barcelona l'Exposició de Milà 2015.
I avui té prevista una reunió institucional amb el president Mas, de la
qual vol treure el màxim profit mediàtic. Tanmateix, l'arribada de
Maroni no ha passat per alt a les entitats que lluiten contra el
feixisme, que ja han demanat a Mas que no s'hi reuneixi. SOS Racisme ha emès un comunicat en què insten el president català a no reunir-se amb el dirigent de la Lliga Nord,
un partit que 'es caracteritza pel seu discurs racista i feixista'; i
recorda que 'té vincles reconeguts amb el Front Nacional de Le Pen o amb
la xenòfoba Plataforma per Catalunya'. L'Amical de Mauthausen també ho ha demanat en una piulet, fent ús de l'etiqueta #MaroniFotElCamp. I Unitat contra el Racisme i el Feixisme ha promogut una campanya a la plataforma Change.org en què recull signatures per a fer una petició a Mas perquè no s'hi reuneixi.
El govern català, a diferència del govern llombard, no ha fet gens de
publicitat d'aquesta trobada, que és inevitable des d'un punt de vista
institucional, no tan sols perquè Maroni és el president de la
Llombardia sinó perquè és també el president de l'associació Quatre Motors per a Europa, de la qual Catalunya forma part. La reunió, de moment, no s'inclou en l'agenda pública de demà del president Mas.
A
les xarxes socials molts internautes s'han expressat contra la reunió.
El candidat d'Iniciativa a les eleccions europees, Ernest Urtasun, o
l'escriptor Quim Monzó, en són dos exemples. Vegeu-ne una petita mostra:
Dirigent de la Lliga Nord, partit amb contactes amb Plataforma per Catalunya
El president de la Llombardia arriba demà a Barcelona i divendres es
reunirà amb Mas · El seu partit, la Lliga Nord, d'extrema dreta, vol
profit mediàtic de la trobada mentre manté contactes amb Plataforma per
Catalunya
'Per a lluitar contra la immigració il·legal i tot el mal que comporta, cal no ser bondadós, sinó dolent.' Són paraules de Roberto Maroni, actual president de la Llombardia,
quan era ministre de l'Interior del darrer govern de Berlusconi a
Itàlia. Poc després, Maroni mateix, un dels màxims dirigents de la
xenòfoba Lliga Nord i durant molts anys mà dreta de l'històric dirigent Umberto Bossi, va promoure un polèmic decret de seguretat (desglossat, ací)
que va ser aprovat per les cambres italianes. Més tard la Unió Europea
el va tombar parcialment, argüint que tenia tics xenòfobs i que
transgredia els drets humans. Entre més coses, enduria les penes contra
la immigració, atorgava poders especials als batlles per expulsar els
sense papers i establia penes de presó fins a tres anys per a qui
llogava pisos a 'immigrats clandestins' a més de confiscar aquests
habitatges.
És només una petita mostra de la llarga i polèmica
biografia d'aquest polític italià, que demà arriba a Barcelona per a
presentar l'Exposició de Milà 2015 (al MNAC, a les 18.00), i que divendres es reunirà amb el president Mas al Palau de la Generalitat, com a president de la Llombardia i de l'associació Quatre Motors per a Europa, de la qual Catalunya forma part. Per Maroni, la trobada amb Mas té un gran valor mediàtic i, de fet, ja fa dies que publicita
el viatge a Barcelona i la trobada amb Mas a les xarxes socials. Però
per Mas, tot i que Maroni ha expressat el suport incondicional al
referèndum català, la trobada pren un caire lògicament incòmode, tenint
en compte què representen tant el partit, la Lliga Nord, que promou una
independència discriminatòria no gens integradora de la Padània, com
Maroni mateix, per les repetides accions i manifestacions d'extrema
dreta d'aquests darrers anys.
El president de la Generalitat escriu en un
especial del 2014 de la publicació en què també participen el primer
ministre francès, l'italià o el ministre d'Economia britànic
(ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, reclama aquest dilluns des del 'New Europe' que Madrid "acati
els seus proclamats principis democràtics" i permeti la celebració del
referèndum. En un article publicat en l'especial 'Our World in 2014' (El
nostre món el 2014), Mas explica el procés que ha dut Catalunya a
reclamar la independència i defensa que "en el segle XXI resolem
aquestes disputes pacíficament i democràtica, amb urnes i vots". El
president escriu a l'especial juntament amb altres personalitats com el
primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, l'italià, Enrico Letta, el
ministre d'Economia britànic, George Osborne, o les eurocomissàries
Neelie Kroes i Androulla Vassiliou.
Mas explica en l'article que des del 1714 Catalunya "ha mantingut la
seva identitat viva tot i les dictadures i la repressió cultural a gran
escala" però que fins i tot amb la recuperació de la democràcia "els
governs de tots els partits intenten centralitzar i construir un país
hispànic homogeni". "Això ha convençut molts catalans que només el dret a
l'autodeterminació pot garantir la seva supervivència política,
econòmica i cultural", defensa el President.
Artur Mas assegura
al 'New Europe', que es publica setmanalment a Brussel·les, que el
Tribunal Constitucional va "eliminar parts fonamentals" de l'Estatut
d'Autonomia del 2006. A
més, recorda les afirmacions del ministre de Cultura i Educació, José
Ignacio Wert, sobre espanyolitzar els catalans i assegura que "il·lustra
clarament l'agenda de l'estat central" en aquesta matèria.
Mas
presenta Catalunya com una "nació europea" que ha servit "de pont entre
Europa i el mediterrani". "Com a poble, nosaltres els catalans, sempre
hem lligat la nostra identitat a la cultura i l'obertura internacional.
Barcelona, la nostra capital, és una vibrant metròpolis mediterrània,
una gran destinació per inversions estrangeres, un centre d'arquitectura
gòtica i modernista i un imant per molts dels moviments artístics dels
segles XIX, XX i XXI", descriu.
El president de la Generalitat
defensa a l'article que el moviment independentista "ha estat liderat
per la nostra vibrant societat civil a través de grans manifestacions
arreu de Catalunya" i cita les de l'11 de setembre del 2012 i Via
Catalana del 2013. Segons Mas, les manifestacions demostren que
"Catalunya no es conformarà amb res que no sigui un referèndum
d'autodeterminació com el que es va negociar entre els governs britànic i
escocès".
La majoria dels senadors han votat a favor de retirar l'escó al
Cavaliere. L'ex primer ministre perd així la seva immunitat
parlamentària
EFE. Roma |
Berlusconi al Senat italià el passat març. AFP
El ple del Senat italià ha votat a favor de l'expulsió
de l'ex primer ministre italià Silvio Berlusconi, després de la seva
condemna en ferm per frau fiscal pel cas Mediaset, cosa que pot suposar
l'acte final de 20 anys de carrera política.
S'aplica així l'anomenada "llei Severino", aprovada durant el govern de
Mario Monti. La llei, que en el seu moment va ser aprovada també pel
partit de Berlusconi, estableix el veto per participar a les eleccions i
l'expulsió del Parlament durant sis anys dels condemnats a penes
superiors a dos anys de presó.
Berlusconi, que ha
renunciat a estar present a l'hemicicle durant al votació, s'ha dirigit
als seus seguidors al centre de Roma. "Brinden perquè han portat el seu
adversari, un enemic, segons diuen alguns, fins a l'escamot
d'execució, feia 20 anys que ho esperaven. Per això avui estan eufòrics
[…]. Però no crec que amb això hagin vençut definitivament el partit
de la democràcia i la llibertat. Nosaltres no ens retirarem a cap
convent".
Els seguidors de Berlusconi han organitzat
una concentració de protesta davant del Palau Grazioli, una residència
romana del Cavaliere.
Sense immunitat parlamentària
Berlusconi estarà allunyat sis anys del Parlament. Però, a més, no
podrà comptar amb la immunitat parlamentària a l'hora d'afrontar la
resta de processos pendents.
Tot indica que així
conclourà la carrera política de Berlusconi després de la fundació de
Força Itàlia el 1994, però l'exmandatari i empresari està avesat a
sorprendre els italians.
