L'enfonsament de l'Espanya de Rato obre dues alternatives: o el berlusconisme de Rivera i Iglesias o Catalunya com a model, de nou, també pels altres.
He seguit amb passió aquell episodi durant dècades. Parle dels noranta, i recorde com em va colpir, essent jo encara un jove periodista, que aquella Itàlia impressionant del 'pentapartito', de la democràcia cristiana, dels socialistes, del PCI i del Vaticà, dels intel·lectuals brillants i els barruts intel·ligents arribàs al col·lapse. Vaig aprendre'n una lliçó: per més sòlid que parega un sistema polític, sempre hi ha un moment que pot caure. Amb estrèpit. Per mi, aquell és un dels grans moments de la història contemporània d'Europa, equiparable a la caiguda del mur. I ara en ressona l'eco a Madrid.
