HELP CATALONIA : New counter-terrorism proposals would infringe basic human rights

a Tuesday, February 10, 2015

Proposed amendments to the Spanish criminal code that would expand the range of crimes defined as “terrorism” to include vague language and overly broad categories of offences would infringe people’s basic human rights, said Amnesty International ahead of a parliamentary debate today.

“The proposed definition of terrorism includes so many crimes that it is rendered virtually meaningless. The parliament should reject any proposals that would violate basic rights,” said Julia Hall, Amnesty International’s expert on counter-terrorism and human rights.

“It would seem that anything from certain forms of expression and association to hacking and travelling could be labelled and prosecuted as terrorism. The suggested definition is overly broad and some elements so vague that even a seasoned lawyer would have trouble knowing for certain what would constitute a terrorist act.”

Amnistia admet pèrdua de socis pel 9-N

L'organització afirma que no nega l'existència del dret a l'autodeterminació però que el dret internacional l'ha aplicat de forma desigual

L'entitat recorda que la seva política la fixa Londres, i no Madrid

oan Antoni Guerrero | Actualitzat el 09/07/2014 a les 19:00h

Amnistia Internacional Catalunya ha reconegut avui que en els últims dos dies diversos associats del país -on té més de 13.000 socis- s’han donat de baixa de l’entitat, després que Nació Digital publiqués una carta en què la ONG de defensa dels drets humans comunicava la seva posició neutral en el 9-N. L’entitat ha rebutjat avui que amb aquest posicionament estigui negant l’existència del dret a l’autodeterminació i ha volgut deixar clar que la política d’AI “la fixa Londres, i no Madrid”.

Fonts de l’entitat han dit que les baixes que s’han produït en els últims dos dies han estat “molt

Santi Vidal: “Com és possible que un diari hagi tingut accés a una base de dades de la policia?”

05/03/2014

REFERENDUM

Vidal acaba de publicar 'Els 7 pecats de la justícia' i n'ha cedit els drets íntegrament a SOS Racisme i Amnistia Internacional

Mar Sabé

Santi Vidal al programa Migdia de 8TV

El jutge de l’Audiència de Barcelona Santi Vidal s’ha preguntat retòricament: “Com és possible que un diari tingui accés a una base de dades de la policia?”. Ha fet aquestes declaracions al programa ‘Migdia’ de 8TV en relació a les imatges del DNI que va publicar el diari La Razón de 29 dels 33 magistrats que van signar un manifest proconsulta.

“Estem parlant d’un delicte”, ha considerat: “En aquest cas em sembla que és flagrant que s’ha comès una vulneració de la intimitat”. Vidal ha explicat que la denúncia per aquesta publicació que han fet els jutges està destinada al diari i al seu director, Paco Marhuenda, i que postula a la fiscalia que assumeixi el cas d’ofici i investigui la filtració d’aquestes imatges.

Imatge de la notícia que publicava ahir La Razón sobre els jutges proconsulta - @peremarticolom

El jutge també ha parlat del manifest que han signat 33 jutges catalans defensant la legalitat de la consulta dins del marc legal i la denúncia que ha posat el sindicat ultadretà Manos Limpias al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per incórrer en una falta “molt greu” per no acatar la Constitució. “Nosaltres hem bastit jurídicament un document”, ha explicat, i “amb independència de les opinions que pugui suscitar”, és perfectament legal. “Si ens obren un expedient disciplinari, aquest document acabarà al Tribunal Suprem, i si cal, al Constucional o més enllà, a l’Haya”, ha explicat. Per sentenciar, “que s’ho plantegin”.

Dos torturadors franquistes, davant el jutge

Dijous  05.12.2013  06:00

Muñecas Aguilar i González Pacheco compareixen a l'Audiència espanyola · La jutgessa argentina que instrueix el cas contra els crims del franquisme en demana l'extradició

 

Delegació de querellants que ha anat fins a Buenos Aires.

L'ex-guàrdia civil Jesús Muñecas Aguilar i l'ex-inspector Juan Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño', acusats de delictes de tortura durant el franquisme, compareixen avui davant el jutge. Per primera vegada dos responsables de la dictadura han estat encausats per crims contra la humanitat. La jutgessa argentina que instrueix l'únic cas obert al món contra els crims del franquisme va demanar-ne l'extradició, i d'ací ve que els hagi citats el jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz. 

Una vegada aprovada pel consell de ministres espanyol l'extradició que va sol·licitar la jutgessa argentina María Servini, avui el jutge Ruz preguntarà a Muñecas Aguilar i a González Pacheco si accepten de ser lliurats a l'Argentina, tal com estableix la llei d'extradició. El jutge haurà de decidir si els manté detinguts mentre duri el procés o bé pren unes altres mesures cautelars, com ara retirar-los el passaport, per assegurar que resten a disposició de la justícia. El procés es pot allargar unes quantes setmanes i probablement no es prendrà cap decisió definitiva fins passades les festes de Nadal. 

La jutgessa Servini va demanar-ne l'extradició arran d'una querella per homicidi, privació il·legal de llibertat, tortures i sostracció de menors durant el franquisme. 

Juan Antonio González Pacheco, de seixanta-set anys, és reclamat per un delicte de tortures a tretze persones mentre eren detingudes, entre el 1971 i el 1975. Havia estat citat a declarar en els processos per l'assassinat dels advocats d'Atocha i en judicis relacionats amb grups paramilitars antiterroristes, i també condemnat per maltractaments, però es va beneficiar de la llei d'amnistia del 1977. 

Jesús Muñecas Aguilar, de setanta-set anys, va ser condemnat a cinc anys de presó per rebel·lió militar i expulsat del cos de la guàrdia civil per haver participat en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Sobre ell també recau una denúncia de tortures a Andoni Arrizabalaga mentre romania detingut a la comissaria de Zarautz. 

Les víctimes declaren a Buenos Aires