dissabte, 1 d’agost del 2015

Rajoy situa el 27-S com la primera amenaça per a l’Estat

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid Contingut Premium

Aparca la idea d’impugnar les eleccions però avisa que no es podran llegir com un plebiscit.



El president espanyol va fer ahir el seu últim discurs de balanç de legislatura abans de les generals. / SERGIO PEREZ / REUTERS




El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va escenificar ahir el tret de sortida de la precampanya de cara a les eleccions generals. Després de gairebé quatre anys a la Moncloa, va fer un dels seus últims discursos de balanç de legislatura. Les generals s’apropen i, si es convoquen com a molt tard al desembre, ja no tindrà cap altra ocasió per valorar les promeses complertes i incomplertes, ja que les seves compareixences davant la premsa s’han limitat a abans de les vacances d’estiu i de Nadal. Prèviament a les eleccions a tot l’Estat, el 27-S apareix subratllat envermell al calendari de Madrid. És el principal desafiament per al govern del PP i ahir Rajoy no es va estar d’admetre-ho, i va situar el procés català com el principal risc per a la recuperació econòmica. 

Ara bé, el president espanyol ja entra en una nova fase de discurs i aparca de moment la possibilitat d’impugnar el decret de convocatòria del 27-S, que està previst que el president de la Generalitat, Artur Mas, firmi aquest dilluns, sense incloure cap matís jurídic que pugui donar peu a interposar-hi recurs. Rajoy va admetre que hi haurà eleccions autonòmiques, però va alertar que no podran ser llegides com un plebiscit. “No hi haurà eleccions plebiscitàries perquè les prohibeix la llei, com tampoc no va haver-hi referèndum, per molta propaganda que se li fes”, va dir durant un discurs en què es va dedicar, sobretot, a treure pit per la seva gestió econòmica. 

Un mur infranquejable

El mur de l’executiu espanyol davant la Generalitat és cada vegada més alt i Rajoy va deixar clar que no farà cap concessió. “No hi haurà independència de cap de les maneres”, va assegurar taxatiu. Encara que se li preguntés molt per Catalunya -cinc de la dotzena de preguntes que van fer els periodistes van anar en aquesta direcció-, es negava a fer autocrítica. Va assegurar que és “impensable” el diàleg amb un president que posa sobre la taula la independència. Per al govern espanyol, l’estratègia amb Catalunya des del 2011 ha sigut “prudent i proporcional”, sense “cedir en res”. 

La missió d’Albiol 

Arrimadas, Iceta i Albiol “lluita a mort” per liderar la derrota

Dissabte, 1 d'agost de 2015 12:00 h

Albiol exigeix el vot útil unionista, Arrimades demana generositat al PSC i Iceta disposat a pactar amb Ciudadanos


Barcelona (ACN).- La candidata de Ciutadans a la Generalitat, Inés Arrimadas, ha demanat aquest dissabte al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que tingui la "generositat de donar suport" a la formació després de les eleccions perquè "segons totes les enquestes" seran la "primera força no separatista" per liderar una alternativa. 


Bertran, Arrimadas i Sierra, les tres dones per liderar la derrota


Arrimadas preocupada per la irrupció d’Albiol busca els vots del PSC

"Mentre uns només parlen d'independència, des de Ciutadans tenim equip i programa per governar Catalunya", ha assegurat Arrimadas després de presentar els 20 noms de la llista per Barcelona formada per "persones que saben què és pagar impostos a final de mes", un cop l'executiva del partit ha aprovat la candidatura. "Estem desitjant que Mas convoqui i hi hagi eleccions el 27-S", ha dit.

L’unionisme (PSC, PP i Ciudadanos) per sota els 35 diputats

Qui liderarà la derrota unionista? Si els partidaris del dret a decidir fan bé les coses poden deixar als unionistes en una derrota sense pal·liatius, per sota els 35 diputats al proper Parlament de Catalunya, el que garantiria una victòria i legitimitat clara del procés.



Enllaç noticia :

http://www.directe.cat/noticia/423400/arrimadas-iceta-i-albiol-lluita-a-mort-per-liderar-la-derrota 


Antonio Baños: ‘La CUP no es presenta al 27-S per investir presidents’

Dissabte  1.08.2015  06:00

PAÍS

[Vídeo] Entrevista al periodista i escriptor, que encapçala la candidatura de la CUP-Crida Constituent. 

 


Antonio Baños


Un altre periodista que deixa l’ofici temporalment per posar-se a primera línia política. Antonio Baños (1967) havia anat prenent rellevància pública en aquest últim temps, a través dels articles d’opinió, del llibre ‘La rebel·lió catalana’ i de les seves intervencions en programes i actes.

Finalment, la militància i els simpatitzants de la CUP l’han elegit per encapçalar la candidatura de l’esquerra independentista. De fet, era l’aposta ‘oficial’. Un polític no professional, com diu que haurien de ser-ne tots, que vol viure de prop el moment històric en què es troba Catalunya. Parlem d’això i de quin serà el paper de la CUP fins al 27-S i un cop surtin els resultats de les eleccions. ‘La nostra tasca no és investir presidents’, etziba, i diu que ni ell ni ningú de la CUP no voldria ser mai president d’una institució autonòmica. L’entrevista, de la qual podeu veure un fragment en vídeo al final del text, acaba amb un qüestionari de vint preguntes que podeu llegir en aquest enllaç.

—Us va costar gaire deixar-vos convèncer per a presentar-vos de candidat?
—Em va costar fer el pas. Perquè sorprèn que et proposin de fer una cosa completament diferent del que has fet durant vint-i-dos anys, que és periodisme. Però la il·lusió, la responsabilitat, el moment històric, la formació amb què anava i tot plegat va fer que els dubtes duressin poc. És un canvi molt radical però també molt il·lusionant.

—Un altre periodista que es passa a la política.
—Sí. Això diu poc de l’ofici, oi? [riu] Vol dir que estem molt precaritzats! A la CUP ha passat això, però bé, la llista és plena de gent amb competències excel·lents en dret, economia, militància… Sóc un periodista entre molts altres companys que tenen altres habilitats i competències professionals.

—Potser és que els millors polítics són els no professionals?

Entre tots pagarem el lloguer del palauet de Wert a París: 11.000 euros al mes

Dissabte, 1 d'agost de 2015 05:00 h

Nomenen l’exministre d’educació ambaixador d’Espanya a l’OCDE, així que a partir d’ara viurà a París a un pis de 500m² amb xofer, minyones i 10.000 euros al mes de salari


Wert viurà com un rei a París. Després de confirmar-se el seu nomenament com a cap de la delegació espanyola de l’OCDE  avui, s’han conegut alguns detalls de com serà la seva vida a París. El més destacable és el preu que els contribuents haurem de pagar pel lloguer del palauet on viurà l’exministre d’educació: 11.000 euros mensuals, per una mansió al número 41 de l’Avenue Foch, una de les vies més prestigioses i cares de la capital francesa. 


La mansió on viurà Wert a París


Els Onassis, veïns de Wert

El somni de Wert , viure a París amb la seva dona, es farà realitat i no amb pocs luxes. 


La mansió on s’establirà la parella té 500m², es troba a l’avinguda on famílies com Onassis o Rothschild tenen palaus i on la Gestapo va establir la seu central a França durant la segona guerra mundial, i tindrà els camps elisis i l’Arc de Triomf a deu minuts caminant.

Les condicions ideals de qualsevol emigrant

El Bestiari del Procés : Espanya tria l’arma

Dissabte, 1 d'agost de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  Encara que els mitjans i els grans partits espanyols despisten amb l’aplicació del famós article 155 de la Constitució espanyola, un giny que en realitat ningú sap com funciona, com qui no vol la cosa (tal i com ens ha explicat aquests dies amb eloqüència el professor Carles Boix), el govern espanyol ja ha triat la seva arma en el duel: la Llei de Seguretat Nacional. Una norma, en plena regressió democràtica, que confereix al president, sense cap control parlamentari, poders d’actuació gairebé il·limitats. Arribat el moment, quan la desobediència esclati, Madrid tractarà en primer lloc d’assegurar el control del carrer a Catalunya. Caldrà tenir els mecanismes de la desobediència ben traçats. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.




Baños, Antonio(candidat de la CUP a la Generalitat de Catalunya).

Pes decisiu.
Finalment, la CUP ha triat els seus candidats a formar part del Parlament més important de la història del país. L’aposta Baños és un encert total. Després de l’exercici de coherència en la tria barcelonina del 24-M, ara s’ha imposat un criteri més convencional, basat en un tiquet de cinc candidats que fan equip. El llistó està molt alt. No només això: el paper que està cridat a jugar la CUP en els temps a venir, nuclear. Amb una majoria independentista encara per determinar, l’esquerra anticapitalista pot ser determinant a l’hora de la governabilitat (una majoria absoluta de Junts pel Sí sembla ara mateix difícil) i pot guanyar centralitat estratègica alhora de fer confluir en un veritable procés constituent les llistes encapçalades per Raül Romeva i Lluís Rabell. Un paper històric per a un candidat extraordinari.

Fontana, Josep (historiador).

Imatge d’una generació.
El gran mestre com a símptoma. Convençut que Espanya reaccionarà amb violència. No he llegit cap altra intel·lectual o analista polític que hi coincideixi. Ell, però, n’està convençut. Pertany a la generació, els majors de 65 anys, que hem de treballar més a fons si volem guanyar. De lluny, és el grup de votants més oposat al projecte. I en convé no només assenyalar la fiabilitat del que proposem, sinó també la falsa seguretat que, segons sembla, encara que sembli impossible, té encara la capacitat de projectar-los l’Espanya actual. Som en un joc d’astúcia en el qual cal forçar-los a l’error, a complir amb les seves amenaces. A retratar, com va passar el 9-N, però fins a les darreres conseqüències, la seva incapacitat de mantenir el control. En una paraula, a fer-los entrar en el jardí jurídico-polític d’aplicar mesures d’excepció. Cal enfangar-los.


García Albiol, Xavier(candidat del PP a la Generalitat de Catalunya).

Una benedicció pel procés.
La idea és fàcil: com més impresentables els teus adversaris, més factible la victòria. És cert que l’Alicia Sánchez Camacho, amb la motxilla de l’automuntatge de la Camarga, havia excel·lit molt temps en la pràctica de l’engany i la mentida. Però, finalment, havia caigut en el descrèdit fins i tot per als seus. García Albiol va més enllà: amb el seu missatge agressiu i xenòfob, farà lluir com ningú el caràcter integrador del nostre projecte per al nou país. I, a més, amb la seva combativitat descarnada, desaforada, contra l’independentisme, erosionarà el vot a Ciudadanos i Podemos, augmentarà les possibilitats de dispersió del vot dependentista. Alhora, a base d’improperis, aconseguirà cohesionar i concentrar més el vot a favor de la sobirania de Catalunya. És, justament, el que ha assolit fa uns mesos a Badalona.

Granados, Eva(candidata del PSC al Parlament de Catalunya).

Confondre a tota hora.
Després de la fuga de Parlón, Martínez-Sampere, Capdevila o Sabaté, la diputada Granados va de gira, seguint l’estela de l’omnipresent Iceta. Converteixen en renovació allò que ha estat una autèntica sortida per cames abans de l’accident, sinistre total. A la ràdio diu que "hi ha gent cansada del debat nacional, i ens oblidem de l'eix social i l'atur". La veritat, té molta, molta gràcia que els qui volen eternitzar la resolució del debat nacional diguin que hi ha gent cansada del debat nacional. Els que aboquen tots els esforços a intentar evitar que es resolgui, acusen els altres de parlar-hi. Sense dubte, la millor manera de demostrar que hom vol acabar la despesa immensa d’energies que suposa el debat sobre el futur del país és defensar la República Catalana. Qualsevol encaix amb Espanya, sigui quin sigui, serà una font inacabable de conflicte.

Hernández, Enric(director d’El Periódico).

Engrunes de credibilitat per la borda.
Just al darrera de la mítica “Així no”, del 8 d’abril de 2011, contra la Consulta sobre la Independència a Barcelona, la portada de dissabte passat quedarà gravada com una de les més lamentables de la història dels grans transatlàntics de la premsa . De les que, passats els anys, faran més vergonya. El titular, a tot drap: "La tercera via es rebel·la contra el frontisme del 27-S"; amb dues entradetes, una per a Miquel Iceta i el seu "Catalunya pot anar a un escenari confús, fragmentat i perillós"; l’altra per a Ramon Espadaler amb un brutal "Estem preparats per liderar la 'revolució del seny". La rebel·lió, la revolució, al servei de l’statu quo. L’oxímoron de tots els oxímorons. Arriba el moment de la veritat i les grans eines al servei de l’establishment estan disposades a llançar per la borda les darreres engrunes de credibilitat.

Iglesias, Joan(director de l’Agència Tributària Catalana).
El tipus de projecte que ens cal.

“L’autonomia que ens cal és la de Portugal” diu el clàssic. I una Agència Tributària, com la de Suècia o Austràlia, caldria afegir-hi ara, encara que la rima no sigui tan rodona. És temps de convèncer per la via de la solvència de la nostra proposta. Amb un model modern, innovador. Que ens permeti deixar de formar part d’un sistema contradictori: un dels més ben informats del món, alhora que permet quantitats ingents de frau. Iglesias, amb l’equip organitzat pel conseller Mas-Colell, suggereix una altra via. Basada en l’incentiu i no en la sanció. Una brillant demostració que podem fer les coses de manera diferent. És exactament el que tenim menys de dos mesos per demostrar als nostres conciutadans: que una República Catalana pot ser gestionada de manera més justa i eficient.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- 


Enllaç noticia :

http://www.directe.cat/noticia/423325/espanya-tria-larma