dijous, 26 de maig del 2022

Sánchez justifica l’espionatge a l’independentisme i s'espolsa la responsabilitat

 

 

ESPIONATGE

 

 

Anuncia dues úniques iniciatives: reformar el control intern del CNI i actualitzar la llei de secrets oficials 

 

 

John McAulay
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 26 de maig de 2022. 10:42
Actualitzat: Dijous, 26 de maig de 2022. 15:12
Temps de lectura: 4 minuts  

 





La compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats aquest dijous havia generat una important expectativa. L'objectiu d'aquesta sol·licitud era que donés explicacions sobre el coneixement i les mesures del govern central en relació amb l'espionatge a més d'una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista, com ja va destapar el laboratori Citizen Lab fa més d'un mes. Però les esperances que aquest cop l'Executiu ajudés a aclarir s'han diluït ràpidament. I és que les explicacions de Pedro Sánchez no han servit de gairebé res. De fet, tot i parlar durant més d'una hora, el mandatari ha dedicat només alguns minuts al cas específic de l'espionatge al moviment independentista. I quan ho ha fet, ha estat per a justificar-lo i espolsar-se de la responsabilitat.

 

 



De fet, Sánchez ha dedicat més estona a atacar el Partit Popular que no pas a permetre posar una mica més de llum sobre el cas del CatalanGate. La seva intervenció ha arrancat precisament centrant-se en aquesta temàtica. El president ha acusat els populars d'haver utilitzat les institucions de

dimecres, 25 de maig del 2022

I si parlem clarament?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Totes les propostes dins la legalitat espanyola estan condemnades al fracàs, sense oblidar que, abans de legalitat, és espanyola"

 

 


 


Justícia a Europa, revenja a Espanya

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 24 de maig de 2022. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 24 de maig de 2022. 22:21
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

Algun dia, algú que no sigui un independentista català, que no sintonitzi amb els seus plantejaments polítics, o, simplement, que sigui respectuós amb el que és el Dret, posarà el crit al cel acarant l'abisme existent entre els pronunciaments que fa la justícia europea i la justícia espanyola quan es tracta d'abordar qüestions relacionades amb els membres del Govern de Carles Puigdemont, els líders socials de les entitats sobiranistes i amb dirigents de les formacions independentistes. No es tracta només de la mirada judicial sobre la unitat d'Espanya sinó de com es violenta la legislació existent per crear-ne una nova ad hoc que doni cobertura a les seves posicions.

 

Aquest dimarts hem tingut un exemple de tot això amb l'anunci del Tribunal Suprem que revisarà la concessió dels indults parcials als nou presos polítics duta a terme pel govern de Pedro Sánchez el mes de juny passat. Amb aquesta decisió de la secció cinquena de la sala tercera del contenciós-administratiu de l'Alt Tribunal, el Suprem s'esmena a si mateix. La votació, que rectifica la de gener passat, ha estat adoptada per 3 magistrats a 2 i després que —oh casualitat!