L’arxivament cas de tortures del franquisme mostra el fiasco de la llei de memòria

 

 

POLÍTICA - TRIBUNALS 

 

La querella de Julio Pachecho acaba amb la possibilitat d'acabar amb la impunitat dels policies de Franco

 

 

Un espai de la memòria dedicat a la repressió franquista/Memorial Democràtic

 

 

Quico Sallés

10/09/2024

 

Era l’únic cas de tortures durant el franquisme que va poder declarar davant una jutgessa a Espanya i ja ha estat arxivat. D’aquesta manera, una de les poquíssimes escletxes obertes per poder seure a la banqueta dels acusats torturadors del franquisme ha anat a parar a la paperera de la història. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid ha tancat al procés penal interposat per Julio Pacheco Yepes després d’haver estat torturat l’agost de 1975. Un arxivament que fa oblidar tota esperança en l’aplicació de la justícia històrica contra els responsables policials del franquisme, tot d’acord amb una resolució del Tribunal Constitucional i la seva interpretació de la llei de Memòria Històrica.

Segons ha informat Irídia, una entitat defensora dels Drets Humans que ha participat en l’impuls de la querella, la jutgessa va prendre declaració al querellant i la testimoni Rosa María García Alcón el 15 de setembre de 2023. Una citació que es pot definir com un fet de gran excepcionalitat en ser la primera vegada que víctimes del franquisme

Espanya és l'estat de la UE on més joves deixen els estudis després d'acabar l’ESO

 

 

SOCIETAT - EDUCACIÓ

 

 

La inversió per estudiant és de més de 1.500 euros menys que la mitjana de l'OCDE

El Govern aposta per fer un acord de cooperació amb l’OCDE per «millorar l'educació» catalana

 

 

 

 

 

Redacció

10/09/2024

 

Espanya és l'estat de la UE onmés joves deixen els estudis després d'acabar l’ESO. Així ho apunta l'informe "Panorama de l'Educació 2024" publicat aquest dimarts per l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), que indica que el 26% dels joves espanyols de 25 a 34 anys no ha completat la segona etapa d'educació secundària, és a dir batxillerat o FP de grau mitjà, 12 punts percentuals per sobre de la mitjana de l'OCDE.

Per contra, més de la meitat dels joves a Espanya té estudisterciaris, universitaris o d'FP superior. La xifra se situa en el 52%. Segons les dades de l'OCDE, la probabilitat de trobar feina a Espanya augmenta segons el nivell educatiu. El 63% dels joves de 25 a 34 anys que no tenen més estudis que l'ESO estan ocupats, mentre la xifra s'eleva fins al 71% en el cas dels que tenen batxillerat o FP de grau mitjà i fins al 84% en el de l'educació terciària.

Els indicadors publicats aquest dimarts mostren diferències per gènere. "Les nenes i dones obtenen millors resultats educatius que els nens i els homes i en molts casos la bretxa s'està ampliant", diu l'informe, que remarca que les diferències en l'àmbit educatiu no es traslladen després al laboral. "Les dones de 25 a 34 anys tenen menys probabilitats d'estar ocupades que els homes i la bretxa acostuma a ser més àmplia", diu, com més baix sigui el nivell d'estudis.

Pel que fa a les persones que ni estudien ni treballen, a Espanya la xifra se situa en el 17,8%, més de quatre punts per sobre de la mitjana de l'OCDE. Espanya també se situa per sobre de la mitjana de l'OCDE en alumnes que repeteixen curs.

Inversió en educació

Partits independentistes, sabíeu que no era fàcil

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els partits independentistes majoritaris han de trobar la manera de fer compatible governar –mantenir l'ordre– i avançar cap a la ruptura –subvertir aquest ordre"

 

 

 

 

 

Silvia Barroso

08/09/2024

 

 

 

Els tres partits independentistes que han tingut un paper cabdal en el període que s’ha anomenat Procés –acabat o no, ja ho diran els historiadors– s’enfronten a processos per repensar-se aquesta tardor. La CUP ja fa mesos que hi dona voltes, ERC torna a amenitzar la informació política amb un congrés que cada vegada mostra més esquerdes en el que fa uns mesos era una roca granítica –el poder uneix– i Junts conté la respiració per sortir del seu procés congressual sense estridències, mirant de garantir un espai per a tothom –inclosa Laura Borràs–, sota l’atenta mirada del líder indiscutit, Carles Puigdemont, i aprofitant el moment de debilitat d’ERC.

L’hiperlideratge de Puigdemont és una arma de doble tall. Per a Junts és la millor carta sempre, però també saben que fins que no plegui no sorgirà cap altra figura que pugui encarnar realment una nova etapa. És alhora la solució i el problema. Mentrestant, a ERC, Oriol Junqueras i una altra candidatura impulsada per roviristes, les dues branques dels que han manat al partit els darrers anys, són les dues que tenen més possibilitats de guanyar la batalla per a la nova direcció. Hi haurà dues candidatures més, Foc Nou i la dels octubristes, realment renovadores però amb menys opcions de sortir-se’n.

Tots aquests moviments indiquen que, mentre l’independentisme sap que ha d’anar al racó de pensar, els partits independentistes continuen aferrats a les pulsions de sempre, especialment