Identifiquen l’autor de l’atac a Trump: un jove votant republicà de 20 anys

 

 

INTERNACIONAL

 

Quan els agents dels cossos de seguretat han aconseguit localitzar l'atacant, aquest jeia a la teulada des d'on havia realitzat els trets

 

 

Captura de pantalla del moment en què l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, és evacuat del míting a Pensilvània / Artem Priakhin - SOPA Images via Z

 

Adrià Rovira Serra

 
14/07/2024 12:14 

 

 

Després d’hores d’investigació l’FBI ha aconseguit identificar l’autor de l’atac contra la vida de l’expresident nord-americà, Donald Trump. Es tracta de Thomas Crooks, un home blanc d’uns 20 anys veí de Bethel Park, a Pensilvània -el mateix estat on se celebrava el míting en el qual ha atacat al magnat-. Segons les informacions policials, el jove anava vestit amb roba grisa de camuflatge i anava armat amb un rifle. En un primer moment, l’FBI ha demanat l’ajuda de la gent i ha obert una línia especial perquè es puguin aportar pistes. No obstant això, es desconeixen fins al moment quines poden ser les seves motivacions ni tan sols si era el que es coneix com un ‘llop solitari’ o ha comptat amb algun còmplice. 

Per altra banda, la cadena CNN ja ha informat que quan els agents dels cossos de seguretat han aconseguit localitzar a Crooks, aquest jeia a la teulada des d’on havia realitzat els trets i no portava

El partit X

 

 

OPINIÓ

 

 

"El partit més multitudinari i massiu és X, allò que abans anomenàvem twitter. Aquí és on hi ha debat polític, social i econòmic de debò"

 

 

 

 

 

 Joan Rovira

07/07/2024

La política, en aquest país nostre (cada dia menys nostre), està més morta que viva. És una mena de reality show, un “Supervivientes”, un “Gran Hermano”, un “Eufòria”, amb força espectacle i soroll, però incapaç de dissimular la buidor que l’està corcant per dintre. Va per lliure. S’alimenta a ella mateixa, es devora a ella mateixa. Cada dia s’independitza una mica més del país i de la realitat de la gent.

I si posem la política catalana en el context de l’espanyola (un desert on només sobreviuen els escurçons i els taurons tot terreny) o de l’europea (inexistent, pura façana), ja ens acabem de deprimir. Amb algun moment esperançador, per exemple la victòria de Keir Starmer a la Gran Bretanya, sobre la base d’un projecte de salvació nacional després d’anys i panys de misèria i decadència. Sí, ha enfonsat l’independentisme escocès, missatge que algú hauria d’escoltar per aquestes terres, però aporta una certa dosi d’esperança als britànics: hi ha algú que té clar el que s’ha de fer i que sembla que és capaç de fer-ho.

Si els britànics, després de tantes rucades acumulades, han trobat una sortida, potser hi ha també esperança per a nosaltres: no és impossible que algun dia, encara llunyà, sortim d’aquesta roda patètica de hàmsters indepes, unionistes, catalanistes, espanyolistes, rabiüts, tots emprenyats i decebuts. Clar que comparar-nos amb la Gran Bretanya és com a mínim una mica agosarat… Diguem que els fonaments no són els mateixos.

No hi ha partits polítics, sinó marques polítiques, colors, sigles, algun eslògan de pa sucat amb oli i para de comptar. Lideratges sòlids, zero. Debat estratègic i ideològic, zero. Maniobres

Catalunya, antimonàrquica per antiborbònica (o a l’inrevés)

 

 

Experts assenyalen la crisi estatutària, la desafecció per Espanya, els escàndols de Joan Carles I i el discurs de Felip VI del 2017 com a elements que expliquen el rebuig als Borbons

 

 

Desenes de manifestants durant una concentració contra la visita de la família reial espanyola per al lliurament dels Premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi) de 2023 / EP

 

Josep Maria Botanch

7//07/2024

 

La cerimònia d’entrega dels premis que atorga anualment la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) torna a portar a primera plana el debat sobre la monarquia a Catalunya, aquest any coincidint amb el 10è aniversari de Felip VI com a monarca espanyol. Una vegada més, la Coordinadora Antimonàrquica de les comarques gironines ha preparat un seguit d’accions contra la gala, que se celebrarà dimecres, 10 de juliol, al Palau de Congressos Costa, a la planta superior del Gran Casino Costa Brava, a Lloret de Mar (la Selva), ja que la fundació no pot fer l’acte a Girona perquè el monarca espanyol és persona non grata a la ciutat. En els darrers anys ja s’ha vist obligada a desplaçar-se a altres punts de la demarcació -l’any passat, a Caldes de Malavella- o fins i tot a Barcelona i la seva àrea metropolitana. 

L’activitat de la família reial espanyola a Catalunya ja van començar divendres, amb la primera visita de la princesa Elionor a l’Acadèmia General Bàsica de Talarn, acompanyada de Felip VI, que va presidir l’acte d’entrega de despatxos. També està previst que Elionor i l’infanta Sofia visitin aquest dimarts, 9 de juliol, el taller de l’escultor Jaume Plensa a Sant Feliu de Llobregat. Una agenda que topa amb el rebuig frontal que mostra la societat catalana vers la reialesa espanyola.

La monarquia, molt mal valorada pels ciutadans en les enquestes del CEO