Catalunya, antimonàrquica per antiborbònica (o a l’inrevés)

 

 

Experts assenyalen la crisi estatutària, la desafecció per Espanya, els escàndols de Joan Carles I i el discurs de Felip VI del 2017 com a elements que expliquen el rebuig als Borbons

 

 

Desenes de manifestants durant una concentració contra la visita de la família reial espanyola per al lliurament dels Premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi) de 2023 / EP

 

Josep Maria Botanch

7//07/2024

 

La cerimònia d’entrega dels premis que atorga anualment la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) torna a portar a primera plana el debat sobre la monarquia a Catalunya, aquest any coincidint amb el 10è aniversari de Felip VI com a monarca espanyol. Una vegada més, la Coordinadora Antimonàrquica de les comarques gironines ha preparat un seguit d’accions contra la gala, que se celebrarà dimecres, 10 de juliol, al Palau de Congressos Costa, a la planta superior del Gran Casino Costa Brava, a Lloret de Mar (la Selva), ja que la fundació no pot fer l’acte a Girona perquè el monarca espanyol és persona non grata a la ciutat. En els darrers anys ja s’ha vist obligada a desplaçar-se a altres punts de la demarcació -l’any passat, a Caldes de Malavella- o fins i tot a Barcelona i la seva àrea metropolitana. 

L’activitat de la família reial espanyola a Catalunya ja van començar divendres, amb la primera visita de la princesa Elionor a l’Acadèmia General Bàsica de Talarn, acompanyada de Felip VI, que va presidir l’acte d’entrega de despatxos. També està previst que Elionor i l’infanta Sofia visitin aquest dimarts, 9 de juliol, el taller de l’escultor Jaume Plensa a Sant Feliu de Llobregat. Una agenda que topa amb el rebuig frontal que mostra la societat catalana vers la reialesa espanyola.

La monarquia, molt mal valorada pels ciutadans en les enquestes del CEO

Els catalans han suspès sempre la monarquia a les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i, segons les darreres dades publicades, el suport a la corona està sota mínims. La valoració d’aquesta institució mai no ha arribat als 3 punts sobre 10 des que el CEO va començar a preguntar per la monarquia l’any 2014, just abans de l’abdicació del rei emèrit Joan Carles I i tres anys abans de la tardor del 2017, quan, amb el referèndum i el discurs de Felip VI dos dies després, el suport a la corona encara va baixar més. El darrer baròmetre que va preguntar als catalans sobre el grau de confiança en la monarquia espanyola es remunta al març del 2023, quan va rebre un suspens com una casa de pagès: un 1,7 de mitjana. Una nota que s’ha mantingut estable els cinc cops que s’ha plantejat la qüestió els darrers set anys.

La princesa Elionor va arribar a la majoria d’edat amb un 75% de catalans favorables a una república i amb tot l’arc parlamentari català suspenent la corona espanyola. Fins i tot els simpatitzants del PP i de Vox la van suspendre amb un 4,7 i 4,6, respectivament. La nota encara va ser pitjor amb els potencials votants de la resta de formacions: PSC (2,8), ERC (0,6), En Comú Podem (0,6), Junts (0,3) i CUP (0,2). De fet, un 60% dels enquestats van puntuar amb un 0 la monarquia espanyola. Les deu enquestes publicades pel CEO des de fa deu anys són les úniques referències d’estudis públics que hi ha per copsar l’actitud dels ciutadans amb relació a la corona espanyola, ja que el CIS no pregunta per aquesta qüestió.

Experts consultats per El Món consideren que el sentiment republicà i el rebuig a la corona espanyola que hi ha a Catalunya és multifactorial i assenyalen aspectes com el republicanisme que comprèn diferents sensibilitats polítiques, la crisi estatutària, la desafecció vers l’estat espanyol, els escàndols del final del regnat de Joan Carles I i el discurs que va fer el Felip VI el 3 d’octubre del 2017.

 

 

Republicanisme i rebuig als Borbons: “No es pot destriar una cosa de l’altra”

El politòleg i professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon afirma que Catalunya és republicana en el sentit que és el lloc de l’estat espanyol on el suport a la monarquia espanyola és “més baix”, i remarca que “amb el temps ha anat a pitjor”. “La institució té un accent ideològic molt marcat per a una part important de la ciutadania”, sentencia. Ara bé, també remarca que no és una cosa en la qual els catalans pensin sovint i estiguin disposats a fer “esforços constants i importants perquè la monarquia caigui”. 

Xavier Casals, doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona i professor d’història contemporània a la Universitat Ramon Llull, afirma que, “objectivament, la monarquia espanyola té un problema a Catalunya”, però estableix diferències entre “ser republicà i ser antimonàrquic, en el sentit de tenir una desafecció envers el titular de la corona”. “El sentiment republicà és ampli i difús, té interessos contraposats, en el sentit que poden ser republicans els comuns, poden ser republicans els independentistes, i no necessàriament tots han de coincidir a voler una república catalana, i poden demanar una república espanyola”, argumenta el catedràtic en història. 

Rodon opina que el sentiment republicà i el rebuig als Borbons va lligat. “No es pot destriar una cosa de l’altra”, assegura, i apunta a “arrels històriques i culturals”, ja que des de fa molts anys “la monarquia ha estat identificada amb la repressió institucional i cultural, i això no ha ajudat a tenir una cultura monàrquica a Catalunya”. “El sentiment cultural antimonàrquic és molt elevat perquè va més enllà dels Borbons”, conclou.

La intervenció en la política augmenta la visió negativa: Felip VI, encara pitjor

Casals també assenyala que és “plausible” que la desafecció envers la monarquia espanyola no provingui només del discurs 3 d’octubre, com pot semblar amb una mirada a curt termini. “És molt probable -diu- que aquesta desafecció tingui un recorregut més llarg, que parteix de la crisi estatutària”, i es combini “la desafecció a la monarquia espanyola dins d’un marc de desafecció vers l’estat espanyol, un sentiment molt més ampli i difús, que no és estrictament monàrquic”. Per al politòleg de la UPF, el principal problema és que la monarquia espanyola ha entrat en política “molt sovint, sobretot en els últims anys”. “I, per tant, en lloc de quedar-se i ser el símbol neutral, com ha passat en altres països, com que entra en política i va en contra d’alguns consensos, sobretot de Catalunya, fa que la gent et valori negativament”, sentencia.

Així mateix, Toni Rodon ressalta que en l’etapa de Joan Carles hi havia “un xic més de connexió” amb l’elit catalana perquè “hi havia polítics que havien fet la Transició conjuntament, amb tot el que significa, i es coneixien des de fa molts anys”, però després que el rei emèrit espanyol caigués en desgràcia i s’afrontés la seva successió la situació ha empitjorat en comptes de millorar davant la sensació que la monarquia podia caure. “Amb l’arribada de Felip, això no ho ha millorat, sinó que en molts casos, fins i tot, ha anat pitjor”. En aquest sentit, exposa que l’actual rei espanyol “s’ha posicionat com un actor important i per a molts catalans significa una figura molt negativa”, i subratlla que “és bastant transversal, fins i tot, entre molta gent que no és independentista”. “Té una erosió important”, conclou.

Xavier Casals, per la seva banda, destaca que la crisi de la casa reial espanyola “no comença amb Felip VI, sinó que comença amb Joan I”, amb escàndols com el cas Nóos i la “controvèrsia” que genera el safari a Botswana enmig de la crisi econòmica i les seves seqüeles que va tenir fins a la seva abdicació. “L’inici de la segona dècada del segle XXI marca la desafecció a Catalunya d’amplis sectors de la societat catalana vinculats a l’aprovació del nou Estatut, i les seves dificultats i, d’altra banda, la pèrdua de confiança amb la monarquia pels escàndols que hi ha”. “La confluència d’aquests factors és la que explica, des del meu punt de vista, el baix suport que té la corona a Catalunya”, conclou.

 

 

Una monarquia en una Catalunya independent?

Però sempre hi pot haver el dubte de si els catalans, fins i tot els independentistes, són contraris a la monarquia o només a la monarquia espanyola. Rodon dubta que els catalans volguessin una monarquia en una eventual Catalunya independent i remarca que al país hi ha “elements transversals” com que el futur s’ha de decidir en un referèndum i que la monarquia no hi hauria de ser. En aquest sentit, recorda que el Primer d’Octubre ja demanava que Catalunya es constituís en forma de República. Tot i això, el politòleg no vol descartar res perquè “a la vida pot passar de tot” i afegeix que a la història política “han passat moltes coses”. “Fins i tot podria passar un rei Borbó en una Catalunya independent”, assenyala.

Els espanyols també prefereixen la república a la monarquia

D’altra banda, Casals, i també Rodon, assenyalen el “problema” que hi ha a l’estat espanyol per conèixer la satisfacció de la societat des que, l’any 2015, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va deixar de preguntar sobre el grau de confiança dels espanyols en la monarquia. Ho va fer després que des del 2011, el nivell de confiança arreu de l’estat espanyol se situés per sota del 5 sobre 10. Per tal de posar llum a aquestes dades, la Plataforma de Mitjans Independents va fer un micromecenatge per fer una enquesta sobre la monarquia.

Els resultats van ser negatius per a la reialesa espanyola, amb un grau de confiança per sota del 5, concretament el 4,1, i on el 43,8% dels enquestats van defensar la necessitat de celebrar un referèndum sobre la forma d’Estat, davant d’un 36,1% que el va rebutjar. I en cas de celebrar-se la consulta, un 39,4% dels espanyols votaria per la república en un referèndum davant d’un 31% que donaria suport a la monarquia espanyola. A més, gairebé un 30% dels ciutadans que van participar en l’estudi es van definir com a “no-alineats”, és a dir, aquelles persones que no saben què votarien, que no anirien a votar o que votarien en blanc.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/politica/independentisme/rebuig-monarquia-espanyola-catalunya-874889/