Anem uns dies de viatge
Gràcies per visitar el Bloc
Diari El Crit
Per Joaquim Torrent
Ara, segons que sembla, la consigna a Can Junts és fer-se passar per bones persones seguint l’estela del mossèn republicà, en un exercici de jesuïtisme massiu. I de ben segur amb l’aprovació del capellanesc Rull mentre la seva ombra de Nosferatu es reflecteix a la paret. Diuen, en el seu congrés municipal, que Catalunya no s’ha construït mai des de l’odi i, completament desnortats i ostatges de l’esquerra i la pseudoesqerra més tronades, Junts ha decidit camuflar-se sota tones de maquillatge bonístic per a continuar fruint del vot de les tietes i els exminyons escoltes que arribats a la cinquantena encara no han madurat.
Presumeixen farisaicament d’uns trets morals que només són façana ensems que dimonitzen i calumnien sense el menor escrúpol els qui defensen amb fermesa la Nació, una tàctica de baixa volada que els serveix per a camuflar la seva veritable naturalesa, la de moderns perpetuadors de l’esclavisme laboral, fent venir fins a l’infinit masses de tercermundistes per a poder-los explotar impunement, i tot sota una pàtina retòrica de fals i pretès catalanisme, sense tenir en compte, i amb total indiferència, la nostra substitució demogràfica progressiva i generalitzada. L’únic que els mou és el lema “tot per la
DIARI EL CRIT
Els polítics processistes ens han venut. Davant l’allau demogràfica que Espanya ha permès i que s’ha abocat al damunt de Catalunya, una allau immensa, impossible d’integrar ni tan sols en una mínima part, els polítics catalans l’han aplaudida o, en el millor dels casos, han mirat cap a una altra banda.
Els polítics processistes han abandonat el poble català, ofegat per una allau humana estrangera que no es catalanitzarà sinó que, al contrari, servirà per minoritzar-nos a casa nostra mateix per fer impossible que en un futur ens puguem independitzar d’Espanya. No només això, aquesta minorització contribuirà a la nostra dilució en el magma foraster, o, com a molt, ens deixarà reduïts a minoria ètnica a casa nostra mateix, com els aborígens nord-americans a les seves reserves.
Els nostres joves, els joves catalans, quan siguin adults seran, com a molt, el 15% o el 20% de la
ECONOMIA
![]() | |
| El president dels Estats Units, Donald Trump, en un acte / Casa Blanca |
Xavi Fernández de Castro
12-05-2025 12:05h
Els Estats Units i la Xina han arribat a un acord per fer una treva de 90 dies en la guerra comercial que en les darreres setmanes ha enfrontat els dos governs, segons ha anunciat aquest dilluns el secretari del Tresor estatunidenc, Scott Bessent. En una compareixença, Bessent ha assegurat que l’acord amb Pequín també suposa rebaixar “substancialment”, en 115 punts percentuals, els seus aranzels recíprocs.
Això vol dir que durant tres mesos els Estats Units rebaixarien al 30% els aranzels a les importacions de productes xinesos, mentre que el gegant asiàtic els deixaria en el 10%. S’ha de veure si aquesta rebaixa afecta tots els productes o hi ha algunes importacions estratègiques que tenen un recàrrec especial. L’acord arriba després d’un cap de setmana de reunions maratonianes a Ginebra (Suïssa) entre delegacions dels dos països. “Les dues parts han mostrat un gran respecte, en un procés molt positiu”, ha afirmat el secretari d’Estat.
![]() |
| El president dels Estats Units, Donald Trump / EP |
El passat divendres, el president dels Estats Units, Donald Trump, havia obert la porta a reduir els aranzels a la Xina, després que a mitjan abril la guerra comercial entre les dues potències arribés al seu punt de màxima tensió, amb l’anunci d’un gravamen del 145% als productes procedents del país asiàtic. Aquesta xifra incloïa un aranzel del 20% per forçar la Xina a endurir la seva lluita contra el tràfic de fentanil i els aranzels recíprocs imposats per l’escalada posterior. Ara, segons la versió dels EUA —la Xina només ha confirmat que hi ha un acord—, els aranzels a Pequín queden en el citat 30% (20% del fentanil i el 10% inicial) i els xinesos al 10%.
EL CLÀSSIC
![]() |
| L'àrbitre Hernández Hernández, en una imatge d'arxiu | Europa Press |
12/05/2025 11:23
Els culers estan indignats. Tot i que el Futbol Club Barcelona va ser capaç de guanyar el clàssic de la segona volta de la Lliga contra el Reial Madrid i va sentenciar el títol, l’escàndol arbitral d’aquest partit encara cueja. Dos dels tres gols dels merengues van arribar en jugades que podrien haver estat anul·lades perfectament, mentre que al Barça li van prendre un penal i un gol que podrien haver estat validats sense cap mena de problema. Això, per mencionar només algunes de les decisions polèmiques de l’àrbitre Alejandro José Hernández Hernández, secundat pel VAR, que sempre van caure a favor dels blancs.
REIAL MADRIZZ
Bernat Aguilar
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 12 de maig de 2025. 16:15
Temps de lectura: 2 minuts
Carlo Ancelotti s'acomiada per segona vegada, i segurament de manera definitiva, del Reial Madrid. La Confederació Brasilera de Futbol (CBF) ha fet oficial el fitxatge de l'entrenador italià, la confirmació de que Ancelotti deixarà de ser el tècnic del Reial Madrid després del desastre d'aquesta temporada i de l'última desfeta important contra el Barça a la Lliga. A més, la notícia que tothom esperava, arriba quan el Reial Madrid perd pràcticament totes les opcions de guanyar l'únic títol que els quedava aquest curs. "Dur Carlo Ancelotti al capdavant del Brasil és més que una decisió estratègica. És una declaració al món de la nostra determinació per recuperar el primer lloc del podi. És el millor entrenador de la història i ara dirigeix la millor selecció nacional del planeta. Junts, escriurem nous capítols gloriosos per al futbol brasiler".
ESPORTS
![]() |
| @FCBarcelona |
El Barça té la Lliga a tocar. Els blaugrana tenen set punts més que el Reial Madrid quan en queden nou per jugar. I, tot això, després d’una victòria dels blaugrana davant els blancs amb remuntada. Els blancs s’ha avançat per 0 a 2, però l’equip de Flick ha capgirat el marcador fins al 4 a 3 definitiu.
El partit ha començat elèctric i amb gols del Reial Madrid. El primer a marcar ha estat Kylian Mbappé des del punt de penal després que Szczesny l’hagués fet caure dins l’àrea. I 13 minuts després ha arribat el segon gol dels de Carlo Ancelotti. Lamine Yamal ha perdut una pilota després d’una possible falta que ha arribat als peus de Vinícius i, amb una gran assistència, ha deixat sol Mbappé, que no ha perdonat per fer el 0 a 2.
El Barça ha començat de la pitjor manera i només s’havia jugat un quart d’hora de matx. Però aquest any, l’equip de Flick no afluixa i al minut 19 Eric Garcia, a la sortida d’un córner, ha fet l’1 a 2. La reacció ha començat amb el gol del de Martorell. I s’ha confirmat amb un jugador de Rocafonda. Sí, parlem de Lamine Yamal. El davanter blaugrana ha rebut la pilota a la frontal i, amb un xut col·locat, ha superat Courtois per fer l’empat a 2.
L’equip blaugrana havia fet el més difícil: empatar un partit que perdia per 0 a 2. Els culers ja haurien signat aquest resultat abans del descans, però aquest Barça no és conformista. Un minut després del gol de Lamine ha arribat el de Raphinha. El brasiler ha rebut l’assistència de Pedri per fer el 3 a 2 i capgirar el marcador.
Montjuïc no s’ho creia i menys encara quan, al minut 45, Raphinha ha robat una pilota a Lucas Vázquez i ha combinat amb Ferran Torres i el valencià, molt generós, li ha tornat al brasiler, que ha afusellat Courtois (4-2).
BARÇA - CHAMPIONS
![]() |
| Enric Masip, assessor de Joan Laporta | Europa Press |
Enric Masip, assessor de Joan Laporta a la presidència del Futbol Club Barcelona, també ha dit la seva respecte al polèmic arbitratge de la tornada de les semifinals de la UEFA Champions League contra l’Inter de Milà. L’exjugador d’handbol ha revelat una escena que es va viure a la banqueta blaugrana a l’inici del partit, on Szymon Marciniak va “amenaçar” els culers: “Al minut tres va haver-hi una entrada molt forta sobre Dani Olmo o Lamine Yamal. Davant les queixes de la banqueta, l’àrbitre va anar-hi de manera molt brusca, va demanar a Flick que s’apartés i va amenaçar l’Araujo”. Són declaracions en un acte d’un torneig solidari de pàdel i golf.
07-05-2025
A casa nostra, explicar la veritat sobre el fenomen immigratori no està permès. No perquè estigui prohibit per llei, de moment, sinó perquè xoca amb un consens imposat des de les redaccions, les facultats de comunicació, el Col·legi de Periodistes i, sobretot, des de les institucions que ruixen amb milions d’euros els mitjans per a disciplinar-los. Constantment, s’emeten guies i instruccions adreçades als professionals de la premsa sobre com han d’abordar-ne la qüestió. S’insisteix en la necessitat d’evitar estigmes, de dignificar, de contextualitzar.
En comptes de perseguir-se la cobertura més fidel a la realitat, aquestes directrius obliguen el periodista a narrar només aquella part que encaixi amb una visió edulcorada, bonista i acrítica de la immigració. La informació es tergiversa amb coartades sentimentals per tal de blanquejar els efectes de polítiques migratòries fallides. El periodista deixa de ser un observador independent per a esdevenir un activista encobert. I amb ell, el ciutadà perd el dret fonamental a rebre informació veraç. El periodisme, aquell ofici maleït que abans era l’últim refugi dels que no temien dir la veritat, ha estat colonitzat per buròcrates morals que prefereixen una mentida compassiva a una realitat incòmoda.
A Catalunya, la criminalitat augmenta. Les dades no menteixen, tot i que els diaris callin. La sobrerepresentació dels autors estrangers en delictes violents i sexuals no és una opinió, és una
Dilluns, cinc de mai, en despertar-me, vaig assabentar-me que formava part d'un grup de set persones, totes fotografiades dins de cercles, com si fossin dianes de tir, i que, segons l’autor, dona suport a AC, cosa que és radicalment falsa. Un exemple perfecte de fake news. La infografia era part d'un article del diari ARA, un periòdic, portaveu d’ERC, dedicat a atacar els seus adversaris i finançat amb els diners dels mateixos adversaris en forma d'impostos, és a dir, un frau i un robatori que es fa valer per atemorir l’opinió pública crítica.
L’article, que deia explicar com és l'extrema dreta independentista catalana, era una imaginativa construcció en què es relacionaven parts que no tenen contacte entre si o, fins i tot, són mútuament hostils. O sigui, una invenció. Com el mapa de l'illa del tresor. Periodisme de pirates, a l'estil Long John Silver, el de la pota de pal.
La categoria que ens defineix als set és la de donar “Cobertura ideològica” a l’extrema dreta. Llenguatge tècnic militar. No es tracta de cobrir notícies, sinó de cobrir les accions de les nostres forces sobre el terreny, com quan cal anar a agafar un niu de metralladores. Hauria estat millor, i més proper a la mentalitat del signant de l'auca, parlar d’autoria intel·lectual”. Això li donaria