Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Païssos Catalans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Païssos Catalans. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 de març del 2014

La història de l'espoliació a les Illes, explicada fil per randa en un vídeo

Dissabte  29.03.2014  06:00

El document explica gràficament l'espoliació fiscal i el maltractament rebut de part d'Espanya

 

 





La plataforma pel dret de decidir de les Illes ha editat un vídeo titulat 'Història d'un espoli' que explica gràficament l'espoliació fiscal i el maltractament rebut de part d'Espanya. S'hi pot veure una narració històrica sobre la realitat nacional catalana i la vertebració de l'espai comú dels Països Catalans.

A partir d'aquest relat històric, s'hi presenta una bona quantitat de dades de caràcter econòmic, amb balances fiscals, models federals d'equilibri fiscal d'uns altres països, la despesa sanitària mitjana balear comparada amb la mitjana espanyola, juntament amb dades sobre el sistema de pensions i els desequilibris que perjudiquen les Illes.

Podeu veure aquest documentat vídeo, ací:






http://www.vilaweb.cat/noticia/4181194/20140329/historia-lespoliacio-illes-explicada-fil-randa-video.html


diumenge, 16 de març del 2014

'El futur estat català no hauria d'oblidar mai els Països Catalans'

Diumenge  16.03.2014  06:00

Vídeo de la presentació del manifest 'Compromís pels Països Catalans', a l'Espai VilaWeb





 

 


L'Espai Mata de Jonc ha presentat aquesta setmana a l'Espai VilaWeb el manifest 'Compromís pels Països Catalans', amb què proposa de repensar i de fer present en el procés d'independència de Catalunya tota la nació, sencera. A l'acte hi van participar Odette Viñas, Titot, Joan Pere Le Bihan, Pepe Úbeda i Antoni Lluís Trobat. I el missatge va ser clar: 'El futur estat català no hauria d'oblidar mai els Països Catalans'. Us oferim la presentació del manifest, íntegra, en vídeo.

Viñas, doctora del Servei d'Immunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, membre d'Espai Mata de Jonc i de la Comissió Països Catalans de l'Assemblea Nacional Catalana, va presentar el col·lectiu com una xarxa, un espai de trobada, que vol incentivar la cooperació entre les realitats concretes de cada territori, especialment quant als aspectes culturals, lingüístics, socials i econòmics entre els diferents Països Catalans.

El manifest, que ja han subscrit vint-i-cinc entitats, continuarà recollint noves adhesions en el marc d'una campanya els propers mesos. Es dirigeix especialment a la societat civil i la classe política catalana, valenciana i balear. El col·lectiu proposa un debat que entén s'hauria d'haver obert fa temps, sobre la participació de la resta dels Països Catalans en el procés d'independència de Catalunya. Quins paràmetres s'han de tenir en compte per a constituir el nou estat de manera que culmini el procés de tota la nació? Quin ha de ser l'encaix, una vegada constituït l'estat català?

Espai Mata de Jonc emplaça les principals organitzacions de la societat civil com l'ANC, organismes com Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural, entre més, i als diferents agents socials i polítics, que assumeixin amb naturalitat i valentia el debat fins les darreres conseqüències.

Els ponents van explicar que la iniciativa del manifest era tan sols una primera passa. Espai Mata de Jonc promourà en el territori tota una sèrie de xerrades i encontres que finalitzararan amb un acte polític unitari la propera tardor, coincidint amb la campanya del referèndum del 9 de novembre.


http://www.vilaweb.cat/noticia/4179230/20140316/futur-catala-hauria-doblidar-mai-paisos-catalans.html

divendres, 14 de març del 2014

El Barça parla de Països Catalans

divendres, 14 de març de 2014, 14:12

Una campanya de la Fundació FC Barcelona es duu a terme al País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.








'Barçakids' torna a recórrer els Països Catalans'. Amb aquesta frase la Fundació FC Barcelona titula la nota de premsa en què explica que "gairebé 1.000 beneficiaris a les escoles del País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer" s'impregnaran dels valors que es desprenen de la campanya. Enguany és el segon que es duu a terme pel territori de parla catalana. 

La primera parada de la ruta d’aquest curs ha estat a la localitat de Calp (el País Valencià) els dies 3, 4 i 5 de març. El següent viatge fora de Catalunya serà els dies 2, 3 i 4 d’abril a Manacor (Illes Balears) i el seguiran, al mes de maig, les visites a la ciutat de l’Alguer (Itàlia) i a Fraga (la Franja de Ponent). El recorregut acabarà a la Massana (Andorra) i a Perpinyà (la Catalunya Nord).


http://www.racocatala.cat/noticia/30917/bara-parla-de-pasos-catalans?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter

dimecres, 12 de març del 2014

Lluís Llach: "La independència és l’única solució"

11/03/2014

REFERENDUM

El cantautor defensa els Països Catalans com "un projecte de futur". "Són, per començar, una necessitat econòmica"


Nerea Rodríguez



Lluís Llach al Concert per la Llibertat
El cantautor Lluís Llach ha afirmat que la independència és l'única sortida que té Catalunya. “Després de seixanta anys d’observació de la nostra convivència amb Espanya, jo diria que la independència és l’única solució”. Així de clar s’ha mostrat en una entrevista feta per la periodista Eva Piquer i publicada al llibre "Catorze de cara al 2014. Converses sobre la vida, el país i la independència” (Acontravent).

Llach, citant el filòsof Xavier Rubert de Ventós, assegura que “ens equivoquem quan pensem que fent pedagogia algun dia ens entendran". "Ja ens han entès fa temps, però no hi ha res a fer”. I afegeix que la conclusió es cosa de poc temps. “Crec que l’Estat espanyol com a projecte de futur engrescador, on els pobles puguin formar part d’un Estat des de la llibertat i la tolerància, té els dies comptats”.

diumenge, 2 de març del 2014

L'imperialisme espanyol i el mapa dels Països Catalans, a TVE

Dissabte  01.03.2014  11:40

'A l'estat espanyol, el català és més útil que l'anglès per a trobar feina a l'estat espanyol', diu Juan Carlos Moreno Cabrera en una entrevista a TVE








'El català és tan útil com a el castellà a tot l'estat espanyol'. Són paraules del catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera, en una entrevista aquesta setmana al programa matinal de TV2 de Televisió Espanyola. Moreno és convidat al programa amb motiu de l publicació del seu darrer llibre, 'Los dominios del español. Guía del imperialismo lingüístico panhispánico', en versió electrònica.

Moreno explica, amb certa sorpresa per part de la presentadora, que el català, el gallec i el basc són llengües tan útils com l'espanyol i lamenta que els esanyols, com ell, hagin rebut una educació que ha exclòs aquestes llengües. 'El català és més útil que l'anglès per a trobar feina a l'estat espanyol', diu, explicant que cada llengua representa una cultura i que, per tant, és una riquesa, quan l'entrevistadora li prova d'argüir-li que és molt més lògic estudiar anglès o xinès que no altres llengües amb molts menys parlants. 'Els espanyols no hauríem de fer-nos els sords quan sentim parlar català o gallec', diu.

divendres, 28 de febrer del 2014

Oriol Junqueras, el polític que ha fet història

Divendres  28.02.2014  06:00

Crònica de la conferència de cloenda que va pronunciar l’historiador i president d’ERC ahir al congrés ‘Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’Onze de Setembre de 1714’




Oriol Junqueras, en la conferència de cloenda del congrés.



A mitjan desembre, l'edifici de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) de Barcelona va acollir un simposi històric que va aixecar una polseguera mediatitzada enorme: 'Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)'. Aquesta setmana, dos mesos i mig després, pel mateix edifici han passat una colla d'historiadors en un altre congrés, amb títols de ponències pràcticament clavats a l'anterior, que no ha merescut ni una ratlla d'aquells mitjans que no van dubtar d'impugnar en portada el simposi de títol 'provocador'. Ells s'ho perden, penso: no es devien adonar que el convidat a cloure'l ahir fou Oriol Junqueras.

El president d'ERC, en qualitat de doctor i professor d'història de la UAB, va tancar dijous al vespre el congrés internacional 'Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l'Onze de Setembre de 1714', que ha portat a Barcelona experts de primer ordre de tots els territoris del país sobre la guerra de Successió al tron hispànic de fa tres-cents anys.

dilluns, 30 de desembre del 2013

Milers de mallorquins al carrer en defensa de l'autodeterminació

Dilluns  30.12.2013  20:28

Amb el lema 'Els Països Catalans decidim: autodeterminació', partits i entitats s'han manifestat aquest vespre a Palma



Foto: @lesJERC.



Foto: @merceirai.
Milers de mallorquins s'han manifestat aquest vespre a Palma en defensa de l'autodeterminació, amb motiu de la Diada de Mallorca, que es commemora demà, 31 de desembre. Ja fa més de vint anys que els mallorquins reivindiquen cada final d'any la plenitud dels drets nacionals i el dret dels Països Catalans a la llengua, la cultura, el territori i l'autodeterminació, tal com recorda la platafoma 31D, que aplega les entitats i els partits organitzadors de la manifestació d'avui. 

La Diada d'enguany és marcada pels atacs del govern del PP a la llengua i la cultura catalanes, materialitzats en un decret de llengües que arracona el català a les escoles, i una llei de símbols que prohibeix d'exhibir la senyera en els edificis públics. A més, fa pocs dies que aprovava tot sol al parlament una declaració per a negar l'existència dels Països Catalans. 

Però els atacs del govern de José Ramón Bauzà han estat fortament contestats per la societat, que no s'havia mobilitzat mai tant contra la política governamental. Enguany ha tingut una importància especial la protesta dels docents, que s'alçaren en peu de guerra i protestaren durant setmanes amb una vaga indefinida per a aturar la nova política lingüística de l'ensenyament. El punt culminant va ser la manifestació més multitudinària de la història de les Balears, que va tenyir de color verd els carrers en defensa de l'escola pública en català. 

És en aquest context que el sobiranisme i l'independentisme de Mallorca s'han congregat avui al passeig del Born amb el lema 'Els Països Catalans decidim: autodeterminació'.




dilluns, 11 de novembre del 2013

Vicent Partal : Repensar els Països Catalans

11.11.2013

Per a l'estat espanyol, els Països Catalans som un objecte comú d'agressió. Amb uns claríssims vasos comunicants entre nosaltres que realcen d'una manera extremadament gràfica quines són les seues veritables intencions.

 


Les revoltes dels docents a les Illes i per RTVV al País Valencià tornen a posar en el mapa informatiu la qüestió dels Països Catalans --com ja ho va fer l'extensió de la Via Catalana al nord i al sud de la frontera de la pròxima república catalana--. Semblava que el preu de l'onada sobiranista al Principat seria el final del projecte de Països Catalans. I tanmateix…

És evident que la independència serà només del Principat; ara per ara i en un horitzó llarg no hi ha cap més possibilitat. Però també és ben cert, com deia dissabte a Perpinyà Miquel Arnaudies, que a partir d'aleshores res no serà igual tampoc als altres Països Catalans. O que, això ho afegesc jo, es pot reconèixer en la força renovada dels moviments de la resta del país el contagi de l'atmosfera d'entusiasme que es viu al Principat.

Especialment al sud, perquè per a l'estat espanyol els Països Catalans, amb el Principat inclòs, som un objecte comú d'agressió. Amb uns claríssims vasos comunicants entre nosaltres que realcen d'una manera extremadament gràfica quines són les seues veritables intencions. Predicar la moderació a Barcelona veient què fan Rudi, Bauzá i Fabra és un exercici cínic que els ajuda ben poc a dissimular les intencions --precisament gràcies a l'existència dels altres Països Catalans--. Menystenir a València els problemes dels milers i milers de pares que volen escolaritzar els xiquets en català és un altre exemple, pren una dimensió d'escarn quan es contrasta amb l'escandalosa defensa de les vint famílies que volen ser escolaritzades en espanyol a Catalunya.

Durant decennis hi ha hagut un model per als Països Catalans que bàsicament reivindicava la construcció d'un estat comú. És una perspectiva que evidentment ha quedat invalidada amb la irrupció del sobiranisme majoritari al Principat. Però ni els Països Catalans han desaparegut --i en tenim tot de proves aquestes setmanes-- ni desapareixeran simplement perquè el Principat cree el seu estat. Repensar-los, per això, no ha de significar prescindir-ne, com s'han afanyat a proclamar amb entusiasme alguns, que evidentment no ho havien vist mai clar. Més aviat a l'inrevés. Avui repensar-los crec que significa afirmar-los encara més.

O no s'ha evidenciat amb el cas RTVV, per exemple, que al País Valencià els Països Catalans són també una barrera de defensa del valencianisme més estricte i acatalà? No haurien tancat Canal 9 si TV3 continuàs emetent…

I el Principat, com es podria pensar a ell mateix sense les aportacions i el combat de valencians, mallorquins, fragatins o rossellonesos que han ajudat a fer realitat, tant i tant, això que es viu ara?

Germà Bel deia divendres que els independentistes que ho eren ja als anys setanta i vuitanta eren molt llestos, perquè havien vist abans que ningú la cara veritable de l'estat espanyol. Segurament, la gran influència dels valencians en l'independentisme d'aquells anys n'és una explicació --mentre al Principat s'emmirallaven amb el peix al cove, al País Valencià explotaven bombes a ca Fuster i la llengua la postergaven ja amb la mateixa ànsia els uns i els altres, PSOE i PP.

Prescindir d'aquesta fabulosa visió polièdrica que tant ens enriqueix a tots, només perquè una altra part del país es fa independent, no em sembla que tinga gens de trellat. I, tot i que no sé com ho hem de fer, diria que repensar això que en diem Països Catalans hauria de ser avui ja un exercici urgent i imprescindible per a tots, de Salses de Guardamar i de Fraga a Maó.