REFERENDUM
El cantautor defensa els Països Catalans com "un projecte de futur". "Són, per començar, una necessitat econòmica"
Nerea Rodríguez
 |
| Lluís Llach al Concert per la Llibertat |
Llach, citant el filòsof Xavier Rubert de Ventós, assegura que “ens equivoquem quan pensem que fent pedagogia algun dia ens entendran". "Ja ens han entès fa temps, però no hi ha res a fer”. I afegeix que la conclusió es cosa de poc temps. “Crec que l’Estat espanyol com a projecte de futur engrescador, on els pobles puguin formar part d’un Estat des de la llibertat i la tolerància, té els dies comptats”.
A més, el cantautor empordanès defensa la idea dels Països Catalans: “Hi crec fermament com un projecte de futur. L’economia farà la feina que no hem sabut fet ni políticament ni culturalment. Els Països Catalans són, per començar, una necessitat econòmica”. Però descarta tota uniformització: “Quan dic Països Catalans no vull dir una comunitat única, sinó una mena de confederació de països”.
Preguntat per si creu que la llengua catalana té futur, Llach es mostra optimista. “La llengua no la veig en perill, no correrà perill si nosaltres no ho volem”. Però adverteix que “seria un escarni a la història que ara que podem mantenir i defensar la nostra situació cultural, no ho aprofitéssim”.
També explica la seva malfiança cap als Estats. “Haver nascut en aquest país m’ha fet entendre que la formació dels Estats tal com els coneixem s’ha fet a base d’anihilar identitats i col·lectius sencers. Cap Estat, ni l’espanyol ni el francès ni l’anglès, no pot dir que s’hagi construït sobre fonaments realment democràtics”, apunta.
Us reproduïm a continuació un fragment de l’entrevista que Eva Piquer ha realitzat a Llach:
L’alliberament nacional passa per tenir un Estat propi?
Sóc de procedència anarquista i això de l’Estat em costa molt de pair. Jo a l’Estat no li dono un paper solucionador de problemes, el veig com un problema ell mateix. Però, després de seixanta anys d’observació de la nostra convivència amb Espanya, jo diria que la independència és l’única solució. Com diu Xavier Rubert de Ventós, ens equivoquem quan pensem que fent pedagogia algun dia ens entendran. Ja ens han entès fa temps, però no hi ha res a fer. Crec que l’Estat espanyol com a projecte de futur engrescador, on els pobles puguin formar part d’un Estat des de la llibertat i la tolerància, té els dies comptats. Que avui en dia encara es pugui dir que Euskadi no és un problema polític m’indigna. La política antiterrorista és el fracàs més estrepitós de l’Estat espanyol en els últims cinquanta anys. Que s’hagin d’inventar lleis que ratllen els drets humans, o els esquincen directament, per impedir que un deu per cert de la població voti, em sembla un disbarat. I de Catalunya, ja no en parlem. Que es carreguin projectes de futur aprovats per un vuitanta per cent del Parlament català... Són coses molt difícils d’explicar als europeus.
Creus que la llengua catalana té futur?
Sí. La llengua no la veig en perill, no correrà perill si nosaltres no ho volem. Vam saber mantenir i defensar la llengua en condicions adverses. Seria un escarni a la història que ara que podem mantenir i defensar la nostra situació cultural, no ho aprofitéssim. La llengua ens defineix com a entitat, ens permet identificar-nos, però no ens fa una nació. Si un dia la majoria d’aquest poble decideix que la llengua ja no és necessària, jo això no ho identifico com una pèrdua d’identitat nacional. En qualsevol cas, el problema no ve dels immigrants. A Catalunya les onades migratòries han estat una constant, fa molts segles van arribar aquí quasi un 40% d’occitans. Per a tu i per a mi, Espanya és una referència. Però d’aquí a vint anys, molts fills de la immigració actual ja no tindran com a referència el marc espanyol.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/03/lluis_llach_la_independencia_es_l_unica_solucio_99265.php
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada