Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Italia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Italia. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de febrer del 2014

Concita de Gregorio: “Mas és millor del que sembla”

27/02/2014

La periodista italiana assegura que “és un revolucionari vestit de gris”  


Albert Ribas


La periodista italiana Concita de Gregorio
La periodista italiana Concita de Gregorio assegura en una entrevista amb Olga Viza al programa ‘Vespre de la 2’ que amb l’entrevista que li va fer al president de la Generalitat a ‘La Repubblica’ el mes de desembre es va trobar amb una persona i un polític molt diferent del que s’esperava.

De Gregorio explica que “tenia un prejudici. Em semblava gris i sense carisma” però “em vaig trobar amb un home generós, que ha patit molt i que no té afecte pel poder. Parlo d’ell personalment i no de política, però veig que el que fa no ho fa per ell sinó pels altres”.

Durant l’entrevista, De Gregorio explica com, abans d’entrevistar-lo, comparava Mas amb el centrecampista d’un equip de futbol que reflecteix la cançó italiana ‘Una Vita Da Mediano'. “Em va semblar que és així, que treballa molt però mai arriba a fer gol”. Al parlar-hi però, explica la periodista, es va trobar “amb un home que és millor del que sembla. És un revolucionari vestit de gris”.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/concita_de_gregorio_mas_es_millor_del_que_sembla_99051.php


dimarts, 18 de febrer del 2014

Irritació de l'ambaixada espanyola per l'entrevista del 'Corriere' a Mas

18/02/2014

REFERENDUM

Francisco Javier Elorza demana una rèplica al mateix diari, mentre nega el dèficit fiscal i titlla d'"imposició" la consulta


Lluís Bou



L'ambaixador d'Espanya a Roma, Francisco Javier Elorza
L'ambaixada espanyola a Roma ha reaccionat amb irritació a l'entrevista que el president Artur Mas va fer amb el 'Corriere della Sera', en la qual explicava el procés sobiranista que viu Catalunya. Les declaracions de Mas i el reportatge que acompanyava l'entrevista han caigut tan malament a la diplomàcia espanyola, que no ha dubtat de demanar una rèplica per carta al president.

En la carta al director per replicar Mas, un fet del tot inèdit que mostra com viu el govern espanyol el procés català, l'ambaixador Francisco Javier Elorza nega fins i tot que existeixi dèficit fiscal. L'ambaixador assegura en un to gens diplomàtic que el president de la Generalitat va donar "alguna dada falsa sobre el que aporta i rep aquesta Comunitat Autònoma de la resta d'Espanya".

"Nosaltres -explicava Mas en l'entrevista- cada any transferim a Espanya el 8 % del PIB. Volem ajudar d'altres regions, no els neguem la nostra ajuda, però el 8 % és massa". Segons Elorza, les dades de balança fiscal poden variar del 8 % del PIB que apunta Artur Mas en l'entrevista a una balança "fins i tot positiva del 2,1%". "Els impostos no els paguen els territoris sinó les persones que transfereixen una part de les seves rendes a les que tenen menys", ha afegit l'ambaixador.
Mas assegurava que no només pesen motius econòmics per demanar la independència de Catalunya d'Espanya.

dissabte, 18 de gener del 2014

Mas publica un article a 'La Repubblica' desmarcant-se de la Lliga Nord

Titulada 'L'esperit català', a la columna destaca que, "en cap cas, el moviment per a la sobirania catalana és l'expressió d'un nacionalisme ètnic, victimista i antiespanyol"


L'inici de la columna d'Artur Mas al diari italià 'La Repubblica'
Mas recorda les paraules de Jordi Pujol, "fundador del meu partit", que va establir "la definició més estesa: 'És català el que viu, treballa a Catalunya i ho vol ser'". "Catalunya és una terra on el que realment importa no és l'origen, sinó el destí que es busca", remarca.

El president de la Generalitat també recorda que el seu predecessor, José Montilla, va néixer a Andalusia. Després de recalcar la importància de sentir-se europeus i que l'actual govern "hagi decidit donar cobertura sanitària pública a tots els immigrants", Mas torna a definir Catalunya com un país de convergència de persones "a la recerca d'un futur millor":

"Acabo amb les paraules de Fermí Santamaría, alcalde d'un petit poble catala, que va néixer a Cadis, a Andalusia, d'on va marxar els divuit anys per anar a cercar a Catalunya, de la mateixa manera que molts, un futur millor. Sempre recordo les paraules que em va dir la meva mare abans de marxar: 'No oblidis mai la terra que us va donar a llum, però treballa i lluita per la terra que un veurà créixer'. Això és Catalunya".

Una trobada polèmica
Tot i les crítiques de l'esquerra pel perfil "xenòfob" de Maroni, Mas va decidir rebre divendres el president de la Llombardia. Va haver-hi reunió doncs, però cam mitjà de comunicació va tenir accés a la fotografia de la trobada. El govern va subratllar que la reunió havia estat sol·licitada per Maroni, que estava de visita oficial convidat per la Cambra de Comerç Italiana de Barcelona.

Maroni havia reclamat aquesta setmana "enfortir els vincles amb Catalunya" i més d'un cop ha defensat públicament el procés sobiranista de Catalunya. El seu objectiu és buscar aliats arreu d'Europa per iniciar un procés independentista a les regions del nord d'Itàlia.




divendres, 17 de gener del 2014

Campanya perquè Artur Mas no es reuneixi amb el xenòfob Roberto Maroni

Divendres  17.01.2014  06:00

El president de la Llombardia, de la Lliga Nord, va arribar ahir a Barcelona




Roberto Maroni a l'acte d'ahir al MNAC.



El president de la Llombardia, el xenòfob Roberto Maroni, va presentar ahir a horabaixa a Barcelona l'Exposició de Milà 2015. I avui té prevista una reunió institucional amb el president Mas, de la qual vol treure el màxim profit mediàtic. Tanmateix, l'arribada de Maroni no ha passat per alt a les entitats que lluiten contra el feixisme, que ja han demanat a Mas que no s'hi reuneixi. SOS Racisme ha emès un comunicat en què insten el president català a no reunir-se amb el dirigent de la Lliga Nord, un partit que 'es caracteritza pel seu discurs racista i feixista'; i recorda que 'té vincles reconeguts amb el Front Nacional de Le Pen o amb la xenòfoba Plataforma per Catalunya'. L'Amical de Mauthausen també ho ha demanat en una piulet, fent ús de l'etiqueta #MaroniFotElCamp. I Unitat contra el Racisme i el Feixisme ha promogut una campanya a la plataforma Change.org en què recull signatures per a fer una petició a Mas perquè no s'hi reuneixi.

El govern català, a diferència del govern llombard, no ha fet gens de publicitat d'aquesta trobada, que és inevitable des d'un punt de vista institucional, no tan sols perquè Maroni és el president de la Llombardia sinó perquè és també el president de l'associació Quatre Motors per a Europa, de la qual Catalunya forma part. La reunió, de moment, no s'inclou en l'agenda pública de demà del president Mas.

A les xarxes socials molts internautes s'han expressat contra la reunió. El candidat d'Iniciativa a les eleccions europees, Ernest Urtasun, o l'escriptor Quim Monzó, en són dos exemples. Vegeu-ne una petita mostra:






Dirigent de la Lliga Nord, partit amb contactes amb Plataforma per Catalunya

dimecres, 15 de gener del 2014

Roberto Maroni, un xenòfob en cerca d'amics a Catalunya

Dimecres  15.01.2014  06:00

Autor/s: Roger Cassany

El president de la Llombardia arriba demà a Barcelona i divendres es reunirà amb Mas · El seu partit, la Lliga Nord, d'extrema dreta, vol profit mediàtic de la trobada mentre manté contactes amb Plataforma per Catalunya



'Per a lluitar contra la immigració il·legal i tot el mal que comporta, cal no ser bondadós, sinó dolent.' Són paraules de Roberto Maroni, actual president de la Llombardia, quan era ministre de l'Interior del darrer govern de Berlusconi a Itàlia. Poc després, Maroni mateix, un dels màxims dirigents de la xenòfoba Lliga Nord i durant molts anys mà dreta de l'històric dirigent Umberto Bossi, va promoure un polèmic decret de seguretat (desglossat, ací) que va ser aprovat per les cambres italianes. Més tard la Unió Europea el va tombar parcialment, argüint que tenia tics xenòfobs i que transgredia els drets humans. Entre més coses, enduria les penes contra la immigració, atorgava poders especials als batlles per expulsar els sense papers i establia penes de presó fins a tres anys per a qui llogava pisos a 'immigrats clandestins' a més de confiscar aquests habitatges.

És només una petita mostra de la llarga i polèmica biografia d'aquest polític italià, que demà arriba a Barcelona per a presentar l'Exposició de Milà 2015 (al MNAC, a les 18.00), i que divendres es reunirà amb el president Mas al Palau de la Generalitat, com a president de la Llombardia i de l'associació Quatre Motors per a Europa, de la qual Catalunya forma part. Per Maroni, la trobada amb Mas té un gran valor mediàtic i, de fet, ja fa dies que publicita el viatge a Barcelona i la trobada amb Mas a les xarxes socials. Però per Mas, tot i que Maroni ha expressat el suport incondicional al referèndum català, la trobada pren un caire lògicament incòmode, tenint en compte què representen tant el partit, la Lliga Nord, que promou una independència discriminatòria no gens integradora de la Padània, com Maroni mateix, per les repetides accions i manifestacions d'extrema dreta d'aquests darrers anys.



Contactes amb Plataforma per Catalunya

dilluns, 13 de gener del 2014

Margallo fracassa, Mas reclama a 'New Europe' que Madrid "acati els seus principis democràtics"

Dilluns, 13 de gener de 2014 12:35 h

El president de la Generalitat escriu en un especial del 2014 de la publicació en què també participen el primer ministre francès, l'italià o el ministre d'Economia britànic


(ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, reclama aquest dilluns des del 'New Europe' que Madrid "acati els seus proclamats principis democràtics" i permeti la celebració del referèndum. En un article publicat en l'especial 'Our World in 2014' (El nostre món el 2014), Mas explica el procés que ha dut Catalunya a reclamar la independència i defensa que "en el segle XXI resolem aquestes disputes pacíficament i democràtica, amb urnes i vots". El president escriu a l'especial juntament amb altres personalitats com el primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, l'italià, Enrico Letta, el ministre d'Economia britànic, George Osborne, o les eurocomissàries Neelie Kroes i Androulla Vassiliou. 



Mas explica en l'article que des del 1714 Catalunya "ha mantingut la seva identitat viva tot i les dictadures i la repressió cultural a gran escala" però que fins i tot amb la recuperació de la democràcia "els governs de tots els partits intenten centralitzar i construir un país hispànic homogeni". "Això ha convençut molts catalans que només el dret a l'autodeterminació pot garantir la seva supervivència política, econòmica i cultural", defensa el President.

Artur Mas assegura al 'New Europe', que es publica setmanalment a Brussel·les, que el Tribunal Constitucional va "eliminar parts fonamentals" de l'Estatut d'Autonomia del 2006. A més, recorda les afirmacions del ministre de Cultura i Educació, José Ignacio Wert, sobre espanyolitzar els catalans i assegura que "il·lustra clarament l'agenda de l'estat central" en aquesta matèria.

Mas presenta Catalunya com una "nació europea" que ha servit "de pont entre Europa i el mediterrani". "Com a poble, nosaltres els catalans, sempre hem lligat la nostra identitat a la cultura i l'obertura internacional. Barcelona, la nostra capital, és una vibrant metròpolis mediterrània, una gran destinació per inversions estrangeres, un centre d'arquitectura gòtica i modernista i un imant per molts dels moviments artístics dels segles XIX, XX i XXI", descriu.

El president de la Generalitat defensa a l'article que el moviment independentista "ha estat liderat per la nostra vibrant societat civil a través de grans manifestacions arreu de Catalunya" i cita les de l'11 de setembre del 2012 i Via Catalana del 2013. Segons Mas, les manifestacions demostren que "Catalunya no es conformarà amb res que no sigui un referèndum d'autodeterminació com el que es va negociar entre els governs britànic i escocès".



dimecres, 27 de novembre del 2013

Berlusconi, expulsat del Senat italià per la seva condemna per frau fiscal

La majoria dels senadors han votat a favor de retirar l'escó al Cavaliere. L'ex primer ministre perd així la seva immunitat parlamentària


Berlusconi al Senat italià el passat març. AFP
El ple del Senat italià ha votat a favor de l'expulsió de l'ex primer ministre italià Silvio Berlusconi, després de la seva condemna en ferm per frau fiscal pel cas Mediaset, cosa que pot suposar l'acte final de 20 anys de carrera política.

S'aplica així l'anomenada "llei Severino", aprovada durant el govern de Mario Monti. La llei, que en el seu moment va ser aprovada també pel partit de Berlusconi, estableix el veto per participar a les eleccions i l'expulsió del Parlament durant sis anys dels condemnats a penes superiors a dos anys de presó.

Berlusconi, que ha renunciat a estar present a l'hemicicle durant al votació, s'ha dirigit als seus seguidors al centre de Roma. "Brinden perquè han portat el seu adversari, un enemic, segons diuen alguns, fins a l'escamot d'execució, feia 20 anys que ho esperaven. Per això avui estan eufòrics […]. Però no crec que amb això hagin vençut definitivament el partit de la democràcia i la llibertat. Nosaltres no ens retirarem a cap convent".

Els seguidors de Berlusconi han organitzat una concentració de protesta davant del Palau Grazioli, una residència romana del Cavaliere.

Sense immunitat parlamentària
Berlusconi estarà allunyat sis anys del Parlament. Però, a més, no podrà comptar amb la immunitat parlamentària a l'hora d'afrontar la resta de processos pendents.

Tot indica que així conclourà la carrera política de Berlusconi després de la fundació de Força Itàlia el 1994, però l'exmandatari i empresari està avesat a sorprendre els italians.