Oriol Junqueras i David Fernàndez President d'ERC i diputat de la CUP : Tot just demà

També signen l'article Elvira Duran, Anna Gabriel, August Gil Matamala, Elisenda Paluzie, Eduardo Reyes i Gabriela Serra.

Dijous, 2 de juliol del 2015

Mai abans, hem estat tan obligats a sortir-nos-en; a avançar democràticament sense defallir pas; a desllorigar els nusos que ens atrapen. I com mai abans viurem, en els mesos que vindran, la reiteració oficial de tot el contrari. Però, diguin el que diguin, el procés polític català -caracteritzat per la mobilització social, per una majoria clara que encara ha de ser-ho més i per una transversalitat singular- entrarà ben aviat en fase resolutiva.

Mentrestant, pretendre regalar la demanda social majoritària a un sol criteri, intentar transferir el potencial democràtic a una única opció o reduir el procés a una sola persona és, ara com ara, no voler entendre el procés mateix i atiar una doble pinça que esparvera i que mútuament retroalimenta alguns discursos perversos: per a uns, és l'estratègia per mantenir-se al poder i no voler acceptar la pluralitat complexa -i els canvis d'hegemonia- de la nostra societat. Per a d'altres, és l'excusa fàcil -massa fàcil, gairebé de manual- per simplificar i menystenir les bases del canvi polític i social que vivim i per negar, un cop més, la possibilitat que el nostre poble decideixi lliurament com construir el nostre futur compartit. En aquesta estranya pinça, alguns ens demanen que renunciem a la justícia social -ni més ni menys- en nom de la llibertat i d'altres ens conviden a renunciar a la llibertat política del nostre poble -ni més ni menys- en nom de la justícia social. Simptomàtic veure algunes esquerres donant l'esquena al dret a l'autodeterminació que tant han vindicat. Singular veure algunes dretes menystenint unes desigualtats socials creixents. Però no: no cal renunciar a res. Ni ho volem ni en sabem. No és temps d'excuses, sinó d'alternatives. Perquè ser lliures és el que ens permetrà construir la justícia social que necessitem. I perquè generar justícia social és el que ens farà un país raonablement lliure de debò. Clar: un país és la seva gent.

Elisenda Paluzie: "La independència té més sentit que mai amb la globalització"

23/01/2015

INDEPENDÈNCIA

La professora assegura que "no és tan fàcil" l'exclusió de Catalunya de la UE perquè els tractats actuals ho dificulten

 

Xavier Lladó

La degana de la Facultat d’Economia de la UB, Elisenda Paluzie, considera que "la independència té més sentit que mai amb la globalització" perquè, en aquest context, el món esdevé més rellevant que l'Estat a l'hora de mantenir relacions econòmiques. "En una economia internacionalitzada ja no és tan important que l'Estat on es pertanyi sigui gran, perquè el mercat passa a ser el món, i les unitats més petites tenen més viabilitat", ha dit.

Elisenda Paluzie : Quina DUI?

21/11/14 02:00 - Elisenda Paluzie

Passat el 9-N, estem en plena discussió sobre les eleccions al Parlament de Catalunya. Més enllà del debat sobre quan i com s'han de fer, és important debatre el camí a seguir, si l'independentisme guanya aquestes eleccions.

ARA PER ARA la millor opció, la del referèndum sobre la independència previ a la declaració, sembla haver quedat descartada. Espanya difícilment pactarà mai un referèndum d'independència, i el procés participatiu del 9-N no tenia tots els elements necessaris per ser considerat un referèndum vàlid, no pas per la seva unilateralitat ni per la seva alegalitat o il·legalitat, sinó sobretot per la manca de cens definit. Per tant semblem abocats a la via de la declaració unilateral d'independència que pot ser seguida o no d'un referèndum de ratificació. En aquest debat hi ha dues posicions: la via lenta i la via ràpida.

El full de ruta de Junqueras: Eleccions amb programa comú, Govern d'unitat i referèndum sobre la Constitució catalana

Lluís Llach, Gerard Quintana, Juanjo Puicorbé, Toni Albà i exsocialistes com Toni Comín i de NECat i Avancem donen suport a la proposta d'ERC

ROGER TUGAS Barcelona | Actualitzada el 12/11/2014 19:04

Junqueras presentant el seu full de ruta amb independents / PERE VIRGILI

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet públic aquest dimecres el seu full de ruta cap a la independència en un acte on ha rebut el suport de nombrosos independents, famosos del món de la cultura i exsocialistes. Segons el pla que ha presentat el líder dels republicans, el primer pas passaria per unes eleccions constituents en base a una "aliança programàtica" entre diverses formacions amb compromisos comuns a favor de la independència, la justícia social, la plena ocupació i la lluita contra la corrupció. Tot i això, el líder dels republicans no ha tancat la porta a parlar d'una llista unitària si hi ha acord en el programa.

Paluzie: «Cal fer una DUI i controlar el territori, infraestructures i hisenda»

Josep Prat | Actualitzat el 02/11/2014 a les 19:30h

La doctora en Economia adverteix que negociar abans de proclamar podria portar a una situació de suspensió continua i una actuació de tot l'aparell judicial i policial de l'Estat per aturar la independència

Sobre el nou 9-N, explica que no es podran tenir les dades de participació perquè aquestes només les té el ministeri d'Interior

També reconeix que hauria preferit una consulta il·legal perquè "els riscos són molt menors"

Elisenda Paluzie al seu despatx a la UB Foto: Josep Prat

Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) és professora titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona des del 2001, i degana de la Facultat d'Economia i Empresa des del 2009. Té un màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per la Universitat de Yale (1996) i un doctorat en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).

L'economista analitza els principals temes de debat econòmic sobre la independència de Catalunya al llibre 'Podem' (Rosa dels Vents, 2014), on posa sobre la taula temàtiques tan polèmiques com les del boicot comercial, la negociació del deute amb l'Estat espanyol, o l'entrada a la Unió Europea, amb un estil molt planer i entenedor.

Durant l'entrevista, Paluzie fa èmfasi en què la millor via ara és la d'exercir la independència al mateix temps de proclamar-la. Això sí, es pregunta si s'entén "la força política i autoritat que implica". Per això, també reconeix que una consulta il·legal, amb unes mínimes garanties en el cens, hauria tingut menys 'riscos'. "Els referèndums d'Eslovènia, Lituània i Estònia van ser considerats il·legals per la URSS i van acabar sent acceptats perquè no es va poder demostrar que hi havien hagut trampes", remarca.

-Seria partidària de la proposta de fa un any del president Mas de mantenir la solidaritat interterritorial uns 4 o 5 anys més un cop feta efectiva la independència? 

Elisenda Paluzie: 'Si no hi ha negociació la situació d'Espanya serà terrible'

Dimarts  28.10.2014  06:00

El seu llibre 'Podem!' explica els punts forts del nostre país a l'hora d'encarar la independència · Respon les preguntes clau per a saber què passarà en les qüestions que preocupen la gent.

 

Elisenda Paluzie

Elisenda Paluzie avisa que sense trencar la legalitat no hi haurà independència. Que ni les trampes al solitari ni l'autoengany no ens faran arribar enlloc. Què és l'hora de prendre consciència que caldrà assumir algun risc i que no fóra cap mala pensada que ens acostuméssim tots des d'ara a pagar els imposts a l'Agència Tributària Catalana. Feina feta no fa destorb. La degana de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona, vinculada al món del sobiranisme des de sempre, activista de les consultes, presentava ahir el seu llibre 'Podem!' en un dels epicentres de l'economia catalana, la borsa de Barcelona, acompanyada de Joan Hortalà.

Paluzie és una veu lúcida que no té cap aspiració de ser políticament correcta. Ans al contrari. Ni els càrrecs ni la militància no li han tapat la boca. Coneix les aules i el carrer i explicava les balances fiscals quan la majoria del país no n'havia sentit parlar. Amb un to amable i com si no hagués trencat mai cap plat, esmola el sentit crític per no restar mai a la superfície. El seu llibre és una resposta dels interrogants sobre la Catalunya independent, amb dades a la mà, però també una carta oberta al futur, en què s'atreveix a dibuixar propostes atrevides.

—És veritat això que dieu en el llibre, que sense negociació el deute se'l quedaria Espanya?