També signen l'article Elvira Duran, Anna Gabriel, August Gil Matamala, Elisenda Paluzie, Eduardo Reyes i Gabriela Serra.
Dijous, 2 de juliol del 2015
Mai abans, hem estat tan obligats a sortir-nos-en; a avançar
democràticament sense defallir pas; a desllorigar els nusos que ens
atrapen. I com mai abans viurem, en els mesos que vindran, la reiteració
oficial de tot el contrari. Però, diguin el que diguin, el procés
polític català -caracteritzat per la mobilització social, per una
majoria clara que encara ha de ser-ho més i per una transversalitat
singular- entrarà ben aviat en fase resolutiva.
Mentrestant,
pretendre regalar la demanda social majoritària a un sol criteri,
intentar transferir el potencial democràtic a una única opció o reduir
el procés a una sola persona és, ara com ara, no voler entendre el
procés mateix i atiar una doble pinça que esparvera i que mútuament
retroalimenta alguns discursos perversos: per a uns, és l'estratègia per
mantenir-se al poder i no voler acceptar la pluralitat complexa -i els
canvis d'hegemonia- de la nostra societat. Per a d'altres, és l'excusa
fàcil -massa fàcil, gairebé de manual- per simplificar i menystenir les
bases del canvi polític i social que vivim i per negar, un cop més, la
possibilitat que el nostre poble decideixi lliurament com construir el
nostre futur compartit. En aquesta estranya pinça, alguns ens demanen
que renunciem a la justícia social -ni més ni menys- en nom de la
llibertat i d'altres ens conviden a renunciar a la llibertat política
del nostre poble -ni més ni menys- en nom de la justícia social.
Simptomàtic veure algunes esquerres donant l'esquena al dret a
l'autodeterminació que tant han vindicat. Singular veure algunes dretes
menystenint unes desigualtats socials creixents. Però no: no cal
renunciar a res. Ni ho volem ni en sabem. No és temps d'excuses, sinó
d'alternatives. Perquè ser lliures és el que ens permetrà construir la
justícia social que necessitem. I perquè generar justícia social és el
que ens farà un país raonablement lliure de debò. Clar: un país és la
seva gent.
