ARA Barcelona |
Público.es diu que la Hermandad de la División Azul va intentar esborrar totes les informacions que vinculaven el diplomàtic amb les ofrenes i que la família del cònsol "ha pressionat periodistes"
A l'acte d'homenatge a la División Azúl que es va fer
el 10 de febrer al cementiri de l'Almudena de Madrid s'hi va llegir una
carta de suport atribuïda al cònsol espanyol a Sant Petersburg, Juan Antonio Martínez Cattaneo -tal com delata aquest vídeo publicat a YouTube un fragment del qual avui ha difós Público.es-
tot i que la Hermandad de la División Azul desmenteix ara que hi
participés i diu que la menció al cònsol va ser un "inexplicable error"
dels organitzadors.
Segons Público.es la Hermandad de
la División Azul "va intentar esborrar totes les informacions que
vinculaven el diplomàtic -fill de divisionari- amb les ofrenes de Krasny
Bor". A més, el diari afegeix que la família Martínez-Cattaneo "va
pressionar periodistes perquè esborressin dels seus blogs els vídeos
originals sota amenaça de denúncia".
Al vídeo s'hi
veu com el portaveu de l'homenatge diu als assistents que el cònsol els
ha fet arribar "unes petites breus paraules" i tot seguit llegeix una
carta que atribueix al cònsol: "en data 10 de febrer, al mateix camp de
Krasny Bor no faltaran sobre la neu unes flors, amb els nostres colors,
les cinc roses i una oració: 'Arriba España!'". Tot seguit el portaveu
-a qui Público.es identifica com Alfonso Ruíz de Castro, antic dirigent
ultra de les Bases Autónomas- explica que el cònsol era en aquell precís
moment als camps de la batalla de Krasny Bor, amb cinc roses
"posant-les en homenatge als que hi van donar la vida".
El vídeo, publicat a YouTube per l'usuari Jorge Martin,
l'havia publicat originalment l'11 de febrer un altre usuari de
YouTube. Martin explica que qui primer el va publicar va ser l'usuari
Volchov1941, però que després que els mitjans difonguessin la
participació del cònsol a l'acte Volchov1941 el va retirar i el va
substituir per un altre de més breu on falten 42 segons: el fragment de la carta. Martin llavors va recuperar i va tornar a publicar el vídeo original.
Flors damunt la neu
Algú va posar les flors damunt la neu en un camp, se suposa que situat a
Krasny Bor, tal com indicava una fotografia publicada dilluns a la
pàgina de Facebook de la Hermandad. Però en el comunicat que
l'acompanyava s'hi deia que el ram l'havien posat "col·laboradors" de
l'entitat. La Hermandad insistia: "ni el consolat espanyol ni la persona
del cònsol han tingut implicació directa en aquesta iniciativa,
havent-ne estat tan sols informats". El comunicat era una resposta a les
primeres informacions sobre la participació del cònsol de Sant
Petersburg a l'homenatge, com aquesta notícia de l'ARA.
Dilluns mateix, segons Público.es, "un membre de la família del cònsol
començava una cerca desaforada per evitar per tots els mitjans el vídeo
original continués creixent a les xarxes, arribant fins i tot a mantenir
situacions pujades de to amb amenaces subtils de denúncia a periodistes
i bloguers que havien capturat el vídeo original i l'havien pujat a les
seves webs personals". Qui exercia aquesta mena de pressions, segons el
diari, era Antonio Martínez-Cattaneo, fill del cònsol i enginyer
d'armament.
El missatge a la pàgina de Facebook de la
Hermandad de la División Azul que va ser el primer que va delatar de la
col·laboració del cònsol amb l'homenatge va ser aquest: "Juan Antonio
Martínez Cattáneo, cònsol espanyol a Sant Petersburg, ens va indicar que
no faltarien unes roses en els camps de Krasny Bor el 10 de febrer, i
fidel a la seva paraula així van complir diversos espanyols. Honor als
Caiguts". El missatge el va trobar, dimecres, el fotògraf Jordi Borràs
-en podeu veure una captura de pantalla en aquest tuit, després el van esborrar-.
Avui mateix, abans que Público.es difongués el vídeo de l'acte, la
presidenta de la Hermandad de la División Azul Lucinda Aguelo Monreal ha
tornat a desmentir la participació del cònsol. Ha assegurat en una altra publicació a Facebook
que "en cap moment" havien rebut "cap missatge" del cònsol espanyol i
que la "menció a la seva persona" que havien fet en relació a l'acte
d'homenatge havia estat "producte d'un inexplicable error per part dels
organitzadors". L'entitat s'atribueix tota la responsabilitat sobre
aquests fets "les possibles causes dels quals no s'han pogut establir
fins al moment".
Alfonso Ruiz de Castro,
vicepresident de la Hermandad i la Fundación de la División Azul, ha
explicat a Público.es que quan feia el discurs a l'acte se li va acostar
algú i li va donar un paper manuscrit on s'explicava la col·laboració
del consolat. "Després resulta que no és el consolat, sinó que són uns
senyors que eren de viatge allà, que són col·laboradors, i que van
tergiversar una cosa que ells havien notificat al consolat de Sant
Petersburg", s'excusa Ruiz de Castro en declaracions al diari digital
per intentar explicar "l'inexplicable error" que els va dur a involucrar
un home que, segons diu ara la Hermandad, no tenia res a veure amb
l'homenatge. El diari també explica que el pare del cònsol va combatre
amb la División Azul, per la qual cosa va rebre dues medalles. Dues
creus de ferro, en concret.
Krasny Bor
A la batalla de Krasny Bor van morir 5.000 espanyols de la División
Azul que es van enfrontar a l'exèrcit soviètic. Hitler va dir dels
soldats que li havia enviat Franco: “Extraordinàriament durs per a les
privacions i ferotgement disciplinats”. La División Azul es nodria
principalment de militars professionals però també de voluntaris, molts
d'ells falangistes o aventurers, i alguns excombatents republicans
forçats per un règim repressor.
El setge de Leningrad
va durar 900 dies, del 8 de setembre de 1941 fins al 27 de gener de
1944. El mariscal Wilhelm Ritter von Leeb volia conquerir ràpidament la
ciutat, però els soviètics van construir una intricada defensa. Hilter
va decidir assetjar la ciutat i deixar que la població morís de fam i de
fred. Famílies senceres van morir i les condicions, les temperatures
podien arribar als 40 graus sota zero, durant aquells 900 dies van ser
terribles. Les autoritats van reconèixer 600.000 morts, però alguns
altres estudis apunten que van superar el milió.
Enllaç noticia :
