Actualitzada el 21/07/2016 11:11
No sé si a aquestes altures del procés i de l’estiu, i
no necessàriament per aquest ordre, és de gran interès el pacte a què
Convergència i el PP hagin pogut arribar al Congrés. Pot semblar una
batalla menor del dia a dia polític que oblidarem demà, però la veritat
és que té molta profunditat. La història resumida és: el PP obté els
vots de Convergència –al Congrés encara es diu Convergència perquè és
amb aquest nom amb què es va presentar– per a la mesa del Congrés. I a
canvi, Convergència obté grup parlamentari –que a dreta llei no li
tocava, però sempre s’ha pogut negociar–, que li dóna temps per parlar
als debats, presència a reunions i diners en forma de subvencions. I vés
a saber si, a més a més, PP i Convergència han parlat de pactar alguna
cosa més amb Rajoy. El PP dóna a entendre que hi ha hagut aquest acord i
Francesc Homs ho nega. Ciutadans s’enfada amb el PP: “Si sospitéssim
que hi ha un pacte amb qui vol trencar Espanya, hauríem de
replantejar-nos l’abstenció a Rajoy en el debat d’investidura”. I entre
l’independentisme hi ha un impacte: ¿Com és que el PP s’ha avingut a
