dimarts, 3 de març del 2026

50 anys dels fets de Vitòria, una taca de sang sense càstig del franquisme sense Franco

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA

 

El tres de març de 1976, cinc vaguistes van ser assassinats per la policia predemocràtica en una església de Vitòria 

 

 


 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 12:42
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Vitòria, País Basc. Tres de març de 1976Milers de treballadors en vaga celebren una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís. Al barri obrer de Zaramaga, al nord de la capital alabesa, sorgit el segle passat de les famílies arribades de diferents punts de la geografia espanyola per treballar en la indústria basca. Lluïtaven per una pujada salarial de 5.000 pessetes, la jornada setmanal laboral de 40 hores, el 100% del sou en cas d'accident o malaltia i la jubilació als 60 anys. La policia va dissoldre la reunió amb fum i trets d'armes de foc. Van morir cinc ciutadans: Pedro Mari Martínez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Bienvenido Pereda. També hi va haver més d'un centenar de ferits, alguns de gravetat.

El dictador Francisco Franco havia mort feia poc més de tres mesos i el govern espanyol estava en mans de Carlos Arias Navarro. Rodolfo Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals i Manuel Fraga el responsable de Governació. Encara faltaven quatre mesos perquè Adolfo Suárez fos nomenat president, les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al juny de l'any següent i la Constitució s'aprovaria dos anys després.

Aquest dimarts tres de març de 2026 es compleixen cinquanta anys de la massacre de Vitòria i els familiars de les víctimes encara exigeixen una reparació i un reconeixement de responsabilitats que mai no ha arribat. Totes les denúncies presentades des d'aleshores per depurar responsabilitats penals s'han arxivat, excepte la causa que es va obrir a l'Argentina el 2010 contra crims del franquisme comesos durant la dictadura i la Transició, que continua activa. La causa la va obrir la jutgessa María Servini, que va emetre una ordre internacional de detenció contra l'exministre Martín Villa, si bé mai no s'ha materialitzat.

 

Aquest 3 de març es compleixen 50 anys de la matança de Vitòria / EFE

 

 

Les víctimes demanen una reparació que mai va arribar a través dels tribunals

Repàs monumental d'una activista iraniana a Mònica Terribas en directe:‘Compte amb el que diem al món’

 

 

L'esquerra s'indigna per l'atac dels EUA i Israel però va callar davant la repressió dels aiatol·làs

 

 

Mònica Terribas va rebre un sever correctiu a les ones de RAC1 |  TV3

 

 

Vergonya mundial al Reial Madrid: impune una agressió salvatge de Rüdiger contra el Getafe

 

REIAL MADRIZZ

 

Franco Mastantuono va acabar expulsat per insultar l'àrbitre 

 


 

  Bernat Aguilar
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 10:20
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 12:14
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Moltes vegades veure partits del Reial Madrid és increïble, sobretot per les actuacions dels futbolistes merengues i per la grandíssima permissivitat arbitral. Al Bernabéu contra el Getafe, amb victòria del conjunt visitant, es van veure diverses accions dignes d'estudi. I una d'elles, una agressió d'Antonio Rüdiger a un rival, ha estat la que en poques hores ja ha fet la volta al món per la vergonya que suposa no haver-lo expulsat.

L'agressió de Rüdiger a Diego Rico

Era la primera part del partit quan Rüdiger, el sempre contundent defensa merengue, ha anat a buscar la pilota dividida que finalment s'ha quedat Diego Rico. Una acció amb la qual el madridista Thiago Pitarch també buscava recuperar la possessió, però el futbolista del Getafe ha anat a parar a terra.

 

Normal fins aquí, però Rüdiger, arribant tard a la jugada, es va desentendre de la pilota i va cometre una falta, o també coneguda com a agressió per la seva força excessiva, contra Rico. El defensa alemany es va desentendre de l'esfèrica i va anar amb tota la intenció a clavar el seu genoll a la cara del futbolista del Getafe.

 

 

 

Una acció claríssima de vermella, que podria ser que l'àrbitre principal Alejandro Muñiz Ruiz pogués no arribar a veure en directe, però el més lamentable és l'actuació des del VAR. Valentín Pizarro Gómez, l'àrbitre que manava a la sala VOR, no va avisar el seu company perquè expulsés Rüdiger. Però és que al final aquesta jugada va acabar sense cap targeta de cap color i sense falta.

Expulsió a Franco Mastantuono i tensió al vestidor del Reial Madrid