Tu sí que ho sabies

 

 

OPINIÓ

 

 

"No sabíeu ni on anàveu ni on portàveu el país, surfejàveu sobre el poble, buscàveu una sortida per a vosaltres i ens fèieu i ens feu encara xantatge emocional"

 

 

 

 

 

Joan Rovira

20/10/2024

Tu sí que ets algú, no com els altres, que no som ningú. Per tu i amb tu hem fet el ruc tant com hem pogut, amb ganes, amb unes orelles de ruc immenses, perquè tu tinguessis els teus moments de glòria i després t’escapessis per les clavegueres, et rendissis de la manera més patètica possible o et muntessis un exili de pa sucat amb oli.

Tu sí que saps tot el que ha passat, per què i com, això no va de noms, ni de partits, va dels que sou com tu, i ara us convé explicar alguna coseta, perquè es mouen cosetes i potser has de fer mèrits, intueixes oportunitats o simplement t’has de buscar la vida per sobreviure a un futur que a les teves víctimes se’ls farà molt llarg.

O potser és perquè encara et penses que pots enganyar més gent. I no et falta raó. Som tan rucs que necessitem genis com tu, reis de totes les jugades mestres, dels “momentums”, de les estratègies guanyadores, infal·libles, espaterrants, i de les maniobres secretes i tronadetes.

Què importa que s’estigui enfonsant el Titanic en un oceà de merda, ple d’icebergs que ni has sabut ni volgut veure, perquè et feien pànic i tu ja anaves bé i tenies a punt una barqueta de salvament per si de cas. Tu coneixes millor que ningú el camí cap a Ítaca o cap a la lluna de València, que ve que ser el mateix que el precipici.

Tu sí que en saps, oi? Perquè tu sí que ho sabies.

Quants dels fills d’Isabel II ho eren també del seu marit?

 

 

HISTÒRIA

 

 

 

Marc Pons
Barcelona. Diumenge, 13 d'octubre de 2024. 07:48
Actualitzat: Diumenge, 13 d'octubre de 2024. 15:49
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Donosti, 30 de setembre de 1868. Fa 156 anys. La reina Isabel II i el seu seguici, anomenats popularment “la camarilla del bolsillo secreto”, abandonaven la seva residència d’estiu i es dirigien a França. Dos dies abans (28 de setembre) s’havia iniciat l’anomenada Revolució Gloriosa, i el general Prim, un dels tres líders d’aquell moviment, havia proclamat “els Borbons són l’impediment més gran per a modernitzar i democratitzar Espanya”. Amb els revolucionaris a les portes de Madrid, el primer ministre Gutiérrez de la Concha telegrafiaria a la reina i li recomanaria abandonar Espanya. Se n’anava la que, a l’inici del seu regnat (1833), havia estat “l’esperança blanca” dels, fins llavors, proscrits liberals; i que trenta-cinc anys més tard (1868) no era més que “la reina dels escàndols”. Per què va acabar sent anomenada així?

D’on venia Isabel II?

Isabel era la filla primogènita del rei Ferran VII (anomenat el “rey felón” —el rei traïdor-) i de la seva quarta esposa i neboda Maria Cristina de Borbó (anomenada la “reina de la corrupció”). Tres anys més tard (1833), Ferran VII moria víctima dels seus propis excessos i segons la Llei Sàlica, instituïda per Felip V (1713) i que impedia a una dona ser reina-titular, el tron li corresponia a Carles Maria Isidre, germà segon del difunt. Però la vídua Maria Cristina va maniobrar per a coronar la petita Isabel —de tres anys—, i per a aconseguir-ho sense haver de derogar cap llei, va indultar i excarcerar tots els liberals (proscrits i perseguits pel règim del seu difunt marit) i els va situar al poder a canvi del suport a la nova i discutida reina. Carles es va envoltar dels qui no entenien aquells indults i va esclatar la I Guerra Carlina (1833-1840). 

Amb qui van casar Isabel II?

Salvem Cal Macià exigeix al Govern “expropiar” Vallmanya

 

 

L’Ajuntament és més reticent ara a la compra perquè l’amo vol 250.000 euros, una xifra “inassumible” i lluny de l’acordada

 

 

 

 

Àlex Sánchez Torres 

22-10-2024 - El Segrià

 

La plataforma Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya es reunirà avui amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, en una trobada en què li traslladaran la necessitat d’expropiar l’immoble, situat a Alcaràs, on estiuejava l’expresident de la Generalitat Francesc Macià, segons va explicar ahir un dels seus membres, Ferran Dalmau. “Sabem que és un procés lent i costós, però precisament per això com més aviat el comencem, més ràpid serà”, va expressar Dalmau, qui també va comentar que s’han explorat totes les vies i possibilitats i “no hi ha cap altra sortida avui en dia que expropiar la casa”. En aquest sentit, va assenyalar que és una opció que estableix la Llei de Patrimoni Cultural Català i “no ens ha de fer gens de por. Si al final no es fa, el fet d’obrir l’expedient potser fa entrar en raó el propietari”, va dir Dalmau. La iniciativa popular ja va reclamar a l’Ajuntament el passat mes de maig que comencés els tràmits per expropiar l’immoble, però de moment la situació continua encallada.

A més a més, segons va avançar Catalunya Ràdio ahir, el consistori en aquests moments és reticent a comprar Vallmanya perquè el propietari de la casa