OPINIÓ
"Per guanyar una guerra cal, sempre, sempre, un gran general i una gran
estratègia. Sense això l'art de la guerra no serveix de res i les
següents derrotes ja estan escrites"
Joan Rovira
13/10/2024 20:00
En aquest llarg temps mort que tenim al davant, mentre moren les coses
velles i encara no neixen les noves, és molt possible que acabem perdent
el temps i la força. Després d’una derrota ve sempre una època
de fluixera, de rendició més o menys assumida, de frustració, de
misèries i traïcions i d’acomodació a una realitat que t’imposa el
guanyador.
Pots fer-te totes les trampes al solitari que vulguis, si t’agrada jugar a cartes, o perdre el temps amb qualsevol altre joc. Pots llepar-te les ferides fins que te’n cansis.
Pots deixar que t’enganyin i et traeixin una mica més els que ja t’han
enganyat del tot o pots decapitar-los, esbudellar-los, cremar-los a la
foguera i ballar una sardana al voltant del foc. També pots
imaginar tantes heroiques revoltes populars com vulguis, fins que et
preguntis si tu et posaries al capdavant d’una barricada. Fins i
tot pots passar estones molt entretingudes analitzant els debats
parlamentaris, les massacres als partits indepes, les abominables
declaracions dels líders polítics castellans, els rumors, els secrets,
les punyalades, tot el castell de focs amb el qual ens despisten mentre
“els nostres” pensen alguna cosa per continuar fent les seves coses al
seu aire i pels segles dels segles.
No serveix de res. Comencem pel principi: si has perdut, has perdut. Tot el temps que triguis a assumir-ho i lamentar-ho serà temps miserablement perdut.
Com era allò, aquell tòpic gastadíssim, mil vegades repetit? Si
continues fent el mateix, amb la mateixa gent, de la mateixa manera,
obtindràs els mateixos resultats. És a dir, tornaràs a perdre.
Vet aquí que una vegada hi havia un savi xinès, que probablement no va
existir, o no va ser el gran estrateg militar que imaginem, que va
escriure un llibre que potser no va escriure del tot, sinó que és la
