Exteriors internacionalitza la "persecució" a Forcadell

PROCÉS







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 11 de maig de 2017

La conselleria d’Exteriors ha confeccionat un argumentari per a explicar a governs d’arreu del món la “persecució” a que està sotmesa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Al text es recorda que ha estat encausada pel Tribunal Constitucional per “permetre el debat i la votació”, en el marc de “l’estudi d’un procés constituent que conformaria un futur Estat independent”.



El memoràndum, titulat “Continua la persecució a la presidenta del Parlament de Catalunya” recorda que el 14 de desembre del 2016 el TC va enviar als tribunals Forcadell sota l’acusació que el 27 de juliol de l'any 2016 hauria “comès negligència en el deure” al permetre la votació.



En aquest sentit, el text assegura que “els càrrecs contra Forcadell es deriven dels nous poders altament polititzats atorgats al TC pel Govern espanyol”, una reforma que permet al Consitucional prendre decisions "més enllà" de les purament constitucionals, la qual cosa suposa “una greu amenaça per a la separació de poders entre l'executiu i el judicial del govern espanyol” i per tant, atempta “la base de l'estat de dret a Espanya”.

La societat civil, al costat de la presidenta

L’Alt Comissionat de l’ ONU pels Drets Humans fa arribar una carta de rebuig a l’ambaixadora d’Espanya a Ginebra per la persecució política de les autoritats catalanes a instàncies del CCN i del CMN

PROCÉS CATALÀ

Data : 15 de febrer de 2017 /

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha fet arribar una carta de rebuig per la persecució política de les autoritats catalanes a l’ambaixadora espanyola davant els organismes multilaterals situats a Ginebra a instàncies del Cercle Català de Negocis i del Cercle Mallorquí de Negocis.

En ella, l’Alt Comissionat de l’ ONU pels Drets Humans recorda que el Dret Internacional empara l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles «en un entorn lliure d’amenaces i de l’ús de la força». Així mateix, denuncia la persecució política d’algunes autoritats catalanes per la convocatòria del 9N i mostra la seva preocupació per la continuïtat d’aquests judicis i la manca de predisposició del govern espanyol per conduir la secessió de Catalunya de forma pacífica i pactada.

Finalment, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans recorda la importància de

L’extrema dreta amenaça i persegueix els periodistes que cobrien l’acte de Montjuïc

PAÍS - PRINCIPAT

Tot ha començat quan han identificat el periodista Enric Borràs, germà del fotoperiodista amenaçat Jordi Borràs.

Els periodistes que estaven cobrint l’acte de l’extrema dreta en motiu del 12 d’Octubre a Montjuïc han hagut d’abandonar el lloc després d’haver estat increpats. Segons que explica el periodista del diari Ara, Enric Borràs, al seu perfil de Twitter, tot ha començat quan l’han reconegut com a germà de Jordi Borràs, el fotoperiodista amenaçat pels ultres.



Dos homes que participaven en l’acte se’ls han acostat, han identificat Borràs i tot segui els han impedit fer més fotos. ‘Fotografiáme la cara y mándasela a tu hermano, te arranco la cabeza’, li han dit. Mentrestant, d’altres cridaven insults contra el grup de periodistes entre els quals n’hi havia d’El Periódico, d’El País, de Rac 1, de Nació Digital i La Directa.



Després d’aquests fets els periodistes han decidit marxar en bloc i a poc a poc. Com es pot veure al vídeo de La Directa el públic ha començat a xiular i a cridar ‘Fora, fora’ als periodistes, fins i tot els hi han tirat algun objecte. Mentre marxaven gairebé els han arribat a increpar físicament i no han deixat de perseguir-los fins que han passat el cordó policial.

El govern denuncia a l’ONU la persecució dels diputats independentistes

PAÍS - PRINCIPAT

L'executiu també acusa el govern espanyol de vulnerar drets fonamentals, segons que ha informat La Vanguardia.

Per: Redacció 

11.10.2016  10:41

El govern de Carles Puigdemont ha demanat ajut internacional per a denunciar la ‘persecució dels representants electes que van donar suport a la resolució I/XI del Parlament de Catalunya’. Aquest document, aprovat pel ple el 9 de novembre de l’any passat, assenyalava l’inici del procés polític de creació d’un estat català en forma de república, de resultes de les eleccions del 27 de setembre, que van donar una majoria parlamentària partidària de la independència.



Segons que ha informat La Vanguardia, el director general d’Afers Multilaterals i Europeus del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat, Manuel Manonelles, va enviar a final d’agost tres cartes a l’ONU i al Consell d’Europa. Concretament, a Zeid Ra’ad Al Hussein, l’alt comissionat de l’ONU per als drets humans, a Gianni Magazzeni, el responsable del mateix comissionat per a Amèrica, Europa i l’Àsia Central, i a Nils Muiznieks, el comissionat per als drets humans del Consell d’Europa.



En aquestes cartes, la Generalitat hi denuncia la ‘persecució judicial’ dels diputats independentistes i

A la caça i captura d’estelades

Dimecres, 8 d'abril de 2015 05:00 h

Jueus, Homosexuals, Moros, i ara “Catalans” l’original campanya de l’entitat franquista per caçar catalans que tant sols volen viure en llibertat i lluir la bandera estelada.

 

 

 

L’entitat unionista presidida per un fidel seguidor de Fuerza Nueva que dona suport i participa en actes on és nega la persecució del català pel franquisme i, fins i tot, la mateixa dictadura ha reprès la campanya de caçar catalans i estelades de la mateixa manera que l’Alemanya nazi assenyalava primer els jueus, comunistes, gitanos, etc, per desprès portar-los als camps d’extermini nazi. 

Doncs ara amb el suport econòmic i mediàtic del poder espanyol demanen assenyalar estelades i desprès ells ja s’ocuparan de prendre mesures. 

Ara ja pots denunciar catalans de manera anònima a estelades@societatcivilcatalana.cat

Objectiu d’Espanya: Perseguir catalans favorables a la independència

Divendres, 6 de febrer de 2015 16:50 h

El govern espanyol reforça amb onze nous fiscals la plantilla de Catalunya o el territori català és on el ministeri de Justícia hi destina més efectius

Madrid (ACN).- El govern espanyol ha aprovat aquest divendres l'ampliació de la plantilla fiscal en 66 noves places, de les quals 11 serviran per reforçar la delegació de Catalunya. 

Barcelona i Terrassa rebran dues nous efectius cadascuna, mentre que Sant Feliu del Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Manresa, Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Gavà, Girona i Reus en rebran un. Madrid i Andalusia són els altres dos territoris que més reforços rebran ja que veuran incrementades les seves plantilles amb deu nous fiscals.  

Més fiscals a Catalunya que no pas a la lluita anti-terrorista o frau fiscal

Així ho ha donat a conèixer el ministeri de Justícia després de la reunió del Consell de Ministres. Quatre de les 66 noves places serviran per ampliar la Fiscalia Especial contra la Corrupció. 

Enllaç noticia :

 http://www.directe.cat/noticia/386396/objectiu-despanya-perseguir-catalans-favorables-a-la-independencia

Persecució política a l’Ajuntament d’Alcanar

Divendres, 17 d'octubre de 2014 08:20 h

En llibertat l'alcalde i el regidor d'Urbanisme d'Alcanar després de quinze hores retinguts en un escorcoll policial a l'Ajuntament

Montserrat, amb Manel Martí, al seu costat, atén els mitjans de comunicació

Alcanar (ACN).- Després de prop de quinze hores d'escorcoll a l'Ajuntament d'Alcanar (Montsià), la Guàrdia Civil ha abandonat les dependències municipals aixecant la detenció preventiva sobre l'alcalde, Alfons Montserrat, i el regidor d'Urbanisme, Manel Martí. La trentena d'agents que ha participat en el nou requeriment d'informació per suposades irregularitats en l'adjudicació d'obres públiques s'han endut documentació i tres ordinadors, però no han trobat motius per traslladar els regidors a declarar en dependències policials. A la sortida, han estat aclamats per desenes de veïns, alcaldes i càrrecs d'ERC al territori. "Lamentem una situació que s'escapa de la lògica jurídica", ha declarat l'alcalde. 

El batlle, Alfons Montserrat, atribueix l'operació de la Guàrdia Civil a motivacions que van "més enllà de la lògica jurídica"