El govern habilitarà la casa Bloc de Barcelona per fer la primera acollida de refugiats

Per: Redacció / ACN

Dijous  1.10.2015  13:24

El Govern treballa en un pla que inclou habilitar la Casa Bloc de Barcelona, al barri de Sant Andreu, per fer la primera acollida dels refugiats que aquest estiu han arribat a Europa provinent de països en guerra. No hi ha dades oficials sobre quants seran els refugiats que acollirà Catalunya, tot i que la xifra que sona més és de 3.000 persones.

Tampoc se saben les dates en què arribaran. A la Casa Bloc de Barcelona els professionals estudiaran cas per cas per fer un perfil individualiztat dels refugiats. Després s’ubicaran definitivament a llocs adequats i repartits per tot Catalunya. Espargits per tot el territori ‘els refugiats  podran incorporar-se amb més normalitat a la vida cívica, ordinària i comunitària’, segons ha explicat Àngel Miret, coordinador del pla d’acollida de la Generalitat, en una entrevista a TV3.  El mateix amb els refugiats provients de la guerra dels balcans. Miret creu que Catalunya està preparada per acollir els refugiats que li adjudiquin.

Alfred Bosch 'proclama' la República Catalana al congrés espanyol

Dimecres  11.06.2014  11:47

Cita les paraules de Francesc Macià del 1931 en el debat sobre la llei d'abdicació del rei espanyol

Alfred Bosch al congrés espanyol

'Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana', ha començat dient, en català, el portaveu d'ERC al congrés espanyol, Alfred Bosch. En la intervenció en el debat sobre la llei d'abdicació del rei espanyol, citava el començament de la proclamació de la República Catalana que va fer Francesc Macià des del balcó del Palau de la Generalitat el 14 d'abril de 1931.

Aquestes paraules de Bosch han suscitat un gran murmuri en els escons dels diputats a la cambra baixa espanyola, i el president, Jesús Posada, els ha hagut de cridar a l'ordre perquè deixessin continuar Alfred Bosch.

Mas: Catalunya "sempre ha apostat per la convivència" però també "per la seva llibertat"

Dimecres, 25 de desembre de 2013 12:05 h

"Volem decidir el nostre futur amb bona convivència i amb respecte amb els altres pobles d'Espanya i d'Europa", diu el president durant l'ofrena a Macià

---

Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dimecres que Catalunya i el catalanisme "sempre han apostat per la convivència", però també "per la seva llibertat", en resposta al discurs de Nadal que va pronunciar aquest dimarts el rei Joan Carles. Durant l'ofrena a la tomba del president Francesc Macià en el 80è aniversari de la seva mort, Mas ha dit que el que es demana des de Catalunya és "que s'escolti la veu del poble de Catalunya amb atenció i respecte".  

"Volem decidir el nostre futur amb bona convivència i amb respecte amb els altres pobles d'Espanya i d'Europa", ha reblat.

El president de la Generalitat, Artur Mas, al costat de la néta de Francesc Macià, Maria Teresa Peyri Macià

© @acn

 

Mas ha participat aquest dimecres dia de Nadal en la tradicional ofrena floral a la tomba del president Francesc Macià, que va morir ara fa 80 anys. El president de la Generalitat ha destacat que "Catalunya segurament s'ha fixat uns horitzons llunyans" des de fa "molt de temps" i que l'homenatge a Macià "és una demostració que la voluntat de Catalunya d'aspirar a la seva llibertat i al màxim d'autogovern possible no és d'ara", sinó que "fa moltes dècades" que hi aspira "en plena convivència amb els demés".

Després que el Rei, en el seu discurs de Nadal, fes referència a una "actualització de les normes de convivència", el president ha recordat que Catalunya i el catalanisme "sempre han apostat per la convivència", tot i que "al costat de la convivència també ha apostat per la seva llibertat, que les seves institucions fossin les que governessin el poble de Catalunya".

"Se'ns demana actualitzar les normes de la convivència, que fem les coses d'acord amb les normes que ens hem donat", ha dit, "nosaltres el que demanem és que s'escolti la veu del poble de Catalunya amb atenció i respecte". El president ha remarcat que hi ha "una veu molt majoritària" que "reclama poder decidir el futur col·lectiu no en contraposició ni amb baralla amb ningú, sinó amb bona convivència".

Mas ha recordat que el 2014 serà "un any carregat de simbolisme" per Catalunya "perquè farà 300 anys que aquest poble va perdre les seves llibertats, les seves institucions i els seus drets col·lectius". "Fa 300 anys d'aquella derrota que el poble de Catalunya va saber transformar en un treball de cada dia per mantenir viva la seva identitat, la seva llengua, la seva cultura i les seves aspiracions de llibertat", ha recordat.

Una presidència que sigui "l'essència entre Macià i Prat de la Riba"

A més, el president ha afegit que l'any que ve també es commemoren 100 anys de la Mancomunitat de Catalunya. En aquest sentit, ha recordat que quan va arribar a la presidència de la Generalitat es va fixar com a objectiu que tingués una "l'essència" que havia de ser "una síntesi entre el president Macià i Prat de la Riba", és a dir, entre "aspirar a la llibertat de Catalunya i mirar ben enllà" i "el seny ordenador, l'afany constructor de Prat de la Riba amb els instruments disponibles en cada moment". Mas creu que si aquests dos factors "van prenent cos" Catalunya "podrà construir els seus somnis, anhels i objectius".

http://directe.cat/328756 

80 anys del mite Macià

1933 · El primer president de la Generalitat republicana moria el dia de Nadal ídol · Ha estat el polític català més carismàtic articles · Els seus quatre últims successors en el càrrec en glossen la figura

25/12/13 02:00 - BARCELONA - Jaume Clotet

Francesc Macià

 

La matinada del dia de Nadal de 1933 moria el president Francesc Macià a la seva residència oficial de la Casa dels Canonges. Just al mateix instant naixia el mite de l'Avi, la llegenda del vell coronel idealista que havia abandonat una vida confortable per la lluita insurreccional i l'exili per assolir l'Estat català. Macià va trencar tots els motlles coneguts: era un militar espanyol convertit en líder separatista i va aconseguir triomfar, trencant així la maledicció històrica de Catalunya.

Tot i que la seva família procedia de les Borges Blanques, Macià va néixer el 1859 a Vilanova i la Geltrú, on el seu pare es dedicava al comerç de l'oli i el vi. Va estudiar a la capital del Garraf fins que, als setze anys, va ingressar a l'Acadèmia d'Enginyers de l'Exèrcit, situada a Guadalajara. La carrera militar de Macià va ser fulgurant. Als 21 anys ja era tinent, als 23 era capità i als 29 era tinent coronel. El Macià militar no era, en cap cas, espanyolista. La carrera castrense era una bona sortida professional que li permetia dedicar-se a l'enginyeria, els ferrocarrils, la topografia i les comunicacions telegràfiques. “Ell no veia cap contradicció entre ser català i militar espanyol, i de fet durant aquells anys no era una situació paradoxal, com sí que ho va ser més tard”, explica Enric Pujol, historiador i professor de la UAB. En aquest sentit, recorda la catalanitat del general Joan Prim i el protagonisme que va tenir en l'exèrcit espanyol. En aquest context de normalitat, Pujol afegeix una dada curiosa: “Macià fins i tot va tenir, durant aquells anys, una relació d'amistat amb el rei Alfons XIII.”