L’advocat del president i Íñigo Iruin recorden al tribunal per què la causa ha de sortir del Suprem i ha de ser un tribunal a Catalunya qui hi tingui la darrera paraula
Josep Nualart Casulleras
10-03-2025
Una causa sobre el procés d’independència ha tornat a entrar físicament, durant un matí, al palau ampul·lós del Tribunal Suprem, a Madrid. Ho ha fet de la mà dels advocats Gonzalo Boye (en nom del president Carles Puigdemont i de Toni Comín) i de Jaume Alonso-Cuevillas (en nom de Lluís Puig), que han exigit a la sala d’apel·lació del tribunal que corregeixi Pablo Llarena i la inaplicació que ha fet de la llei d’amnistia als exiliats perseguits pel delicte de malversació. I han comptat amb un aliat certament inesperat, l’advocat Íñigo Iruin, que ha intervingut en representació de Marta Rovira (que té l’ordre de detenció retirada però la causa no ha quedat encara arxivada) i que ha reblat els arguments amb què Boye ha volgut acorralar els magistrats del Suprem, el president de la sala, Vicente Magro, acompanyat de Susana Polo i Eduardo Porres: l’advocat de Puigdemont ha posat en safata a la sala la necessitat d’allunyar del Suprem la decisió sobre l’amnistia del president, de Comín i de Puig. Perquè no és el tribunal competent per fer-ho.
Boye ha obert foc amb uns arguments sorprenents perquè fins ara no els havia desplegat: la llei d’amnistia diu ben clarament, en l’article 11.2, que qui ha de decidir si aplica o no aplica l’amnistia en un cas que és en fase d’instrucció (com el dels exiliats) ha de ser “l’òrgan judicial competent”, i que
