...To love & protect people; Make justice reign & ensure that to great shall not opress to common. JAUME I 1276. #Catalonia ...

dilluns, 7 d’abril del 2025

La Catalunya dels 10 milions o com acabar amb la nostra Nació

 

 

CRIT

 

 


 


7 Abril 2025

Per Joaquim Torrent

 

 

 

És una constatació històrica que al llarg dels temps un dels millors mètodes per a assegurar la dominació política d’un territori és l’assimilació i / o la desaparició de la població preexistent. És un mètode que s’ha revelat com a especialment eficaç i que es manté permanentment vigent, posat al dia, és clar. Per exemple a hores d’ara ja no es tolera una desaparició física massiva d’altres pobles -tot i romandre encara casos puntuals-. Seria l’excepció a la regla i constituiria un clar genocidi. Ara aquest concepte ha estat substituït pel d’etnocidi, que pot presentar diverses formes, de l’etnocidi merament cultural al demogràfic (o substitució demogràfica), que poden perfectament coexistir i que tenen en comú l’absorció i la desaparició d’un poble preexistent per mètodes no directament cruents –a diferència del genocidi-.

Com hem apuntat l’etnocidi és una arma que molts estats fan servir per a aconseguir els seus objectius uniformitzadors, una arma que evidentment mai es mostra de forma explícita, sobretot en les nostres latituds, i que sempre s’emmascara sota altres aspectes , suposadament de progrés i altruistes. En realitat no hi ha mètode més eficaç  que l’etnocidi per a subjugar un poble i, per poc que puguin, els estats no dubten d’aplicar-lo a fi d’aconseguir la uniformització  cultural definitiva, i si cal amb l’auxili dels nous mitjans globals. És una tàctica continuada i persistent, sense treva i que, en determinats casos, es pot veure accelerada puntualment tot aprofitant la conjuntura econòmica i internacional.

Així, no ens hauria de sorprendre que estats pregonament jacobins en facin ús, com així ha estat històricament a l’Hexàgon i

El CNI va intoxicar els EUA per implicar-los en la branca andorrana de l’operació Catalunya

 

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

 


Una imatge d'arxiu de l'ex-president de la BPA Higini Cierco i l'ex-conseller delegat Joan Pau Miquel



Redacció

07.04.2025

Actualització : 07.04.2025 - 11:03

 

 

A final del 2014, en plena ebullició del procés d’independència, el govern espanyol de Mariano Rajoy va activar la guerra bruta per trobar draps bruts dels dirigents independentistes. Entre les figures centrals d’aquesta ofensiva hi havia l’ex-comissari policia espanyola José Manuel Villarejo, que sostenia que l’independentisme amagava milions d’euros Andorra amb la intenció de finançar una futura república. Aquella teoria, sense fonament, va convèncer el govern de Rajoy fins al punt d’autoritzar una operació il·legal —l’anomenada branca andorrana de l’operació Catalunya— que tenia per objectiu el sistema financer andorrà i, concretament, els comptes suposadament vinculats al moviment independentista.

D’ençà del 2012, Villarejo i altres membres de les clavegueres de l’estat actuaven a Andorra. Havien reclutat fonts en l’àmbit bancari i polític, i també van recórrer a l’extorsió per obtenir informació comprometedora. D’aquesta manera van aconseguir la captura de pantalla —posteriorment publicada pel diari El Mundo— d’un compte de la família Pujol a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Això va fer que l’ex-president admetés que tenia diners a Andorra.

Tanmateix, la confessió de Pujol no va aturar les clavegueres, que encara van anar més enllà i van maniobrar per rebentar la BPA. Segons uns correus confidencials obtinguts per El món a RAC-1, Rajoy

Trump inclou la protecció del cinema en català en la llista per a justificar els aranzels

 

 

CULTURA

 

 





ACN

07.94.2025

Actualització: 07.04.2025 - 11:04

 

 

 L’informe de prop de 400 pàgines del departament de Comerç dels Estats Units que el president Donald Trump va mostrar per justificar els seus “aranzels recíprocs” inclou la protecció del cinema en llengües com el català, el basc i el gallec en la seva llista de “barreres” al comerç internacional. Així, el text assenyala l’estat espanyol com un dels estats de la Unió Europea amb pràctiques “més significatives” que afecten el comerç de serveis audiovisuals. “Cada tres dies que s’exhibeix una pel·lícula d’un país de fora de la UE, se n’ha d’exhibir una altra de la UE, i la ràtio es redueix a cada quatre dies si el cinema inclou una pel·lícula en una llengua oficial d’Espanya diferent de l’espanyol”, diu el document.

El text també es queixa que en el cas de les plataformes, calgui que comptin amb un catàleg “d’almenys el 30% de producció de la UE, del qual almenys la meitat ha de ser en una llengua oficial d’Espanya”. 

Així mateix, carrega contra el fet que les empreses audiovisuals amb una facturació superior als