Anàlisi: la geografia electoral d’Aliança Catalana

 

El contrast entre les dades del CEO i les enquestes municipals dibuixa un patró clar: com més petita i més allunyada de l'àrea metropolitana és una ciutat, més fort hi és el vot d'Aliança Catalana.

 

 

 

 

24 de juliol de 2026

Per Redacció

 

La Catalunya interior, motor del creixement

Les dades més recents confirmen que Aliança Catalana (AC) no creix de manera uniforme arreu del territori. Segons les microdades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de juliol de 2026, el partit de Sílvia Orriols seria la força més votada a les províncies de Girona (24,5%) i Lleida (23,3%), superant Junts i ERC en tots dos casos. A Tarragona empataria pràcticament amb el PSC (18,3%), mentre que a la província de Barcelona encara es quedaria en un modest 9%.

Aquest eix interior-litoral (cinturó del fuet) no és nou. Ja el 2025, El País constatava que la simpatia per AC a la «Catalunya menys poblada» (comarques que no limiten amb Barcelona) s’havia disparat del 2,1% al 4,7% en un any, més que cap altra formació. AC va néixer a Ripoll, i el seu creixement continua concentrant-se al Ripollès, la Garrotxa, la Cerdanya i l’Empordà, comarques on Junts havia estat hegemònic durant dècades.

Ciutats mitjanes: el nou camp de batalla

[VÍDEO] Lluís Llach destapa el gran error de l’independentisme: el Govern va pactar l’exili unitari i es va trencar pel mig

 

 

El cantautor confessa que l'estratègia de marxar tots a Bèlgica es va aprovar gairebé per unanimitat, qualificant de «gran cagada» la divisió final que va portar mig executiu a la presó

 

 

 

 

Joan Puig

Divendres, 24 de juliol de 2026

 

Quedar-se i pagar-ho amb més de trens ayns de pressó, un error que avui encara paguem car els catalans 

 

L’expresident de l’ANC i exdiputat de Junts pel Sí, Lluís Llach, ha revelat un dels secrets més ben guardats de la tardor del 2017 al pòdcast L’Arrabassada. Segons Llach, una reunió clau de l’estat major de l’independentisme va determinar, amb un sol vot en contra, que tot el Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras marxaria a l’exili a Bèlgica si s’aplicava l’article 155 o hi havia una forta repressió de l’Estat.

El pla unitari es va ensorrar en qüestió d’hores. La decisió final de partir l’executiu pel mig va acabar amb la meitat dels consellers a la presó i l’altra meitat a l’estranger. Llach ha titllat aquest canvi de rumb com «la primera gran cagada després de no fer fer la DUI», evidenciant la profunda esquerda que va marcar el futur del procés.

 

 

  

 

El que mai s’ha explicat de l’1 d’octubre del 2017.

L’Arrabassada 74 - El procés, amb en @lluis_llach pic.twitter.com/r8o4bYesh6

— L'Arrabassada (@larrabassadabcn) July 22, 2026

 

Les claus de la confessió de Llach

El Suprem amnistia vuit persones d’una tacada després del TJUE

 

 

Els magistrats premen l'accelerador

 

 

El magistrat Manuel Marchena

 Quico Sallés
24/07/2026 15:08 

 

Vuit amnistiats. Aquest és el balanç que suma la sala penal del Tribunal Suprem després que avui hagi dictat quatre interlocutòries amb les quals aplica la llei d’amnistia en quatre casos de desobediència i desordres públics, pendents encara de resolució. Les resolucions arriben poc més d’una setmana després de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) d’avalar la llei de l’oblit penal per l’independentisme. 

Entre els amnistiats, els independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent i Maties Serracant, condemnat per haver donat suport a l’1-O com a alcalde de Sabadell, l’activista Oriol Calvo i dos independentistes Bdessabour Al Youbi i Mohcine El Mesbahy. Tots els casos dormien el son dels justos al calaix de la sala penal després de les qüestions constitucionals presentades sobre la llei d’amnistia per part del Suprem sobre si la llei de l’oblit penal de l’independentisme respectava la Constitució. 

De fet, les resolucions també arriben el mateix dia que el Tribunal Constitucional ha comunicat que ha tombat el recurs d’inconstitucional interposat per la Junta d’Extremadura contra la llei. En total, avui ha presentat una factura de 16 recursos i sis qüestions d’inconstitucionalitat presentades contra la llei. Totes les resolucions han avalat el text i la seva aplicació. 

Quatre interlocutòries i vuit afectats