El contrast entre les dades del CEO i les enquestes municipals dibuixa un patró clar: com més petita i més allunyada de l'àrea metropolitana és una ciutat, més fort hi és el vot d'Aliança Catalana.
Per Redacció
La Catalunya interior, motor del creixement
Les dades més recents confirmen que Aliança Catalana (AC) no creix de manera uniforme arreu del territori. Segons les microdades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de juliol de 2026, el partit de Sílvia Orriols seria la força més votada a les províncies de Girona (24,5%) i Lleida (23,3%), superant Junts i ERC en tots dos casos. A Tarragona empataria pràcticament amb el PSC (18,3%), mentre que a la província de Barcelona encara es quedaria en un modest 9%.
Aquest eix interior-litoral (cinturó del fuet) no és nou. Ja el 2025, El País constatava que la simpatia per AC a la «Catalunya menys poblada» (comarques que no limiten amb Barcelona) s’havia disparat del 2,1% al 4,7% en un any, més que cap altra formació. AC va néixer a Ripoll, i el seu creixement continua concentrant-se al Ripollès, la Garrotxa, la Cerdanya i l’Empordà, comarques on Junts havia estat hegemònic durant dècades.
Ciutats mitjanes: el nou camp de batalla
L’anàlisi per grandària de municipi, extreta del mateix baròmetre del CEO, és encara més reveladora. AC obtindria un 18% als pobles de menys de 10.000 habitants (segona força), un 13,1% als d’entre 10.000 i 50.000, i un 13,4% (tercera força) als 19 municipis d’entre 50.000 i 150.000 habitants, un grup on entren precisament la majoria de capitals de comarca: Girona, Tarragona, Lleida, Reus, Manresa o Vilafranca del Penedès. En canvi, el suport cau fins al 6% a les grans ciutats metropolitanes (l’Hospitalet, Terrassa, Badalona, Sabadell) i fins al 8,9% a Barcelona ciutat.
Les enquestes municipals conegudes aquesta setmana ho corroboren amb xifres concretes. A Lleida, EncuestaAlDia26 situa AC en un 23,3% i vuit regidors, molt per sobre de la mitjana de la seva franja de població. A Barcelona, en canvi, el sondeig de Taktikom per a Metrópoli li dóna un 12,4%, i el baròmetre oficial de l’Ajuntament només un 3,3%: la capital continua sent, amb diferència, el territori més resistent al partit.
El component socioeconòmic i ideològic
El creixement d’AC no s’explica només per geografia, sinó també per transvasaments de vot. Segons el propi CEO, citat per El Periódico, la transferència de votants de Junts cap a Aliança ha passat del 21% al 28% en pocs mesos, i el partit també capta el 23% de l’electorat que va votar Vox el 2024. Es tracta, per tant, d’un electorat que combina l’independentisme desencantat amb Junts i el vot de dretes dur que abans es repartia amb Vox, un perfil més present a comarques envellides i amb menys immigració recent que a les grans ciutats.
L’exemple més clar d’aquesta dinàmica és Girona, on el creixement d’AC ha estat tan ràpid que Junts va abandonar el govern municipal el 14 de juliol, segons El Mundo, deixant ERC i la CUP en minoria. A Tarragona i Reus, projeccions anteriors del CEO ja apuntaven l’entrada d’AC amb dos i tres regidors respectivament, segons La Ciutat.
Conclusió
El potencial de creixement d’Aliança Catalana de cara al 2027 es concentra, doncs, en un eix molt definit: capitals de comarca i ciutats mitjanes de l’interior i el nord-est del país, allà on Junts ha estat tradicionalment fort i on l’envelliment demogràfic afavoreix un discurs identitari i antiimmigració. Les grans ciutats metropolitanes, amb Barcelona al capdavant, continuen sent el mur més difícil de trencar per al partit de Sílvia Orriols.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.estat.cat/analisi-la-geografia-electoral-dalianca-catalana/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada