"Amagant el cap sota l’ala, han aconseguit que els problemes territorials ultrapassin les fronteres"
Montserrat Nebrera
No m’agraden els xiulets, però quan en comptes d’unes quantes persones és tothom qui ho fa, hem de començar a entendre que la qüestió pren mida de ritual. Ni tota la gent que xiula en massa comparteix les motivacions, ni és desconegut en psicologia el moviment arrossegador dels moviments-marea, on, com es descriu en un dels episodis memorables d’Astèrix quan a un gal se li pregunta enmig d’una batalla a qui i perquè li estan pegant, la resposta és “no sé qui és l’enemic, però jo també hi lluito”.
Però de la gran xiulada de dissabte en el partit de la Copa del Rei, podem endevinar que hi ha un cert caire plebiscitari en el xiulets, sigui contra l’himne d’Espanya, sigui contra la corona, sigui contra el rei concret, o sigui contra tot plegat.