Rosa Mary: FORA POLICIA ESPANYOLA

dimarts, 2 de juliol del 2024

Els 46 policies processats per agredir votants de l'1-O, amnistiats

#ThisIsTheRealSpain

AMNISTIA

El jutge de Barcelona aplica l'amnistia als policies investigats, amb l'oposició d'Òmnium, Irídia i l'ANC

Mayte Piulachs
Foto: ACN / Arxiu
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:36
Actualitzat: Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:41
Temps de lectura: 3 minuts

Els 46 agents de la policia espanyola processats per haver pegat i vexat votants de l’1-O de 2017 a Barcelona també han estat amnistiats, tres setmanes després que la norma estigui en vigor. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, que va deixar-los a un pas de judici, ara els aplica la llei d’amnistia del procés i extingeix la seva responsabilitat penal, menys si hi ha alguna responsabilitat civil. Segons una resolució comunicada aquest dimarts i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el magistrat exposa que la majoria d'accions dels policies van provocar "lesions de no gravetat", fet inclòs en la norma de l'oblit penal. En el cas de les imputacions pel delicte contra la integritat moral, el jutge també afirma que han de ser amnistiats perquè les accions policials "van ser escassa durada individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar una vegada assolit el mateix, sense que es perllonguessin en el temps més enllà de la pròpia maniobra policial d'entrada i sortida dels col·legis electorals". En la resolució, el jutge conclou que "cap de les accions dels policies va superar el llindar de gravetat per a ser exclòs de l'amnistia", com fixa la norma.

Les defenses de 9 dels 46 agents processats van ser els primers a demanar l’amnistia, en considerar que no van cometre cap delicte, ja que van actuar sota el mandat de la magistrada del TSJC que ordenava aturar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, i que la norma també els empara, ja que recull que seran amnistiats totes les actuacions policials per aturar qualsevol actuació il·lícita. Per contra, Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea (ANC), personades com acusació particular i popular, van demanar que els policies no siguin amnistiats en afirmar que “no es pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals”. La resolució del jutge instructor es podrà recórrer davant l’Audiència de Barcelona.

Segon jutjat en aplicar l'amnistia

Continua ,seguir llegint , »

divendres, 19 d’abril del 2024

Entitats reclamen que la prefectura de la via Laietana sigui “només un lloc de memòria”

ERC demana concrecions al govern estatal en la conversió de l'espai i el PP i Jupol rebutgen la iniciativa

Redacció

ahir a les 22:11

(ACN) 18 entitats agrupades sota l’Ateneu de Memòria Popular han reclamat que la prefectura de la via Laietana sigui “només un lloc de memòria” i que no es mantinguin els usos policials de l’edifici. Segons les entitats, aquestes dues funcions dins el mateix espai “són incompatibles” i l’edifici no té “ni les raons operatives ni les condicions” per al treball dels funcionaris policials.

Així, lamenten que la decisió de l’Estat “es burla” de la demanda que les entitats memorials exigeixen des del gener del 2023, quan van presentar una sol·licitud per declarar l’edifici com a lloc de memòria democràtica, a la qual encara no tenen resposta. “L’espai es mereix un tractament més seriós i definitiu”, s’han queixat.

📢Des de l'AMP expressem la nostra perplexitat per l'anunci d'@AngelVictorSuma, de @territorialgob, respecte al futur de #VL43 en la seva trobada amb @jaumecollboni.
Podeu llegir el nostre posicionament a l'enllaç següent 👇https://t.co/BQg17kqwKX
🧵1/4.
— Ateneu Memòria Popular (@Ateneu_Memoria) April 18, 2024

En un comunicat, les entitats remarquen que el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va anunciar la mesura “aprofitant una conjuntura electoral”, ja que les entitats fa temps que exigeixen a les forces polítiques que exposin de forma clara els seus programes en matèria de memòria democràtica.

L’Estat defensa els dos usos