Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESTATS UE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESTATS UE. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 d’abril del 2017

Espanya, tercer estat de la UE amb una pitjor percepció d'independència judicial



TRIBUNALS







Un 49% dels ciutadans creuen que els jutges pateixen ingerències de la classe política, segons un informe de la Comissió Europea

Només Eslovàquia i Bulgària superen Espanya en un rànquing liderat per Dinamarca, Finlàndia i Àustria








| 10/04/2017 a les 13:26h



El Tribunal Suprem, en una imatge d'arxiu. Foto: Isaac Meler
Espanya és el tercer estat de la Unió Europea amb una pitjor percepció d'independència judicial, segons l'informe sobre la situació de la Justícia a la Unió Europea (UE) publicat aquest dilluns per la Comissió Europea. 
Un 60% dels ciutadans consideren dolenta o molt dolenta la independència judicial espanyola, i un 49% ho atribueixen a les ingerències de la classe política als tribunals.

dilluns, 25 de gener del 2016

Carme Forcadell: «Volem Europa, però no qualsevol Europa»


| 25/01/2016 a les 12:20h
PARLAMENT DE CATALUNYA

La presidenta obre la Jornada del Consell Català del Moviment Europeu

Critica que continua sent un espai per als estats, i no per als pobles i les nacions

Krystyna Schreiber: «Catalunya ja està demostrant que actua com un estat»





Carme Forcadell, a la inauguració de la jornada del Consell Català del Moviment Europeu. Foto: Parlament de Catalunya



 Aquest matí, la presidenta del Parlament ha estat l’amfitriona de la XXV Jornada del Consell Català del Moviment Europeu, que se celebra a la seu del legislatiu. El tema que tracta és el de “Municipis que han fet Europa”. En una intervenció en el moment de l’obertura, Forcadell ha fet una defensa de la idea d’Europa tot dient que “Volem Europa, però no qualsevol Europa”. Ha recordat que el projecte europeu pateix moltes contradiccions, i ha fet referència al drama que viuen els refugiats, un problema que les institucions europees no ha no han sabut gestionar.

dilluns, 28 de juliol del 2014

Gairebé la meitat dels estats europeus tenen menys de cent anys

Dilluns  28.07.2014  06:00

Autor/s: Núria Ventura

Un segle després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial fem un repàs dels nous estats que s'han creat d'ençà del conflicte  






Fa un segle, dia per dia, que va començar la Primera Guerra Mundial. El 28 de juliol de 1914 Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, fet que va desfermar un conflicte bèl·lic amb la implicació de bona part dels estats europeus. El final de la guerra va menar a una reestructuració de la geografia europea, en què desaparegueren els imperis austro-hongarès, alemany, otomà i rus. D'aleshores ençà, les fronteres del continent han continuat canviant i el nombre d'estats no ha parat de créixer.

El 1914 hi havia vint-i-cinc estats al continent (sense comptar l'imperi rus ni l'otomà) i cent anys després n'hi ha quaranta-un (una xifra que no inclou ni Turquia ni els estats resultants de la descomposició de la Unió Soviètica, exceptuant els bàltics, que sí que s'hi compten).

Quan es va acabar la Gran Guerra, el 1918, van aparèixer sis estats nous: Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Estònia, Letònia i Lituània. A més, l'imperi Austro-hongarès es va dividir i es va crear Finlàndia. Més tard, es va independitzar Irlanda. Aquell va ser un dels moments en què es van dibuixar més estats.

Només hi va haver una situació similar al final de la guerra freda, el 1989. A partir d'aquell any, la caiguda del socialisme i el desmembrament de Iugoslàvia va fer sorgir nous estats, com ara Bielorússia, Moldàvia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Ucraïna, Macedònia i Bòsnia i Hercegovina. Els bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) van tornar a esdevenir estats, per bé que ja s'havien definit el 1918.

Pot semblar que les guerres són la causa principal de l'aparició d'estats, però els processos són més complexos. Durant l'últim segle, el pas immediatament previ a la creació de nous estats ha estat sovint una declaració unilateral d'independència. I en alguns casos, hi havia hagut un referèndum abans de la proclamació de la independència.

Montenegro va optar pel referèndum