Espanya, a la cua d’Europa en percepció d’independència judicial

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

El Tribunal Suprem espanyol és la segona alta instància judicial europea amb menys dones 

Per: ACN

 

26.04.2019  13:05

 

 

 

 

L’estat espanyol és el quart estat de la Unió Europea on es percep menys independència judicial, només per davant de Bulgària, Eslovàquia i Hongria, segons el darrer l’informe de la Comissió Europea sobre els sistemes judicials europeus.



Així, l’estat espanyol ha caigut dues posicions respecte a l’any anterior, quan ocupava el 6è lloc per la cua en aquest indicador, i ha passat a estar per darrere d’Itàlia i Eslovènia. D’altra banda, l’estat espanyol també ha caigut en l’indicador sobre la presència de dones al Tribunal Suprem i aquest 2018 ha passat a ser el segon estat de la UE amb menys jutgesses en aquesta alta instància judicial, només per davant de Malta que no en té cap.




Només un 15% dels jutges del Suprem espanyol són dones, mentre que a països com a Letònia, Romania, Bulgària representen més del 70%.

Independència judicial

Vaga de jutges i fiscals per reclamar més mitjans i independència

Política

barcelona - 22 maig 2018 7.56 h 

L’aturada està secundada per les set associacions de la judicatura

Reclamen la modernització i digitalització efectiva de l’Administració de Justícia a l’elecció directa per part dels jutges de dotze dels vint membres del CGPJ.

La Ciutat de la Justícia Foto: DANI RIOS.

ACN - barcelona

 

Els jutges i fiscals de tot l’Estat estan cridats a la vaga aquest dimarts en protesta per les seves condicions laborals i per demanar una major autonomia i independència dels seus òrgans de govern. La convocatòria la fan les set associacions de la judicatura i van des de recuperar els sous del 2010 fins a l’elecció directa per part dels jutges de 12 dels 20 membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).



El 16 de juny de 2017, les quatre associacions judicials van subscriure un manifest amb 14 propostes per a la millora de la Justícia al qual es van adherir 120 juntes de jutges, més de 3.500 jutges individualment i les tres associacions de fiscals. Les propostes van des del reforç de la independència judicial a la modernització i digitalització efectiva de l’Administració de Justícia i la millora de les condicions professionals dels membres de la carrera judicial. També està

Espanya, tercer estat de la UE amb una pitjor percepció d'independència judicial

TRIBUNALS

Un 49% dels ciutadans creuen que els jutges pateixen ingerències de la classe política, segons un informe de la Comissió Europea

Només Eslovàquia i Bulgària superen Espanya en un rànquing liderat per Dinamarca, Finlàndia i Àustria

Redacció | 10/04/2017 a les 13:26h

El Tribunal Suprem, en una imatge d'arxiu. Foto: Isaac Meler

Espanya és el tercer estat de la Unió Europea amb una pitjor percepció d'independència judicial, segons l'informe sobre la situació de la Justícia a la Unió Europea (UE) publicat aquest dilluns per la Comissió Europea. 

Un 60% dels ciutadans consideren dolenta o molt dolenta la independència judicial espanyola, i un 49% ho atribueixen a les ingerències de la classe política als tribunals.

Espanya té la sisena pitjor percepció d’independència judicial de la UE

Per: ACN

11.04.2016  16:47

MÓN SOCIETAT
MALA NOTA PER ESPANYA

Brussel·les adverteix que la justícia espanyola té 'marge per millorar', sobretot 'la taxa de resolució dels litigis civils i comercials i el nombre de casos administratius pendents'.

Espanya és a la cua de la UE en independència judicial, segons l’informe que Brussel·les ha fet públic aquest dilluns. La ‘percepció d’independència dels tribunals i els jutges’ espanyols és la sisena més baixa dels 28 i més de la meitat de les empreses i ciutadans enquestats (56%) la consideren ‘força dolenta’ (38%) o ‘molt dolenta’ (18%).

Només Eslovàquia, Bulgària, Itàlia, Croàcia i Eslovènia obtenen pitjors resultats. L’eurocomissària de Justícia, Vera Jourova, ha assegurat que el sistema judicial espanyol té ‘marge per millorar’, sobretot ‘la taxa de resolució dels litigis civils i comercials, el nombre de casos administratius pendents i l’ús i