L'Idescat, el cens per a la consulta

El registre de l'Institut d'Estadística de Catalunya i un de nou per catalans a l'estranger, la base de dades

Q.S., Redacció | Actualitzat el 19/12/2013 a les 09:54h

Un dels problemes logístics de la consulta és, sens dubte, la construcció d'un cens que estigui sota el domini de la Generalitat. Una problema que es podria solucionar atès al pacte que han arribat CiU, ERC i ICV-EUiA: utilitzar el registre de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per poder celebrar la consulta així com la creació d'un nou registre perquè s'hi inscriguin els catalans que viuen a l'estranger.

Segons ha informat RAC1 aquest matí, el pacte s'emmarca en la llei de consultes que actualment es negocia al Parlament i que es podria tancar a la volta de dos mesos. L'acord però deixa en terra de ningú els catalans que estiguin empadronats a la resta de l'estat. 

Amb aquesta fórmula se salva el mur que suposa la negativa de l'Estat a deixar el cens electoral, reservat per a eleccions i referèndum. Així mateix, també esquiven la suposada resistència que bastiran contra la consulta ajuntaments importants a mans del PSC i el PP.

Idescat, base de dades

Salvador Cardús: 'Si ens arronsem abans d'hora no hi haurà consulta'

Dijous  19.12.2013  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

Entrevista al sociòleg i membre del CATN, que ha teoritzat sobre l'eclosió independentista: 'Prendre consciència de la humiliació va desvetllar l'independentisme'

No fa pas gaires anys que l'independentisme era un moviment minoritari i perseguit. Era impossible d'imaginar centenars de municipis desafiant la legalitat i fent un referèndum, desenes de milers de ciutadans exigint la independència al centre de Barcelona i més d'un milió i mig donant-se la mà en una filera de 400 quilòmetres amb el mateix objectiu. La força creixent de l'independentisme ha empès els principals partits a comprometre's a fer possible una consulta perquè els ciutadans es poguessin pronunciar, i segons les últimes enquestes votarien majoritàriament a favor de la independència. Què l'ha desencadenat, aquest moviment popular? El sociòleg Salvador Cardús, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, ho ha teoritzat i sosté que la humiliació a què Espanya ha sotmès els catalans arran de la derrota de la reforma de l'estatut ha originat l'eclosió independentista. En parlem detalladament en aquesta entrevista, en què també valora la pregunta de la consulta i què podria passar aquests mesos vinents. 

Ponència de Salvador Cardús 'La humiliació com a desencadenant de l'eclosió independentista', al simposi 'Espanya contra Catalunya. Una mirada històrica 1714-2014'.

Cardús reflexiona sobre les teories de la humiliació: 'Perquè hi hagi un desencadenant en un canvi tan significatiu com el que hi ha hagut al nostre país, hi ha d'haver algun element nou que produeixi aquest canvi d'orientació. I la novetat és que a la derrota que va representar la reforma de l'estatut s'hi va afegir una mena d'animadversió per part d'alguns dirigents espanyols, que després es va anar estenent tant en mitjans de comunicació com en actituds una mica més generalitzades. Hi havia una voluntat d'humiliació davant la derrota que havia representat aquella reforma.'

—Poseu-nos algun exemple d'aquesta humiliació de què parleu. 

La revolució de la justícia en una Catalunya independent

02/12/2013

DRET A DECIDIR

Santi Vidal explica que la proposta del CATN farà que "els processos judicials no s’allarguin" amb 1.000 jutges i un TC de 5 membres

Mar Sabé

El jutge de l'Audiència de Barcelona, Santi Vidal

El Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) ja porta temps fent informes sobre com ha de ser un possible Estat independent i avui ha estat el jutge i assessor del CATN Santi Vidal l'encarregat d'explicar a Cataunya Ràdio com seran les entranyes de la justícia catalana, les que faran que “que els processos judicials no s’allarguin i que els ciutadans tornin a confiar en la justícia”.

Vidal ha explicat que “durant el primer període haurem de seguir funcionant amb les lleis espanyoles, però any rere any i paulatinament anirem introduint canvis”. El magistrat ha dit que ja s’ha fet un treball de camp i es calcula que al voltant d’un 25-30% dels jutges que hi ha actualment “optaran legítimament per tornar al seu Estat d’origen, Espanya”. “A la Catalunya independent haurem de ser uns 1.000 jutges, -ha continuat Vidal-, i amb aquest 25 % menys en serem uns 500. Els 500 que falten els traurem de dos mecanismes: recuperarem els més de 100 jutges interins que han estat exercint aquesta professió durant anys i que el Ministeri de Justícia els va rescindir el contracte el febrer passat. Els altres 400 sortiran del Col·legi d’Advocats de Catalunya de cada demarcació perquè proposi d’entre els seus col·legiats juristes de reconegut prestigi que entrin a formar part del procés judicial per mèrits propis, igual que passa a la justícia britànica, per exemple”.

Vidal també ha explicat que el que cal és millorar el sistema i canviar-ne l’estructura, i que és per això que el que es farà a Catalunya, "totalment contrari a la proposta de reforma judicial de ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón", és "fer una justícia de proximitat on es resolguessin tots els conflictes menors".

A més, segons el magistrat, també hi haurà un Tribunal Constitucional que seria l’última instància judicial i que s’encarregarà d’unificar criteris entre totes les audiències provincials. Aquest tribunal, segons la proposta del CATN recolzada pel magistrat Vidal, estaria format per un màxim de 5 jutges i pretén ser “un sistema molt obert que impedeixi la politització dels magistrats que existeix actualment a la justícia espanyola”. "El TC català seria escollit pel Parlament, per la professió jurídica, pels els síndics municipals, pels ciutadans i pels jutges", ha explicat.

Una altra de les iniciatives que segons Vidal s’haurien d’establir en la justícia d’una Catalunya independent és “l’establiment de terminis que evitin l’eternització dels casos”. “Són excepcionals els casos que no es poden resoldre en un any”, ha explicat el magistrat. Per tant, el que proposa el CATN és "establir dates màximes i fins i tot acusar a totes aquelles institucions que allarguin els processos, -Hisenda, ministeris, policia,...- del delicte d'obstrucció a la justícia si no compleixen aquests terminis". 


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/la_revolucio_de_la_justicia_en_una_catalunya_independent_97370.php

El control del referèndum, decisiu per a l'entrada d'ERC al govern

Dijous  24.10.2013  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Els republicans mantindran el compromís si hi ha data i pregunta a final d'any · Tanmateix, volen limitar la seva presència a l'executiu

ERC complirà la paraula i entrarà en el govern si a final d'any s'anuncia la data del referèndum sobre la independència i hi ha 'una pregunta clara'. Però no faran el pas si no s'asseguren el control del procés fins al dia de la consulta, un procés que depèn del Departament de Governació, al qual el govern ha reservat una partida de quinze milions en el pressupost de l'any que ve. ERC també rumia fórmules que limitin la seva presència en l'executiu, tant pel que fa al temps que hi haurà de ser com en les persones que hi entrarien.

CiU i ERC han anat aplanant el camí perquè ERC s'incorporés al govern, amb l'acord explícit d'anunciar la data i la pregunta abans d'acabar d'any. Però ERC vol que, més enllà d'aquests dos compromisos, hi hagi un pacte ferm i detallat que inclogui tots els passos fins al dia de la consulta.

Fonts d'ERC han expressat a VilaWeb un cert neguit per la temença que no es tingui ben previst i ben cobert tot el dispositiu necessari per a la consulta: hi haurà prou urnes? Quants funcionaris faran falta? Quins equipaments públics hi haurà a l'abast si hi ha ajuntaments que no els volen cedir...? I més encara tenint en compte que la data no ha de ser pas gaire llunyana, si es fa cas de la recomanació del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que proposa que sigui cap a la tardor de l'any vinent.

ERC es vol assegurar un procés ben travat. Aquesta competència depèn directament del Departament de Governació, que dirigeix la vice-presidenta Joana Ortega (UDC). Això significa que ERC voldrà aquesta cartera si entra al govern? Ara mateix hi ha totes les opcions obertes, però fonts del partit apunten una altra possibilitat: crear un organisme dependent del govern que vetlli per la preparació del referèndum i que controli tota la logística necessària i el compliment del calendari.

És tan determinant per als republicans el blindatge del referèndum que pensen fins i tot en la possibilitat d'entrar al govern no pas quan s'anunciï verbalment la data i la pregunta, sinó quan se'n formalitzi la convocatòria; d'aquesta manera, ERC s'asseguraria que la via per a consultar la ciutadania és un referèndum (o una consulta per la via no referendària), amb permís de l'estat espanyol o sense, i no pas unes eleccions plebiscitàries.

El temps d'estada dins el govern és una altra de les qüestions que es dirimeixen: una opció valorada és que ERC hi sigui des de la convocatòria del referèndum fins al dia mateix de la consulta. Però no pas més enllà.

Junqueras al govern?

Carles Viver i Pi-Sunyer: 'És possible que el 2014 no puguem fer la consulta'

Dimarts  03.09.2013  10:06

El president del CATN diu que l'estat ho pot impedir i que caldria més temps per preparar una alternativa com ara unes plebiscitàries

El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, veu possible que l'any vinent no es pugui fer la consulta sobre la independència de Catalunya. 'És possible que el 2014 no puguem fer la consulta perquè ens l'impedeixin, i que hàgim de veure quin mecanisme alternatiu fem servir, per exemple unes eleccions plebiscitàries', ha declarat avui a Catalunya Ràdio. Considera que seria un despropòsit que l'estat espanyol fins i tot les acabés impugnant pel programa electoral dels partits que demanessin la independència.

Tot amb tot, Viver i Pi-Sunyer troba encara possible que el govern espanyol acabi acceptant que Catalunya convoqui una consulta que no requereixi l'autorització de l'estat, com seria el cas d'una consulta convocada mitjançant la llei de consultes que ara és en tramitació al parlament. Admet, això sí, que ara per ara es fa difícil de creure que ho pugui fer, tenint en compte l'oposició frontal expressada contra la consulta. 'Ara l'estat frena mitjançant el dret la possibilitat de celebrar la consulta, quan en aquests casos el dret s'hauria de fer servir per a canalitzar aquestes demandes. En canvi, el fan servir per a frenar, i quan la demanda té un pes polític i social tan gran pot acabar passant per sobre d'aquesta paret.

La proposta del Consell Assessor per a la consulta
El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va lliurar el mes de juliol al govern el primer informe de tots que li han estat encarregats. El document (PDF) fa propostes concretes per a la consulta, a partir d’una anàlisi legal exhaustiva. Proposa un referèndum a partir del 24 d’agost de 2014 amb una pregunta directa sobre la independència de Catalunya. I inclou les eleccions plebiscitàries seguides d'una declaració unilateral d'independència com a alternativa si l'estat no accepta cap mena de consulta.


http://www.vilaweb.cat/noticia/4141577/20130903/carles-viver-pi-sunyer-possible-2014-puguem-consulta.html