El Barça cau eliminat de la Champions contra el PSG (1-4) en un partit marcat per l'expulsió d'Araujo

 

 

CHAMPIONS LEAGUE

 

 

El Barça, molt tocat per l'expulsió d'Araujo en el 30', es queda fora de la Champions en perdre contra el PSG 

 

 

Ignasi Noguer
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 16 d'abril de 2024. 23:12
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

No ha pogut ser. El Barça ha caigut eliminat aquest dimarts de la Champions League en perdre a Montjuïc contra el París Saint-Germain, per 1-4, en un partit marcat totalment per la polèmica expulsió de Ronald Araujo en el minut 30, amb 1-0 al marcador. La vermella ha desarborat el Barça, que ha estat incapaç de contenir un PSG que en només 30 minuts ha marcat 3 gols. En el tram final, els de Xavi Hernández han vorejat el gol que hauria enviat l'eliminatòria a la pròrroga, però en un contraatac, Mbappé ha sentenciat.

En la prèvia del partit, el gran dubte l'onze de Xavi Hernández era veure com substituïa el tècnic la baixa de Christensen. Finalment, el de Terrassa ha optat per situar Pedri en el centre del camp, d'interior, mentre que Frenkie de Jong ha passat al pivot, ajudat per Gündogan a treure la pilota. La resta de l'alineació ha estat l'esperada, amb Koundé, Araujo, Cubarsí i Cancelo en la defensa i Lamine Yamal, Raphinha i Lewandowski al trident ofensiu. Més canvis ha dut a terme Luis Enrique, tres en total. Achraf, sancionat a l'anada, ha tornat al lateral dret, la qual cosa ha permès que Marquinhos tornés a l'eix defensiu, al costat de Lucas Hernández. El lateral esquerre ha estat per a Nuno Mendes. En el centre del camp han repetit Fabián Ruiz i Vitinha, mentre que la novetat ha estat Zaïre-Emery. I a dalt, la banda esquerra ha estat per a Barcola, amb Dembélé a la dreta i Mbappé en el centre de la davantera.

 

Ronald Araujo, després de ser expulsat en el Barça-PSG de la Champions League / Foto: EFE

 

Una vermella que ho canvia tot

S’ha mort Josep-Maria Terricabras, un intel·lectual i polític valent i compromès que ha marcat el rumb del país

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

En l'àmbit polític, va ser eurodiputat entre l'any 2014 i el 2019 i va presidir l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu

 

“Ha estat un català insubornable”: dol per la mort de Josep Maria Terricabras

 

 

 

 

 

Redacció

16.04.2024 - 20:50 - Actualització: 16.04.2024 - 22:37

 

 

El filòsof Josep-Maria Terricabras (Calella, Maresme, 1946-2024) s’ha mort a setanta-set anys. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es va doctorar en aquest centre i a la Universitat de Münster (Alemanya). Va fer estades d’investigació en aquesta universitat alemanya, al Saint John’s College de Cambridge (Regne Unit) i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (EUA). Va ser un activista en la defensa de la llengua i dels drets lingüístics i va impulsar al PEN Internacional, que va presidir, el Manifest de Girona (2013). En l’àmbit polític, va ser eurodiputat per ERC del 2014 al 2019 i va esdevenir president de l’Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.

Josep M. Terricabras: ‘En lloc de fer manifestacions de colors, potser que en fem d’eficaces’

Terricabras va ingressar a l’Institut d’Estudis Catalans i actualment era catedràtic emèrit de filosofia a la Universitat de Girona. A més,

Els Països Republicans de la península Ibèrica

 

 

OPINIÓ

 

"El punt més fort i el més feble, al mateix temps, del "règim del 23F" és la monarquia borbònica. A Madrid ho saben perfectament i actuen en conseqüència"

 

 

 

 

Joan Rovira 

14/04/2024 21:18

 

 

Esporles és un poble mallorquí, de la serra de Tramuntana. L’any 2023, un petit grup de veïns torracollons va demanar al Defensor del Pueblo (espanyol, per descomptat) que es publiqués l’enquesta sobre la monarquia que Adolfo Suárez va amagar el 1977, un any abans de la Constitució del 1978. Una enquesta en la qual apareixia una majoria clarament republicana a l’Espanya de la transició i que va fer encendre tots els llums d’alarma. Va ser la clau d’una jugada magistral de Suárez, en la qual ens van colar un gol per l’esquadra: la monarquia com a forma de govern. El mateix Suárez ho va confessar a la periodista Victoria Prego l’any 1995, però l’entrevista no es va publicar fins al 2016. Ja és casualitat…

Com va acabar la petició dels veïns d’Esporles? A la paperera del Defensor del Pueblo, que en realitat és el defensor de l’estat.

Uns anys abans, el 2015, el CIS va preguntar sobre la monarquia a les seves enquestes. L’aleshores nou monarca, Felipe VI, va suspendre: 4,34 sobre 10. El CIS estatal (especialitzat en enquestes a mida del que paga i mana) no ha preguntat mai més sobre el tema. Una altra casualitat…

I ara anem a veure un primer mapa de la península Ibèrica, que no és sinònim d’espanyola, tot i que volen que ens ho empassem.