La jutge admet la denúncia de Manos Limpias (Sucias) contra Pujol i dóna trasllat a la fiscalia perquè informi

LAURA DÍAZ-ROIG Barcelona | Actualitzada el 31/07/2014 11:48

L'Audiència Nacional ja investiga un dels fills i la jutge podria inhibir-se a favor seu

L'expresident Pujol / EFE

 

La titular del jutjat d'instrucció 31 de Barcelona ha admés a tràmit la denúncia del sindicat Manos Limpias contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seva dona Marta Ferrusola i ha donat trasllat a la fiscalia perquè informi.

El sindicat creu que Pujol podria haver comès un delicte fiscal, suborn, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, prevaricació, falsedat en document públic i malversació de fons públics, i considera que

Vicent Partal : Serenitat i decisió

31.07.2014

Mas va deixar clar que es faria la consulta i que la legalitat, si no hi havia acord amb el govern espanyol, seria la catalana. Un compromís major.

El president Mas va parlar clar ahir a Madrid, com ja és costum. Ho fa sempre que hi va, i això causa una notable sorpresa entre els col·legues periodistes espanyols, massa acostumats a les formes del PP. No va esquivar ni una sola pregunta i va reaccionar amb aplom davant els crits d'un sorprenent provocador infiltrat dins Blanquerna. Fou tan amable com contundent i directe.

La serenitat amb què Mas exposà ahir les coses hauria de ser un bàlsam polític per a aquella gent que viu convulsa amb l'eterna pregunta sobre què passarà. Mas ahir la va respondre amb contundència, assegurant que la consulta la farem d'acord amb la legalitat catalana. I que si l'estat la prohibeix entrarem en una nova fase. Desconfiar, sempre ho podem fer, però quanta gent no es va calmar ahir mirant per televisió com el president de la Generalitat emetia aquests missatges?

Mas a Madrid va saber transmetre serenitat i decisió. Elegància política. Va dir que les portes eren obertes. Va presentar un reguitzell de propostes al marge de la consulta. Va animar el president espanyol a negociar. Va fer una

Pere Cardús : Sense resiliència no hi ha independència

31.07.2014

Tan bon punt s'ha constatat que l'estat espanyol no es vol moure ni un mil·límetre, quan s'ha comprovat l'immobilisme espanyol, és l'hora de tirar pel dret.

Arribem a tres mesos de la consulta amb un moviment unit, ben preparat, un lideratge fort i intel·ligent, una motivació a prova de bomba, una desorientació gran a les files enemigues i res a perdre.

La clau de l'èxit és saber convertir les amenaces en oportunitats. I avui el moviment d'independència és més fort que no pas fa una setmana.

No he pogut llegir totes les reaccions a la reunió del president Mas amb Mariano Rajoy. Però no crec que tardem gaire a sentir el Miquel Iceta de torn demanant al govern que dialogui amb Madrid per desencallar l'embolic que hem creat els independentistes. Sabeu què passa? Que el problema no és de diàleg. Podríem passar hores dialogant amb l'estat espanyol sense arribar a cap entesa. Ja ho diu, més o menys, la dita: 'Si un no vol, dos no dialoguen.' Tan bon punt s'ha constatat que l'estat espanyol no es vol moure ni un mil·límetre, quan s'ha comprovat l'immobilisme espanyol, és l'hora de tirar pel dret. Si mai decideixen de moure's, ja ens ho faran saber. I ja veurem si no fan tard.

Concentrem-nos. Primera estació: Onze de Setembre a Barcelona. Si fem una V com Déu mana, això no ho pararà ningú. Ja poden fer tantes portades amb Jordi Pujol com vulguin. Encara no han entès de què va, això de la independència. L'afer Pujol no és sinó un estímul nou per al procés. I la reacció