OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 21 de setembre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Té certa gràcia que els espanyols —els quals, cal reconèixer-ho, són una penya extraordinàriament catxonda— ara ja puguin vantar-se de promoure el retorn de Carles Puigdemont al país, tot just quan l’auge d’Aliança Catalana està a punt de cruspir-se Junts per Catalunya (ja veus quines casualitats té la vida!) i, al seu torn, també quan algunes vedets del món d’ahir frisen obertament per matar el 130 amb l’excusa de reflotar Convergència i així cercar la unitat perduda del catalanisme. Ara que tothom s’atreveix a penjar llufes a Puigdemont amb escrits que, per simple valentia, calia disparar l’any 2017 (així feia nostre estimat bufó, Manel Vidal, que debutava articulísticament fa pocs dies escarnint la petitesa de mires del Molt Honorable), és precisament quan resulta més necessari protegir l’escassa legitimitat d’un polític a qui molts volen rebre a casa només per acabar d’enterrar-lo sense pietat.
Això explica l’entusiasme amb el qual les elits mediàtiques del país han promogut la irrupció de guinguetes com ara la fundació Paral·lel 41, una pensada de l’antiga consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, que va presentar-se fa ben poc a la Pedrera sota l’agònica mirada del president Pujol (a saber, aquell polític que la majoria dels convergents tractaven d’empestat fins fa quatre dies mal comptats). A servidor li encanten aquest tipus de propostes, car no hi ha res més risible que veure un
