Plataforma per la Llengua Denuncien que la regularització extraordinària de migrants ignora el català

 

 

IMMIGRACIÓ

 

El Govern d'Illa havia dit que la llengua seria un requisit per renovar la residència al cap d'un any

 

 

 Berto Sagrera
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2026. 10:57
Actualitzat: Divendres, 17 d'abril de 2026. 12:44
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Tant Plataforma per la Llengua com Junts per Catalunya han denunciat que la regularització extraordinària de migrants ignora el català, mentre asseguren que el Govern de Salvador Illa va anunciar fa dos mesos que faria de la llengua un requisit per renovar la residència al cap d'un any. "Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir (dimecres), veiem que no és pas així", va lamentar aquest dijous l'entitat. 

En un fil de Twitter, Plataforma per la Llengua explica que "el català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets". "Parlem d'una via excepcional, però, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement de la llengua", afegeix. L'entitat defensa que,

Albiach intenta arreglar la pífia de Yolanda Díaz

La líder dels Comuns diu que els posicionaments de Junts sobre immigració estan "equivocats" però sosté que el partit és "necessari" per a la transformació

 

 

Maria Garcia

Divendres,17 d'abril de 2026

 

La líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, s’ha afanyat a inetntar arreglar la pífia de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que dijous va afirmar que Junts ha estat “sempre” un partit racista i classista, però no va dir el mateix d’altres partits com el PP o V🤢x. 

Les declaracions de Díaz van enfadar i indignar Junts, que durant aquesta legislatura ha donat suport a diverses mesures del govern espanyol i, de fet, continua mantenint-lo. Com a resposta, els de Puigdemont han optat per suspendre les relacions amb Sumar, almenys fins que Díaz no rectifiqui les acusacions de racisme. Un escenari que aporta encara més incertesa a la continuïtat del govern espanyol, i que Albiach ha intentat redirigir, tot i que sense massa èxit. “No crec que els votants ni els dirigents de Junts siguin racistes, però, en la lluita electoral amb Aliança Catalana, el partit s’està equivocant moltíssim” ha afirmat Albiach aquest divendres en una entrevista a TV3. Segons la líder de Catalunya en Comú, els posicionaments dels juntaires en immigració són “preocupants” i equivocats; tanmateix, i malgrat les diferències, ha dit que, per una qüestió estratègica, no s’ha de deixar de la mà a Junts, a qui considera “necessaris” per a la transformació.

  

“No crec que els votants ni els dirigents de Junts siguin racistes, però, en la lluita electoral amb Aliança Catalana, el partit s’està equivocant moltíssim.”

Jéssica Albiach, dels Comuns, respon a #Matins3Cat les polèmiques declaracions de Yolanda Díaz https://t.co/YAn5hVDE7a pic.twitter.com/u6RXR5nEYn

— 3CatInfo (@3CatInfo) April 17, 2026

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/albiach-intenta-arreglar-la-pifia-de-yolanda-diaz/ 

 

El govern d’Illa duplica les subvencions directes al CIDOB, el think tank finançat per Soros que va promoure el relat de la ‘trama russa’ del Procés

 

 

NACIONAL

 

 

 

 

17/04/2026

 

La denominada “trama russa del Procés”, que des de fa gairebé deu anys apareix periòdicament en titulars de premsa i discursos polítics, ha anat perdent consistència a mesura que avançava als tribunals. La causa Volhov, impulsada pel jutge Joaquín Aguirre, ha acabat sent objecte de crítiques de la fiscalia, que n’ha qüestionat la coherència interna, l’excés de peces separades i la manca d’indicis sòlids amb rellevància penal.

El cas, nascut el 2016 en el marc d’una investigació sobre presumptes irregularitats en subvencions de la Diputació de Barcelona, va derivar cap a una tesi molt més ambiciosa i expeditiva: la suposada existència d’una trama internacional instigada des del Kremlin per a desestabilitzar Espanya a través de l’independentisme català. Una teoria que apuntava directament a la figura de Carles Puigdemont, així com de Josep Lluís Alay, un dels col·laboradors més estrets del president.

Aquesta hipòtesi es va sustentar en elements com converses intervingudes a l’exresponsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya, Víctor Terradellas, en què es mencionaven ofertes de suport rus -des de 10.000 soldats fins a finançament massiu de Moscou- que mai no es van poder corroborar. Amb el pas del temps, els tribunals han anat desactivant aquestes línies d’investigació i la fiscalia ha acabat demanant l’arxivament de les peces principals.

Malgrat la seva progressiva dissolució, el relat de la ingerència russa ha gaudit durant molts anys d’una notable capacitat de penetració política i mediàtica. I és en aquest punt on apareix el paper d’un entramat d’actors vinculats a una mateixa xarxa internacional.

Nicolás de Pedro: l’altaveu geopolític del relat