Alguns cantaires van delatar els companys que volien cantar "Els Segadors" a la Conferència Episcopal

 

 

POLÍTICA

 

El president de la CEE assegura que pretenien mostrar l’estelada, cridar "independència" i cantar "Els segadors"

 

 

Concentració aquest dijous als peus de la Sagrada Família en protesta per l'expulsió de cantaires a la missa en record a Gaudí, l'11 de juny del 2026

 

 

El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que alguns cantaires van denunciar les intencions d’alguns companys a la Sagrada Família. 

“Entre els membres dels cors es va produir un canvi de la carpeta amb les partitures i en algunes hi havia una estelada, amb la intenció d’estendre l’estelada, cridar independència i cantar ‘Els segadors’. 
 

Alguns membres dels cors van ser els que van denunciar aquesta situació”, va indicar Argüello, que ha afegit que aquestes són les explicacions que li van donar aquella nit. Pretenien fer aquest “gest” davant del Papa, el rei i membres del govern espanyol.

Argüello ha indicat que li va cridar l’atenció que els cors no baixessin per les escalinates, i ha indicat que després es va assabentar de la “crisi” que s’havia produït. Ha afegit que la policia va conduir els cors per una altra porta.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/71187/alguns-cantaires-van-denunciar-intencions-dalguns-companys-lacte-papa-sagrada-familia 

 

Junts denuncia al Congrés la catalanofòbia a l'esport

 

 

ESPORTS - SELECCIONS CATALANES

 

 

El partit reclama que les seleccions catalanes puguin participar en competicions oficials

 

 

Jugadors de la selecció catalana al final del partit contra Palestina, el 18 de novembre del 2025

 

 

Junts per Catalunya ha denunciat aquest dimarts al Congrés la catalanofòbia en esdeveniments esportius. Durant el debat sobre la lluita contra els discursos d'odi en l'esport, el patit ha reclamat que la catalanofòbia "sigui reconeguda i combatuda amb la mateixa contundència que qualsevol altra forma de discriminació". El diputat Josep Maria Cervera ha criticat que les institucions de l'estat espanyol "continuïn ignorant els insults, càntics i expressions de menyspreu contra Catalunya, la llengua catalana, els símbols nacionals catalans o els clubs i aficions catalanes". "La lluita contra l'odi no és creïble si deixa fora Catalunya", ha advertit.

Cervera ha recordat que durant anys "s'han normalitzat" expressions de catalanofòbia en estadis i competicions esportives "amb l'excusa de la rivalitat esportiva", mentre que comportaments similars dirigits contra altres col·lectius "serien objecte de sanció i rebuig institucional immediat".

El diputat també ha fet referència a episodis recents de discriminació contra els símbols catalans en

Suècia endureix la política migratòria: les polèmiques "llei de bona conducta" i "llei del xivato"

 

 

SUÈCIA

 

 

El parlament aprova que s'expulsi als estrangers per mala conducta i obliga els funcionaris a informar la policia 

 

 

 

 

 

 

Ketty Calatayud
Barcelona. Dimecres, 17 de juny de 2026. 14:02
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Durant dècades, Suècia va ser considerada un dels països europeus més oberts a la immigració i a l'acollida de refugiats. Però aquella imatge de país modèlic en matèria d'asil i integració s'està transformant ràpidament. El parlament suec va aprovar aquest dilluns dues noves lleis que simbolitzen aquest canvi de rumb: l'anomenada "llei de bona conducta" i la controvertida "llei del xivato". Les dues normes formen part de l'enduriment de la política migratòria impulsat pel govern conservador d'Ulf Kristersson (Moderaterna), el principal partit conservador i liberal-conservador de Suècia. És primer ministre des de l'octubre del 2022 i presideix el partit des del 2017., que governa amb el suport parlamentari dels ultradretans Demòcrates de Suècia (SD), segona força política del país. Els seus promotors asseguren que les mesures són necessàries per controlar la immigració irregular i reforçar la seguretat. L'executiu, que va guanyar les eleccions amb un discurs de mà dura contra la immigració irregular i la criminalitat, sosté que els residents estrangers que cometin delictes o que es portin malament i mantinguin comportaments considerats inadequats no poden aspirar a continuar al país.  Els seus detractors, en canvi, alerten que poden erosionar drets fonamentals i crear un clima de por entre els immigrants. Les organitzacions de drets humans denuncien que la norma desdibuixa la frontera entre allò que és il·legal i allò que simplement és considerat inadequat per les autoritats, fet que, a parer seu, pot derivar en actuacions arbitràries. 

Perdre la residència sense haver comès un delicte