SUÈCIA
El parlament aprova que s'expulsi als estrangers per mala conducta i obliga els funcionaris a informar la policia
Ketty Calatayud
Barcelona. Dimecres, 17 de juny de 2026. 14:02
Temps de lectura: 4 minuts
Durant dècades, Suècia va ser considerada un dels països europeus més oberts a la immigració i a l'acollida de refugiats. Però aquella imatge de país modèlic en matèria d'asil i integració s'està transformant ràpidament. El parlament suec va aprovar aquest dilluns dues noves lleis que simbolitzen aquest canvi de rumb: l'anomenada "llei de bona conducta" i la controvertida "llei del xivato". Les dues normes formen part de l'enduriment de la política migratòria impulsat pel govern conservador d'Ulf Kristersson (Moderaterna), el principal partit conservador i liberal-conservador de Suècia. És primer ministre des de l'octubre del 2022 i presideix el partit des del 2017., que governa amb el suport parlamentari dels ultradretans Demòcrates de Suècia (SD), segona força política del país. Els seus promotors asseguren que les mesures són necessàries per controlar la immigració irregular i reforçar la seguretat. L'executiu, que va guanyar les eleccions amb un discurs de mà dura contra la immigració irregular i la criminalitat, sosté que els residents estrangers que cometin delictes o que es portin malament i mantinguin comportaments considerats inadequats no poden aspirar a continuar al país. Els seus detractors, en canvi, alerten que poden erosionar drets fonamentals i crear un clima de por entre els immigrants. Les organitzacions de drets humans denuncien que la norma desdibuixa la frontera entre allò que és il·legal i allò que simplement és considerat inadequat per les autoritats, fet que, a parer seu, pot derivar en actuacions arbitràries.
Perdre la residència sense haver comès un delicte
La primera de les normes permetrà a les autoritats sueques revocar o denegar permisos de residència no només per la comissió de delictes, sinó també per comportaments considerats incompatibles amb una "bona conducta". El problema és que la llei no defineix amb precisió què s'entén per mala conducta. El govern ha citat alguns exemples: tenir deutes impagats, ocultar ingressos a Hisenda, treballar sense declarar, cobrar prestacions de manera irregular o mantenir vincles amb organitzacions extremistes. També podria afectar persones que hagin facilitat informació falsa a les autoritats migratòries.
La novetat més significativa és que la norma tindrà efectes retroactius. Això significa que no només afectarà futurs sol·licitants de residència, sinó també persones que ja disposen d'un permís legal al país i implicaria la seva expulsió. Segons el ministre de Migració, Johan Forssell, el principi és senzill: "Qui no s'esforci per fer les coses bé no hauria de poder comptar de quedar-se a Suècia".
Les organitzacions de drets humans denuncien, però, que la redacció és massa ambigua. Civil Rights Defenders considera que la norma genera inseguretat jurídica perquè els residents no saben exactament quines conductes podrien acabar posant en risc la seva permanència al país. "La llei de bona conducta deixa les persones en la incertesa sobre quines accions o expressions poden acabar sent utilitzades en contra seva", va denunciar en un comunicat l'organització sueca de drets humans Civil Rights Defenders. Segons l'entitat, la norma "erosiona l'estat de dret i el principi d'igualtat davant la llei".
Funcionaris obligats a denunciar immigrants irregulars
La segona norma aprovada és encara més polèmica. L'anomenada "llei de la delació" (angiverilagen), coneguda popularment com la "llei del xivato", obliga determinats funcionaris públics a informar la policia quan sospitin que una persona es troba al país sense la documentació en regla. La mesura va ser aprovada per un marge molt ajustat: 174 vots a favor i 172 en contra. Inicialment, la proposta afectava pràcticament tots els empleats públics, però les crítiques van obligar el govern a introduir excepcions. Finalment, metges, professors i treballadors socials no tindran l'obligació de denunciar. En canvi, sí que l'hauran de complir els empleats de l'Agència Tributària, els serveis públics d'ocupació, la Seguretat Social, l'Agència de Pensions i els serveis penitenciaris. Aquests treballadors hauran de comunicar qualsevol sospita d'irregularitat migratòria a les autoritats. Els crítics denuncien que aquesta obligació converteix part de l'administració pública en una extensió dels serveis de control migratori i pot dissuadir moltes persones de recórrer a serveis públics per por de ser denunciades.
Per què Suècia ha fet aquest gir?
Per entendre aquestes lleis cal remuntar-se als últims anys. Suècia va rebre centenars de milers de refugiats durant la crisi migratòria del 2015, especialment procedents de Síria, l'Iraq i l'Afganistan. Paral·lelament, el país ha experimentat un augment de la violència associada a bandes criminals i tirotejos en determinades àrees urbanes. Tot i que els experts discrepen sobre la relació entre immigració i criminalitat, la percepció d'inseguretat ha estat aprofitada pels Demòcrates de Suècia, un partit d'arrels ultranacionalistes que ha convertit la immigració en el principal eix del seu discurs polític. Des de les eleccions del 2022, el govern ha anat aprovant mesures cada vegada més restrictives: limitacions al reagrupament familiar, requisits més estrictes per obtenir la nacionalitat, incentius econòmics perquè alguns immigrants abandonin el país i campanyes oficials per desanimar noves arribades. Les dues lleis aprovades ara representen un nou pas en aquesta direcció.
Un debat que va més enllà de Suècia
La controvèrsia ha traspassat les fronteres sueques perquè reflecteix un debat que s'estén per bona part d'Europa: fins on poden arribar els estats per controlar la immigració sense vulnerar drets fonamentals? Organitzacions com Amnistia Internacional, PICUM o Civil Rights Defenders consideren que les noves normes poden obrir la porta a decisions arbitràries i fomentar la desconfiança envers les institucions públiques.
Els seus defensors, en canvi, argumenten que la residència és un privilegi que comporta obligacions i que l'Estat ha de disposar d'eines per actuar contra qui incompleix les normes. El resultat és que Suècia, antiga referència europea en polítiques d'acollida, s'ha convertit en un dels laboratoris més observats del continent en matèria d'enduriment migratori. Les dues lleis aprovades aquesta setmana podrien marcar el camí que altres governs europeus controlats per la dreta i extrema dreta.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada