OPINIÓ - MAIL OBERT
La immensa majoria
dels immigrants que han arribat a Catalunya no han saltat cap tanca ni
han travessat el mar amb barca. Han entrat per l’aeroport de Barajas.
Mentrestant, els refugiats sí que tenen la porta tancada
Josep Sala i Cullell
24.10.2024-2140
No falla. Cada vegada que llegim o que
veiem una notícia o un reportatge sobre la immigració, els elements són
els mateixos: l’explosió demogràfica i la misèria dels països africans,
la crisi d’aquells que fugen de les guerres, les perillosíssimes rutes
d’arribada a Europa, el repte climàtic. Les imatges que se’ns presenten
són una barca precària pel Mediterrani, la tanca de Melilla, un
campament de refugiats en algun extrem del continent, un mort a la
platja. Una realitat omnipresent als mitjans des de fa vint-i-cinc anys.
El problema de tot aquest discurs és
que no descriu en absolut el fenomen migratori al nostre país o, més ben
dit, només en descriu una part minúscula. A Catalunya hi viuen 800.000
persones nascudes en algun país de l’Amèrica Llatina. Algú em pot dir
quin mar ha travessat amb barca tota aquesta gent? O quina tanca han
saltat els 63.000 paquistanesos, els 53.000 xinesos o els 31.000 indis?
Que potser els 266.000 marroquins van entrar amagats en un camió? És
clar que no. Dels gairebé 1,4 milions d’immigrants no europeus que hi ha
a Catalunya, unes 90.000 persones procedeixen de l’Àfrica subsahariana,
i per tant és probable que hagin arribat arriscant-hi la vida. Això és
un 7% del total, que baixa al 5% si hi comptem també els nouvinguts
europeus.
La gran majoria dels immigrants que
viuen a Catalunya –més d’un 95%– han entrat al país travessant legalment
una frontera del Regne d’Espanya, normalment a l’aeroport de Barajas, i
a continuació
