Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleis. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de gener del 2014

Els desocupats de llarga durada que passin més de tres mesos a l'estranger poden perdre l’assistència sanitària

Diumenge  05.01.2014  06:00

La mesura, impulsada pel PP, va entrar en vigor l'1 de gener



Qualsevol ciutadà amb passaport espanyol es pot quedar sense dret d’atenció sanitària si no té feina, ha exhaurit el subsidi de desocupació o prestacions semblants i passa més de tres mesos fora de l’estat espanyol en un any. És el resultat de dues esmenes que va introduir el Partit Popular al projecte de llei de pressupost per al 2014 i que va entrar en vigor l’1 de gener. Els canvis a la llei de sanitat i la de la Seguretat Social limiten la cobertura sanitària pública als desocupats a l’estranger, un col·lectiu en augment constant per la crisi.

Les esmenes es van publicar en plenes festes de Nadal al Butlletí Oficial de l’Estat i estableixen, ras i curt, que les persones sense feina, que hagin exhaurit la prestació i els subsidis per desocupació, i que se’n vagin fora més de noranta dies en un any perden el dret d’assistència sanitària. Tothom qui reuneixi aquestes condicions és considerat des del dia 1 de gener ‘no resident’ i, si torna a l’estat espanyol, ja no tindrà dret teòricament a la Seguretat Social.

Durant la tramitació de la llei pressupostària, el portaveu de Sanitat del PP al congrés espanyol, Rubén Moreno, va confirmar l’exclusió, però hi va restar importància perquè, assegurava, el dret a l’assistència sanitària es recuperarà ‘automàticament quan es torni a Espanya’ si se’n certifica la residència. ‘Si passes més de noranta dies fora del país, deixes d’ésser resident espanyol i et converteixes en resident d’un altre país, que és el que ha de cobrir l’assistència sanitària en comptes d’Espanya amb càrrec als seus impostos’, justificava.

La plataforma YoSíSanidadUniversal, que ha seguit de prop la tramitació d’aquest canvi legislatiu, assegura que es confirma ara el que ja es denunciava fa un any, quan el decret 16/2012 va elminar el dret a l’atenció sanitària universal ‘no pas per a estalviar, sinó per a canvia el model’: ‘Cada vegada hi ha més sectors exclosos de l’accés a la salut pública.’




dilluns, 23 de desembre del 2013

'The Times' carrega contra la nova llei de l'avortament: "És una mala llei que tindrà conseqüències lamentables"

Segons l'editorial de 'The Times', la nova llei de l'avortament que divendres va presentar el govern del Partit Popular satisfà només una petita minoria i trenca amb els principis democràtics, ja que "suplanta les decisions individuals dels ciutadans" per "un decret d'estat".

Segons el rotatiu anglès, la llei erosionarà el "pluralisme, restringeix llibertats, endarrereix la posició de la dona en la societat espanyola, malmet la vida familiar i infringeix danys psicològics i físics en les dones". "És una mala llei que tindrà conseqüències lamentables".

L'editorial explica que la majoria de països europeus permeten l'avortament en condicions segures i legals i fa un repàs de l'evolució de la legislació sobre l'avortament a Espanya.

El rotatiu assegura que la nova llei "no reduirà el nombre d'avortaments". "Forçarà els avortaments a l'estranger, per a qui s'ho pugui permetre", i els avortaments clandestins "i en males condicions sanitàries i perillosos". El rotatiu considera que la nova llei de l'avortament és un "abús del poder del govern" i insta els aliats de Rajoy a Europa que el convencin de repensar-s'ho. L'editorial també assegura que "una societat constitucional no es fica en les decisions personals dels ciutadans" i que aquesta és la pràctica "de governs autocràtics".


Desmuntant fal·làcies sobre la sortida d'una Catalunya independent de la UE

Dilluns  23.12.2013  06:00

Autor/s: Alfonso Gonzàlez Bondia

Catalunya i la Unió Europea: possibles escenaris de futur

Aspectes jurídics del procés cap a la independència (5/6)



Alfonso González Bondia. Professor de Dret de la Unió Europea de la Universitat Rovira i Virgili.



El debat sobre les conseqüències que tindria per a la Unió Europea una possible declaració d'independència d'una part del territori d'un estat membre es troba, ara mateix, molt polaritzat. Bona part de les aportacions que s'hi han fet plantegen que es produiria una exclusió sine die del nou estat, sobre la base d'un conjunt de consideracions que convé analitzar amb un cert detall. Això ens permetrà posar una mica de llum a un debat que s'ha polaritzat excessivament, influït pel desig d'uns i d'altres de donar arguments en contra o a favor de la independència.

Cal dir, primer, que no existeix cap norma general de dret internacional ni cap norma de la Unió Europea que reguli expressament aquesta situació concreta. Per tant, cap norma no impedeix que un estat sorgit d'un procés d'independència d'un estat membre de la Unió Europea en pugui esdevenir un nou membre, sense haver de superar un procés d'adhesió com si es tractés d'un tercer estat del tot aliè al procés de construcció europea. Ara bé, els qui no ho veuen així es basen en els dos arguments següents.

dissabte, 21 de desembre del 2013

El govern català impulsarà un decret llei per evitar que es talli el subministrament energètic a les famílies amb pocs recursos

Dissabte  21.12.2013  14:03

Felip Puig critica el govern espanyol per la 'desastrosa' gestió energètica

El govern català aprovarà com a molt tard al principi de l'any vinent un decret llei per evitar que les famílies amb pocs recursos es quedin sense subministrament energètic (com és el cas de la llum), durant els mesos d'hivern. Ho ha anunciat el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, en una visita a la pista de gel de Barcelona.

Puig també ha estat molt crític amb la gestió del govern espanyol sobre la reforma elèctrica, que ha valorat molt negativament. Ha posat com a exemple la 'desastrosa' situació generada per la darrera subhasta que fixava el preu de l'electricitat: 'Nomes han hagut de passar vint-i-quatre hores perquè haguessin de corregir-ne els efectes.'


http://www.vilaweb.cat/noticia/4163406/20131221/govern-catala-impulsara-decret-llei-evitar-talli-subministrament-energetic-families-pocs-recursos.html

dimecres, 4 de desembre del 2013

El dèficit democràtic d’Espanya escandalitza els demòcrates europeus

Dimecres, 4 de desembre de 2013 05:00 h

El Consell d’Europa considera que la llei de seguretat ciutadana que promou el govern espanyol és "altament problemàtica", una taca més en el currículum democràtic espanyol


Cada cop es fa més evident a nivell internacional que Espanya té un problema amb la democràcia, la tolerància de l’estat espanyol amb el feixisme incrustat en la dreta espanyola, la reacció davant la derogació de la doctrina Parot per part del Govern espanyol o la postura davant el cas català, sorprèn i molesta als països que creuen en la democràcia. Ara el Consell d'Europa, una institució oficial de la Unió Europea, que té en el seu origen la voluntat de defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries, veu amb molta preocupació la possible vulneració per part del govern espanyol, dels drets i les llibertats d’una societat que es diu democràtica.

"Vull que algú em convenci que 600.000 euros per ofenses molt serioses és una multa proporcionada”, reclama Nils Muiznieks

El comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, escandalitzat per  la llei de Seguretat Ciutadana que planteja el govern espanyol, assegura que la veu "altament problemàtica”, i ja ha advertit que la norma planteja dubtes sobre "si són necessàries aquestes restriccions en una societat democràtica" per mantenir l'ordre públic. El comissari ha avisat que si cal haurà de tractar “el tema amb les autoritats espanyoles" i que espera que algú el convenci de que 600.000 euros de multa per una ofensa seriosa és una sanció proporcionada.   



http://directe.cat/326753