OPINIÓ - EDITORIAL
Aquestes darreres hores, amb les acusacions sobtades de terrorisme contra el Tsunami i amb la rebel·lió oberta del CGPJ, s’ha demostrat que el PSOE no pot garantir res d’allò que promet. I de què serviria investir Pedro Sánchez en aquestes condicions?
Vicent Partal
06.11.2023 - 20:40
Actualització: 07.11.2023 - 07:56
L’Audiència espanyola va llançar ahir una bomba de precisió acusant de terrorisme el president Carles Puigdemont, Marta Rovira i una llista llarga de persones més. Pel Tsunami Democràtic.
La cosa és que durant les negociacions de la llei d’amnistia, el PSOE recelava d’incloure-hi casos qualificats de terrorisme i per això s’havia arribat a un acord basat, segons que sembla, a dir que s’hi inclourien aquests casos sempre que no haguessen causat víctimes. Morts.
Això ho sabien tan sols els negociadors del PSOE i de Junts. Però ahir al matí alguns mitjans espanyols ho van començar a esbombar (per una filtració d’algú o per Pegasus, vés a saber) i l’Audiència espanyola, quan ho descobrí, va reaccionar.
I va reaccionar de manera rocambolesca. I descaradament política, actuant no tan sols com el tribunal d’excepció que tots sabem que és, sinó fent política, intervenint-hi directament.
La causa del Tsunami Democràtic fa anys que és als tribunals i ni Puigdemont ni Rovira no havien estat mai acusats. Ni mai hi havia hagut cap acusació que fes referència a la mort de cap persona. Però ara, de sobte i miraculosament,
el jutge ha trobat que va haver-hi un mort per infart a l’aeroport aquell dia. I, sense més ni més, l’encoloma al Tsunami. Durant aquests anys el jutge hauria pogut fer alguna investigació sobre aquest episodi, però no ho trobà necessari, probablement perquè és massa difícil d’establir cap relació de causa a efecte i demostrar-la. Fins ara. Justament fins ahir.Aquests dies hi ha un intens debat públic sobre si l’independentisme ha de donar el vot a Pedro Sánchez per a ser president o no. ERC ja ha signat que hi votarà a favor i em tem que ni la gravetat d’això que ara fan a la seua secretària general no canviarà la decisió. Però Junts encara no s’ha decidit i, de fet, té la clau de la investidura.
Evidentment, els correspon a ells i tan sols a ells de decidir què fan. Els militants de Junts o els seus dirigents sabran quina decisió adopten. Però després d’això que ha passat avui crec que hi ha un factor nou a tenir en compte –que ha quedat claríssim i que els hauria de fer reflexionar. Perquè, en definitiva, s’ha demostrat que el PSOE no pot garantir res d’allò que promet. I de què serviria investir Pedro Sánchez en aquestes condicions? Mentre no puga garantir que allò que promet es complirà sense intromissions d’altri, de què val la seua paraula?
El PSOE, ara que els interessa, s’ha apoderat de la clàssica tesi independentista que diu que el conflicte català és polític i no hauria hagut d’entrar mai per la via penal –com si ells no en fossen culpables, d’això. Reconèixer-ho després de sis anys és un bon pas endavant, però si no poden traduir-ho en fets, de què caram valen les paraules? I per quina raó, en aquestes condicions, l’independentisme s’hi hauria d’embolicar, amb ells?
PS1. El pendent ferroviari en què es va situar Espanya el dia que van decidir de llevar de la política la qüestió catalana i fer-la entrar en la via penal va arribant a la paret final. No és tan sols que ara al PSOE ja no li convinga això que va ajudar a crear i ha sostingut durant anys. És que el monstre roda desbocat cap avall. I no és únicament això de l’Audiència espanyola, sinó també la rebel·lió oberta contra el poder polític –un autèntic colp d’estat– que va declarar ahir el Consell General del Poder Judicial i l’avalot feixista als carrers, especialment de Madrid. El PSOE, quan tocava, entre ser demòcrata o ser espanyol va triar ser espanyol. I si som ací ara és bàsicament per culpa seua. Ells van legitimar i emblanquir el feixisme, aquest feixisme que ara es gira contra seu, caminant de bracet amb ells el 2017, tan sols perquè els importava més frenar la independència de Catalunya que no preservar la democràcia. Heus-ne ací el resultat.
PS2. Hi ha vots de sobres al congrés per a dissoldre l’Audiència espanyola. N’hi ha prou de modificar la llei orgànica del poder judicial per majoria absoluta. De manera que si els socialistes volen demostrar que han entès que cal un canvi històric, potser aquesta és una mesura elemental que es podria posar sobre la taula, abans de la investidura.
PS3. VilaWeb acaba d’estrenar el seu servei informatiu per WhatsApp. Ací us expliquem com el podeu rebre. Us hi oferirem un resum diari de les notícies i els avisos urgents sobre les coses importants que puguen passar, a més d’algunes sorpreses de tant en tant. Us hi esperem.
L’Audiència espanyola va llançar ahir una bomba de precisió acusant de terrorisme el president Carles Puigdemont, Marta Rovira i una llista llarga de persones més. Pel Tsunami Democràtic.
La cosa és que durant les negociacions de la llei d’amnistia, el PSOE recelava d’incloure-hi casos qualificats de terrorisme i per això s’havia arribat a un acord basat, segons que sembla, a dir que s’hi inclourien aquests casos sempre que no haguessen causat víctimes. Morts.
Això ho sabien tan sols els negociadors del PSOE i de Junts. Però ahir al matí alguns mitjans espanyols ho van començar a esbombar (per una filtració d’algú o per Pegasus, vés a saber) i l’Audiència espanyola, quan ho descobrí, va reaccionar.
I va reaccionar de manera rocambolesca. I descaradament política, actuant no tan sols com el tribunal d’excepció que tots sabem que és, sinó fent política, intervenint-hi directament.
La causa del Tsunami Democràtic fa anys que és als tribunals i ni Puigdemont ni Rovira no havien estat mai acusats. Ni mai hi havia hagut cap acusació que fes referència a la mort de cap persona. Però ara, de sobte i miraculosament, el jutge ha trobat que va haver-hi un mort per infart a l’aeroport aquell dia. I, sense més ni més, l’encoloma al Tsunami. Durant aquests anys el jutge hauria pogut fer alguna investigació sobre aquest episodi, però no ho trobà necessari, probablement perquè és massa difícil d’establir cap relació de causa a efecte i demostrar-la. Fins ara. Justament fins ahir.
Aquests dies hi ha un intens debat públic sobre si l’independentisme ha de donar el vot a Pedro Sánchez per a ser president o no. ERC ja ha signat que hi votarà a favor i em tem que ni la gravetat d’això que ara fan a la seua secretària general no canviarà la decisió. Però Junts encara no s’ha decidit i, de fet, té la clau de la investidura.
Evidentment, els correspon a ells i tan sols a ells de decidir què fan. Els militants de Junts o els seus dirigents sabran quina decisió adopten. Però després d’això que ha passat avui crec que hi ha un factor nou a tenir en compte –que ha quedat claríssim i que els hauria de fer reflexionar. Perquè, en definitiva, s’ha demostrat que el PSOE no pot garantir res d’allò que promet. I de què serviria investir Pedro Sánchez en aquestes condicions? Mentre no puga garantir que allò que promet es complirà sense intromissions d’altri, de què val la seua paraula?
El PSOE, ara que els interessa, s’ha apoderat de la clàssica tesi independentista que diu que el conflicte català és polític i no hauria hagut d’entrar mai per la via penal –com si ells no en fossen culpables, d’això. Reconèixer-ho després de sis anys és un bon pas endavant, però si no poden traduir-ho en fets, de què caram valen les paraules? I per quina raó, en aquestes condicions, l’independentisme s’hi hauria d’embolicar, amb ells?
PS1. El pendent ferroviari en què es va situar Espanya el dia que van decidir de llevar de la política la qüestió catalana i fer-la entrar en la via penal va arribant a la paret final. No és tan sols que ara al PSOE ja no li convinga això que va ajudar a crear i ha sostingut durant anys. És que el monstre roda desbocat cap avall. I no és únicament això de l’Audiència espanyola, sinó també la rebel·lió oberta contra el poder polític –un autèntic colp d’estat– que va declarar ahir el Consell General del Poder Judicial i l’avalot feixista als carrers, especialment de Madrid. El PSOE, quan tocava, entre ser demòcrata o ser espanyol va triar ser espanyol. I si som ací ara és bàsicament per culpa seua. Ells van legitimar i emblanquir el feixisme, aquest feixisme que ara es gira contra seu, caminant de bracet amb ells el 2017, tan sols perquè els importava més frenar la independència de Catalunya que no preservar la democràcia. Heus-ne ací el resultat.
PS2. Hi ha vots de sobres al congrés per a dissoldre l’Audiència espanyola. N’hi ha prou de modificar la llei orgànica del poder judicial per majoria absoluta. De manera que si els socialistes volen demostrar que han entès que cal un canvi històric, potser aquesta és una mesura elemental que es podria posar sobre la taula, abans de la investidura.
PS3. VilaWeb acaba d’estrenar el seu servei informatiu per WhatsApp. Ací us expliquem com el podeu rebre. Us hi oferirem un resum diari de les notícies i els avisos urgents sobre les coses importants que puguen passar, a més d’algunes sorpreses de tant en tant. Us hi esperem.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.vilaweb.cat/noticies/no-es-pot-investir-sanchez-psoe-no-pot-garantir-allo-que-promet/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada