'Apreteu' contra la investidura

 

 

OPINIÓ

 

 

Pilar Velasco
Madrid. Dimarts, 7 de novembre de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

ENLLAÇ VIDEO CLIC AQUÍ

 

L'ofensiva judicial i política contra l'amnistia i, per extensió, la investidura ha aconseguit inquietar un ciutadà mitjà que no vota el PP ni Vox i confiava en la independència judicial com a garant de l'estat de dret. Un votant aliè al procés i fins i tot a Catalunya, que veu amb estupor com es mouen certs mecanismes que imaginava arrelats en la separació de poders. La independència judicial és un exercici i són els gestos, i ambdós han saltat pels aires des de les eleccions. Ja gairebé ningú no dissimula. Si hi ha pacte, la llei d'amnistia haurà de passar per un tràmit parlamentari, serà aprovada per majoria i la seva constitucionalitat serà valorada pel Tribunal Constitucional. Fins aquí, les regles donades. La resta, són accions contra l'esperit constitucional pels qui no volen una investidura amb nacionalistes i independentistes.

Que l'amnistia no era l'escenari previst i és un mal menor per formar govern és un fet que el PSOE no pot negar encara amb el suport de la militància. Però la resposta dels qui no han pogut formar govern, a més d'atiar un fort corrent antipolític, està passant diversos límits. Les mobilitzacions a la seu de Ferraz al crit de "Sánchez, fill de puta, a la presó", amb agressions i insults en directe a periodistes, han estat aclamades en presència d'Esperanza Aguirre, Santiago Abascal, militants del PP i dirigents de

Vox. Una turba d'ultradreta que crida "viva Franco", "socialistas terroristas" o "con los moros no hay cojones" i que el PP nacional, lluny de censurar, anima. Diputats del PSOE denuncien un assetjament permanent i personalitzat, i des del PSOE han condemnat els atacs a les seus en diferents comunitats autònomes. Si acaba en un acte violent, qui se'n farà responsable?

 

Segons passen els dies, els socialistes es desgasten no omplint amb arguments el buit temporal de les negociacions

 

Anem a un altre front, la cambra alta. El Senat de majoria popular pretén canviar el reglament per alentir una sola llei. Un altre: els bisbes espanyols s'afegeixen a la festa contra l'amnistia en plena polèmica enmig de la crida del Papa a una reunió extraordinària a Roma perquè responguin pels abusos sexuals a l'Església. Un altre més, el procés s'havia acabat —es deia quan va aparèixer en escena l'amnistia—, però les causes judicials estan recobrant vida i evidenciant els centenars de càrrecs que cinc anys després continuen pendents de judici.

Cada vegada que Carles Puigdemont assoleix un pic de protagonisme polític, la justícia es pronuncia en una sospitosa coincidència de temps. La setmana passada, quan les negociacions avançaven, van activar instruccions del procés que portaven anys en els llimbs. Va passar també el matí post 23-J, amb els resultats electorals en calent i la clau del govern en mans de Junts, la Fiscalia del Suprem va demanar al jutge Pablo Llarena d'ordenar la detenció de Puigdemont, inclosa la de Carles Comín. La petició es va produir després de la sentència del TJUE del 5 de juliol que retirava la seva immunitat com a europarlamentaris. Es podia haver emès dies després, però va coincidir (sic) amb el matí electoral. El triple salt del jutge Manuel García-Castellón despenjant-se amb una acusació per terrorisme ha arribat el dia en què PSOE i Junts podien anunciar la fumata blanca. García-Castellón, que acaba de pronunciar-se en públic contra l'amnistia —motiu de recusació—, que ha anat arxivant totes les causes de finançament irregular del PP mentre ha mantingut amb respiració assistida les que afecten altres partits. La Fiscalia ja li va advertir al seu dia que estava traspassant totes les línies de la investigació. Ara, en la prèvia de la investidura, la història es repeteix.

A més de les causes concretes, un altre front preocupant. L'acció dels vuit vocals conservadors forçant un ple extraordinari contra una llei que no existeix. No han pogut emetre un dictamen perquè no tenen text sobre el qual opinar ni encàrrec per emetre el seu informe. Així que el resultat és un comunicat a tall de manifest activista en contra de la llei i de Pedro Sánchez, un excés a la neutralitat que han de mantenir —per llei— com a vocals. Atempta més contra l'esperit de la Constitució una declaració fora de les funcions de l'òrgan constitucional que un text de llei inexistent avui que haurà de passar els tràmits reglamentaris.

Mentre el PSOE i Junts pacten els últims tecnicismes de la llei, no sabem si avui mateix hi haurà acord o faltarà una setmana, dos fins i tot, esgotant al límit legal del 24 de novembre. Segons passen els dies, els socialistes es desgasten no omplint amb arguments el buit temporal de les negociacions. I amb aquest escenari, els de Puigdemont poden tenir la temptació d'esgotar el temps perquè continuem contemplant com és de dur de paisatge, fins on són capaços de portar alguns l'"apreteu, apreteu" contra la investidura.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/apreteu-contra-investidura-pilar-velasco_1120087_102.html