Tot fa pensar que Crimea no tornarà mai més a ser part d'Ucraïna. I la manera com passe això es pot girar sobtadament contra Espanya.
Ho ha fet, òbviament –i solament–, pensant en el referèndum de Catalunya. És tan absurd com això. En compte d'analitzar la situació concreta i reaccionar en conseqüència, la diplomàcia espanyola s'ha limitat a deixar-se endur per la campanya contra el referèndum català. Per por, és clar, de ser incoherents: ja em diràs com podrien acceptar un referèndum a Crimea i rebutjar-ne un a Catalunya!
El problema és que la situació se li pot girar, perquè tot fa pensar que Crimea ja no tornarà a ser part d'Ucraïna. Els russos no la deixaran estar. Tenen clarament la força a la seua banda i probablement l'única eixida possible, possibilista, a la situació actual és que occident accepte l'annexió de Crimea a Rússia en canvi que la Ucraïna oriental es quede on és. Justificaran l'excepcionalitat de la decisió dient que Crimea fou cedida per Rússia 'recentment' en un acte poc democràtic i molt possiblement ho vestiran tot plegat amb un referèndum d'autodeterminació, que salvaria la cara de tots els actors del conflicte. Rússia es justificaria, occident reclamaria respecte a la democràcia i Ucraïna s'hauria de conformar a perdre un poc per a no perdre més. El vot dels habitants de Crimea legitimaria, entre moltes cometes, una decisió militar ja presa i que ni Ucraïna ni occident no es veuen pas amb cor ni amb forces de qüestionar.
I que conste que no dic que siga allò que a mi m'agradaria que passàs. Jo crec que Crimea es pot autodeterminar, però no crec que siga legítim de fer-ho ara, amb l'exèrcit rus al carrer. Tanmateix, amb els anys he après que la política internacional és freda com el gebre i que per això mateix no ser prudent i no deixar cap porta oberta al pacte és sempre un error.
L'opinió dels subscriptors:
Miquel Casares: A mi em fa l'efecte, Vicent, que això de Crimea s'acabarà resolent amb la independència, sí, però...de facto, pas de iure. No crec que a Rússia li interessi donar "publicitat", "legitimitat", carta de naturalesa a un dret d'autodeterminació que tots sabem que se li pot girar clarament en contra a Txetxènia i a d'altres regions, especialment musulmanes. No et fa l'efecte que es produirà el mateix que ha acabat passant amb la Transnístria, amb Ossètia, etc, etc, satèl·lits de Rússia, sense reconeixement internacional i amb totes les facilitats per a convertir-se en països-camps abonats per a les màfies transnacionals...i amb la complicitat d'"Occident"?
Víctor Serra: Crimea no tant sols es pot autodeterminar, sino que l'única sortida és que ho faci, i quan abans millor. Margallo com a bon espanyol es capaç d'enredar-ho tot, i prefereix una guerra abans que una solució lògica. El més terrible és que Europa li segueixi la corrent.
Josep Usó: Crec que la diplomàcia espanyola no dóna per a més. Convençuts com estan que són el melic del món i de que només ells tenen la raó, es poden permetre el luxe d'anar explicant a tort i a dret "el que cal fer en cada cas". I si, per alguna raó els altres no compleixen les seues recomanacions, sempre poden dir que, si ho haguessin fet, els hauria anat millor. Sense analitzar mai com els va a ells. Als espanyols, vull dir. En el cas concret de Crimea em sembla una badada grossa. Però, pensem amb una certa ironia en una dita que, per cert, crec que té origen castellà. "La maestra Piñones, no sabe leer y da lecciones". I queden dos-cents quaranta-nou dies, només.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada