dilluns, 17 de març del 2014

Merkel no veu amb mals ulls la independència de Catalunya

Dilluns, 17 de març de 2014 05:00 h

El que realment tem la cancellera alemanya és que Espanya no pugui pagar el deute contret en cas que Catalunya esdevingui un nou estat


Segons ha pogut saber el directe.cat de fons de diferents partits sobiranistes, al govern alemany no li preocupa la independència de Catalunya, el que realment li treu la son és que si Catalunya esdevé independent l’estat espanyol no pugui assumir el deute contret pel regne d’Espanya. En aquest sentit, juga a favor de Catalunya el fet que sigui aportadora fiscal neta a la UE, i que tingui un caràcter dialogant, solidari i constructiu, perquè dóna validesa a la idea que un cop assolida la independència, Catalunya serà solidària i capaç d’empènyer l’estat espanyol a una regeneració política i econòmica que derivi en un canvi en el model productiu que faci Espanya viable.


En poc temps Catalunya he fet un pas de gegant

Catalunya tenia, i encara té, dos reptes importants en l’àmbit internacional; el primer que el món conegui  la voluntat de la majoria del poble català d’esdevenir un nou estat d’Europa; el segon que s’escoltin les seves raons. En aquest sentit, les manifestacions  de la Diada i la Via Catalana han estat definitives per situar Catalunya al mapa, com també han estat important la tasca de l’acció exterior del Govern i de la diplomàcia catalana, a la que cal sumar-hi iniciatives de partits i entitats. I el més important de tot, s’ha fet de forma pacífica i cívica lluny d’altres reivindicacions més sonores per estar vinculades a la violència.


El govern espanyol, un aliat del procés


Un aliat que no s’esperava i que ha fet una enorme feina ha estat el govern espanyol. Les declaracions i actituds que han mostrat al món el president espanyol i el seu ministre d’Afers exteriors han contribuït enormement a internacionalitzar el procés sobiranista i també a que el món pari l’orella a les raons del poble català. Pressions a les cancelleries per barrar el pas a la diplomàcia catalana, com assegurava el conseller Homs, pressions a Obama perquè es pronuncies en contra l’autodeterminació dels pobles, o les pressions als mitjans internacionals per tal que “comprin la seva versió”,  han posat en evidència el govern espanyol i han despertat la curiositat d’assessors i governs que d’altra manera no hauria prestat tan fàcilment atenció a les raons dels catalans per reclamar la seva independència.

Europa atònita davant el comportament de Rajoy i Margallo

Un fet que s’ha detectat és que el discurs de Rajoy negant la democràcia al poble català i tancant la porta a un diàleg sense línies vermelles, ha sorprès enormement la classe política, la diplomàcia europea i a molts experts universitaris i assessors dels  diferents governs, que  malgrat saber de les mancances democràtiques d’Espanya, ni en somnis es pensaven que Espanya fos capaç d’esgrimir uns plantejaments tan poc democràtics en ple segle XXI.