L'Estat tanca el tercer trimestre amb una taxa de creixement del 8,7% del deute respecte al mateix període del 2019
El deute espanyol es dispara | iStock |
per ACN
PAÍS - PRINCIPAT
Per: Roger Graells Font
16.11.2020 01:50
Només falten tres mesos per a les eleccions del 14 de febrer i l’independentisme hi arriba després d’una legislatura molt tensa entre els dos principals partits del moviment, a causa de la divergència estratègica, la repressió i les desqualificacions constants entre dirigents i militants a les xarxes. Ara per ara, hi ha una desena de candidatures que es reivindiquen independentistes i que representen tot l’espectre estratègic i ideològic del moviment. De les opcions que defensen l’unilateralisme i la proclamació immediata de la independència fins a les que prioritzen el diàleg i la construcció d’una majoria pel referèndum, passant per les que opten per la confrontació amb l’estat. De l’esquerra anticapitalista i transformadora fins a l’extrema dreta, passant per la socialdemocràcia, la democràcia cristiana i els sectors més liberals. Des dels partits de govern fins als més rupturistes amb el sistema actual de partits, crítics amb la manera com ha evolucionat el procés i les decisions que s’han pres d’ençà de la tardor del 2017.
Caldrà veure si aquestes candidatures prenen forma definitiva, si algunes opten per coalicions o bé si no recullen prou avals i queden fora de l’oferta electoral. En tot cas, és ben segur que el votant independentista podrà elegir l’opció que el representi més bé, tant en l’àmbit ideològic com en l’estratègic en l’avenç del procés. A més de la frustració i el descontentament per la manera com ha embarrancat el procés aquesta legislatura després de l’1-O i per la repressió que ha exercit l’estat espanyol, també pot tenir un impacte notable la gestió de la pandèmia del govern de la Generalitat i l’evolució de les setmanes vinents.
Els dos partits principals, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, intentaran de retenir la majoria del vot independentista i ampliar les respectives bases electorals, mentre que les altres formacions –la CUP, el PDECat i Demòcrates– miraran de créixer, de mantenir-se per influir sobre el futur govern, d’obtenir representació al Parlament de Catalunya per primera vegada o de tornar-hi, com és el cas de Solidaritat Catalana. A la
El coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos | ACN |
per Quico Sallés
Audiència Nacional (Madrid).
L'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha detallat aquest matí com funcionava l'estructura dels fons reservats de l'Estat. En la seva declaració com a investigat per l'operació Kitchen davant l'Audiència Nacional, el jutge Manuel García Castellón li ha preguntat sobre com s'articulava el repartiment dels fons reservats de l'Estat destinats a seguretat.
Una pregunta arran de la quantitat ingent de fons reservats que es van utilitzar en l'operatiu policial encobert per espiar l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, i la seva dona Rosalía Iglesias, per intentar manllevar-li els papers compromesos sobre el finançament irregular del partit i els sobresous dels seus dirigents. Gairebé mig milió d'euros segons consta en el