PAÍS - PRINCIPAT
El 14 de febrer hi haurà previsiblement un rècord de candidatures independentistes que representaran tot l'espectre ideològic i estratègic del moviment
Per: Roger Graells Font
16.11.2020 01:50
Només falten tres mesos per a les eleccions del 14 de febrer i l’independentisme hi arriba després d’una legislatura molt tensa entre els dos principals partits del moviment, a causa de la divergència estratègica, la repressió i les desqualificacions constants entre dirigents i militants a les xarxes. Ara per ara, hi ha una desena de candidatures que es reivindiquen independentistes i que representen tot l’espectre estratègic i ideològic del moviment. De les opcions que defensen l’unilateralisme i la proclamació immediata de la independència fins a les que prioritzen el diàleg i la construcció d’una majoria pel referèndum, passant per les que opten per la confrontació amb l’estat. De l’esquerra anticapitalista i transformadora fins a l’extrema dreta, passant per la socialdemocràcia, la democràcia cristiana i els sectors més liberals. Des dels partits de govern fins als més rupturistes amb el sistema actual de partits, crítics amb la manera com ha evolucionat el procés i les decisions que s’han pres d’ençà de la tardor del 2017.
Caldrà veure si aquestes candidatures prenen forma definitiva, si algunes opten per coalicions o bé si no recullen prou avals i queden fora de l’oferta electoral. En tot cas, és ben segur que el votant independentista podrà elegir l’opció que el representi més bé, tant en l’àmbit ideològic com en l’estratègic en l’avenç del procés. A més de la frustració i el descontentament per la manera com ha embarrancat el procés aquesta legislatura després de l’1-O i per la repressió que ha exercit l’estat espanyol, també pot tenir un impacte notable la gestió de la pandèmia del govern de la Generalitat i l’evolució de les setmanes vinents.
Els dos partits principals, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, intentaran de retenir la majoria del vot independentista i ampliar les respectives bases electorals, mentre que les altres formacions –la CUP, el PDECat i Demòcrates– miraran de créixer, de mantenir-se per influir sobre el futur govern, d’obtenir representació al Parlament de Catalunya per primera vegada o de tornar-hi, com és el cas de Solidaritat Catalana. A la
