divendres, 17 d’abril del 2026

El govern d’Illa duplica les subvencions directes al CIDOB, el think tank finançat per Soros que va promoure el relat de la ‘trama russa’ del Procés

 

 

NACIONAL

 


 


 

 

17/04/2026

 

La denominada “trama russa del Procés”, que des de fa gairebé deu anys apareix periòdicament en titulars de premsa i discursos polítics, ha anat perdent consistència a mesura que avançava als tribunals. La causa Volhov, impulsada pel jutge Joaquín Aguirre, ha acabat sent objecte de crítiques de la fiscalia, que n’ha qüestionat la coherència interna, l’excés de peces separades i la manca d’indicis sòlids amb rellevància penal.

El cas, nascut el 2016 en el marc d’una investigació sobre presumptes irregularitats en subvencions de la Diputació de Barcelona, va derivar cap a una tesi molt més ambiciosa i expeditiva: la suposada existència d’una trama internacional instigada des del Kremlin per a desestabilitzar Espanya a través de l’independentisme català. Una teoria que apuntava directament a la figura de Carles Puigdemont, així com de Josep Lluís Alay, un dels col·laboradors més estrets del president.

Aquesta hipòtesi es va sustentar en elements com converses intervingudes a l’exresponsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya, Víctor Terradellas, en què es mencionaven ofertes de suport rus -des de 10.000 soldats fins a finançament massiu de Moscou- que mai no es van poder corroborar. Amb el pas del temps, els tribunals han anat desactivant aquestes línies d’investigació i la fiscalia ha acabat demanant l’arxivament de les peces principals.

Malgrat la seva progressiva dissolució, el relat de la ingerència russa ha gaudit durant molts anys d’una notable capacitat de penetració política i mediàtica. I és en aquest punt on apareix el paper d’un entramat d’actors vinculats a una mateixa xarxa internacional.

Nicolás de Pedro: l’altaveu geopolític del relat

La CNMC obre expedients sancionadors per l’apagada

 

 


ECONOMIA 

 

 

Imatge d'arxiu de Barcelona durant l'apagada, a mesura que algunes zones restablien el subministrament elèctric / ACN

 

 

Josep Maria Botanch

17/04/2026 13:13

 

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha anunciat aquest divendres la incoació de diversos expedients sancionadors per “indicis d’infracció” en el marc de les seves investigacions sobre l’apagada elèctrica que hi va haver el 28 d’abril del 2025 arreu de l’Estat espanyol. L’organisme de competència espanyol ha recordat en un comunicat que, arran de l’apagada, va iniciar diversos expedients informatius per analitzar les circumstàncies del zero elèctric i determinar els fets rellevants “sota la perspectiva de la normativa sectorial elèctrica”.

Com a resultat d’aquestes actuacions, l’òrgan regulador subratlla que s’ha conclòs que l’incident va tenir “un origen multifactorial, a causa d’una sèrie temporal d’esdeveniments que van desequilibrar el sistema progressivament i van culminar amb el zero elèctric per sobretensió”. Aquesta conclusió sobre l’apagada estaria així en línia tant amb l’informe del govern espanyol com dels experts europeus d’Entso-E, que van considerar que l’incident va ser resultat d’un problema multifactorial, i l’obertura d’aquests expedients sancionadors es produeix a menys de dues setmanes que es compleixi un any del Blackout elèctric.

D’aquesta manera, com a resultat de les investigacions, la CNMC indica que ha detectat diversos indicis d’incompliment, alguns mantinguts durant períodes prolongats de temps, que haurien afectat el funcionament del sistema elèctric i podrien ser constitutius d’infraccions administratives. Fonts del sector han detallar a l’agència Europa Press que la incoacció d’aquests expedients sancionadors per indicis d’infracció han estat ja notificats a tots els afectats, i així s’hi ha inclòs gran part del sector.

 

La presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández / EP

 

Investigació formal d’entre 9 i 18 mesos

L’Iran anuncia la reobertura de l’estret d’Ormuz durant l’alto-el-foc entre Israel i el Líban



GUERRA IRAN

 

 

La mesura busca alleujar la tensió en una ruta clau del petroli mundial enmig d’una treva encara fràgil

 

 


 

 

Alexandre Solano

17.04-15:14

 

L’Iran ha anunciat la reobertura completa del trànsit comercial per l’estret d’Ormuz, una de les principals artèries energètiques del món, coincidint amb l’entrada en vigor de l’alto-el-foc temporal entre Israel i el Líban. La decisió, comunicada pel ministre d’Afers Estrangers, Abbas Araghchi, pretén de restablir el flux marítim en un moment de distensió relativa després de setmanes de conflicte.

egons Teheran, el pas queda completament obert per a tots els vaixells comercials mentre duri la treva. Tanmateix, l’obertura no és absoluta: les embarcacions hauran de seguir una ruta coordinada definida per les autoritats iranianes, fet que permet al país mantenir el control efectiu sobre el trànsit en aquesta via estratègica. L’estret d’Ormuz concentra una part substancial del transport mundial de petroli i gas, i qualsevol alteració en el seu funcionament té un impacte immediat sobre els mercats energètics globals. Durant les darreres setmanes, la guerra entre els Estats Units i l’Iran, sumada a l’escalada entre Israel i l’Hezbollah al Líban, havia reduït dràsticament el trànsit i havia fet disparar els preus. 

La reobertura arriba en paral·lel a un alto-el-foc de deu dies entre Israel i el Líban, que ha permès una