INDEPENDENTISME
Protagonistes d'aquella jornada històrica recorden com va ser aquell
primer desafiament a l'Estat: "Ens vam convertir en la punta de llança
del moviment"(entre ells A.L.Tena i Carlos Mora)
 |
| Una nena en la celebració dels resultats de la primera consulta
independentista, celebrada el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt /
ACN |
Josep Maria Botanch
22/09/2024 21:09
“Proclamem Arenys de Munt primer municipi que ha votat lliurement i democràticament la independència de la nació catalana”.
Amb aquestes paraules es va cloure un dia històric per a
l’independentisme, on el municipi del Maresme es va convertir en
l’epicentre de Catalunya, i que va acaparar les mirades de mitjans de
comunicació d’arreu del món. El 13 de setembre de 2009, ara fa quinze
anys i uns dies, es va celebrar una diada històrica a Arenys: la primera vegada que els catalans eren consultats sobre la independència.
El resultat, amb un 41% de participació, va ser aclaparador: el ‘sí’ a
la independència va arrasar amb un 96,3% dels vots, davant el 2,2% del
‘no’ (61 vots), l’1,1% de vots en blanc (29 vots) i el 0,4% de nuls (12
vots). Amb el gest tan senzill, però simbòlic, d’introduir una papereta
dins d’una urna, Arenys de Munt canviava el rumb de tot un país i es
convertia en la punta de llança de tot un moviment. Aquell dia
representa la guspira que va encendre el moviment, i que va donar lloc a
onades de consultes celebrades arreu del territori, a la consulta del
9-N l’any 2014, i que vuit anys després va culminar amb el referèndum
del Primer d’Octubre.
Per recordar el dia que l’independentisme es va posar en marxa, El Món ha parlat amb alguns dels protagonistes d’aquella jornada pacífica, lúdica i també històrica, que recorden d’una manera “molt entranyable”, que defineixen com “una festa de la democràcia”. Carles Móra,
que l’any 2009 era l’alcalde d’Arenys de Munt, destaca la “complicitat”
de moltes entitats del municipi, que es van implicar i involucrar en
l’organització de la consulta impulsada pel Moviment Arenyenc per a
l’Autodeterminació (MAPA), per donar una “resposta popular col·lectiva, i
estratègicament mot ben dissenyat”. “Era una mena d’acte de
desobediència, una mena d’acte de convenciment total i absolut que un
poble unit i organitzat ho pot tot”. Móra afegeix que “va ser
un intent de solucionar als molts problemes que arrosseguem d’ençà que
ens espolien i ens reprimeixen, una manera de visualitzar aquesta
actitud de rebel·lia i inconformisme”. “Ens vam convertir en la punta de llança de l’independentisme”, sentencia. Una opinió que és compartida pel notari i exdiputat Alfons López Tena i l’expresidenta de l’ANC Elisenda Paluzie,
que van formar part de la junta avaladora de la consulta, que va
arribar en una “etapa molt negativa” després tot el procés de reforma de
l’Estatut.
Paluzie recorda que la nit abans ella va dormir a casa de l’alcalde d’Arenys de Munt i, d’altra banda, López Tena i Uriel Bertran van dormir a casa de Joan Manuel Ximenis,
aleshores regidor de la CUP i impulsor de la consulta perquè s’havien
d’aixecar aviat per preparar tot el dispositiu perquè la votació es
pogués celebrar amb total garanties. “Tot Arenys de Munt estava ple de
gent, es respirava il·lusió i aquell dia vam trencar una dinàmica, i vam posar l’autodeterminació a l’agenda”, subratlla la catedràtica d’Economia. “Jo crec que aquell moviment va ser l’espurna de tot el que vindria després
perquè aquella mateixa nit es va plantejar el xoc que s’havia de fer
amb això, i perquè suposava haver guanyat l’advocacia de l’estat”,
apunta el notari, que subratlla que van rebre trucades de “gent de tot
arreu volent organitzar la seva consulta”.
Un acte de mobilització o un acte efectiu?
