INDEPENDENTISME
Protagonistes d'aquella jornada històrica recorden com va ser aquell primer desafiament a l'Estat: "Ens vam convertir en la punta de llança del moviment"(entre ells A.L.Tena i Carlos Mora)
 |
| Una nena en la celebració dels resultats de la primera consulta independentista, celebrada el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt / ACN |
Josep Maria Botanch
22/09/2024 21:09
“Proclamem Arenys de Munt primer municipi que ha votat lliurement i democràticament la independència de la nació catalana”. Amb aquestes paraules es va cloure un dia històric per a l’independentisme, on el municipi del Maresme es va convertir en l’epicentre de Catalunya, i que va acaparar les mirades de mitjans de comunicació d’arreu del món. El 13 de setembre de 2009, ara fa quinze anys i uns dies, es va celebrar una diada històrica a Arenys: la primera vegada que els catalans eren consultats sobre la independència. El resultat, amb un 41% de participació, va ser aclaparador: el ‘sí’ a la independència va arrasar amb un 96,3% dels vots, davant el 2,2% del ‘no’ (61 vots), l’1,1% de vots en blanc (29 vots) i el 0,4% de nuls (12 vots). Amb el gest tan senzill, però simbòlic, d’introduir una papereta dins d’una urna, Arenys de Munt canviava el rumb de tot un país i es convertia en la punta de llança de tot un moviment. Aquell dia representa la guspira que va encendre el moviment, i que va donar lloc a onades de consultes celebrades arreu del territori, a la consulta del 9-N l’any 2014, i que vuit anys després va culminar amb el referèndum del Primer d’Octubre.
Per recordar el dia que l’independentisme es va posar en marxa, El Món ha parlat amb alguns dels protagonistes d’aquella jornada pacífica, lúdica i també històrica, que recorden d’una manera “molt entranyable”, que defineixen com “una festa de la democràcia”. Carles Móra, que l’any 2009 era l’alcalde d’Arenys de Munt, destaca la “complicitat” de moltes entitats del municipi, que es van implicar i involucrar en l’organització de la consulta impulsada pel Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA), per donar una “resposta popular col·lectiva, i estratègicament mot ben dissenyat”. “Era una mena d’acte de desobediència, una mena d’acte de convenciment total i absolut que un poble unit i organitzat ho pot tot”. Móra afegeix que “va ser un intent de solucionar als molts problemes que arrosseguem d’ençà que ens espolien i ens reprimeixen, una manera de visualitzar aquesta actitud de rebel·lia i inconformisme”. “Ens vam convertir en la punta de llança de l’independentisme”, sentencia. Una opinió que és compartida pel notari i exdiputat Alfons López Tena i l’expresidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, que van formar part de la junta avaladora de la consulta, que va arribar en una “etapa molt negativa” després tot el procés de reforma de l’Estatut.
Paluzie recorda que la nit abans ella va dormir a casa de l’alcalde d’Arenys de Munt i, d’altra banda, López Tena i Uriel Bertran van dormir a casa de Joan Manuel Ximenis, aleshores regidor de la CUP i impulsor de la consulta perquè s’havien d’aixecar aviat per preparar tot el dispositiu perquè la votació es pogués celebrar amb total garanties. “Tot Arenys de Munt estava ple de gent, es respirava il·lusió i aquell dia vam trencar una dinàmica, i vam posar l’autodeterminació a l’agenda”, subratlla la catedràtica d’Economia. “Jo crec que aquell moviment va ser l’espurna de tot el que vindria després perquè aquella mateixa nit es va plantejar el xoc que s’havia de fer amb això, i perquè suposava haver guanyat l’advocacia de l’estat”, apunta el notari, que subratlla que van rebre trucades de “gent de tot arreu volent organitzar la seva consulta”.
Un acte de mobilització o un acte efectiu?
D’altra banda, Alfons López Tena explica que quan es va involucrar en la consulta d’Arenys, va demanar als organitzadors si volien celebrar “un acte de mobilització”, amb els Mossos d’Esquadra emportant-se les urnes i les paperetes a l’inici de la consulta, o “un acte efectiu”, donant avançament de resultats i els resultats finals, i deixa clar que “una cosa és incompatible amb l’altra”. “Van apostar per la segona opció”, i, en aquest sentit, defensa que des del primer moment s’havien de “comportar com a estat i actuar com a estat”.
Aquell dia van poder votar tots els empadronats al municipi, inclosos els veïns que es trobaven en situació irregular, però López Tena subratlla que s’havia d'”acreditar que només podien votar aquells que s’havien definit que tenien dret a vot i que només ho poguessin fer una vegada”. Elisenda Paluzie, per la seva banda, rememora que López Tena “va ser molt rigorós” en fer complir les directrius marcades per fer la votació perquè calia dotar la consulta de “molta credibilitat”. De fet, el mateix jurista ho admet i posa l’exemple d’una dona “molt coneguda” al municipi que va voler votar a primera hora amb una fotocòpia del DNI i “no la vam deixar votar”. “Qualsevol excepció podia ser aprofitada en contra”, al·lega per justificar que fes complir les normes de votació sense permetre excepcions.
Una consulta enmig de la pressió de l’estat i les amenaces de la ultradreta
Tot i que l’exalcalde d’Arenys de Munt recorda que l’independentisme ve de lluny i ha recorregut un “llarg camí”, i que durant el franquisme va estar en la clandestinitat, Móra destaca que amb la consulta “es va saber trobar la manera visual d’obtenir uns resultats molt eficients”. “La formulació de posar una papereta dins d’una urna va ser manera d’actuar molt encertada, perquè la gent té ganes que se l’escolti i reivindicar els seus drets, tant individuals com col·lectius”. Tanmateix, el camí no va ser fàcil i Tena recorda que Pilar Fernández Bozal era la cap de l’Advocacia de l’Estat a Catalunya quan, poc abans de la consulta, aquest organisme va recórrer la consulta d’Arenys. L’encarregat de defensar la prohibició de la consulta va ser l’actual eurodiputat de Vox Jorge Buxadé, aleshores advocat de l’estat. Arran de la sentència judicial, que va prohibir a l’Ajuntament cedir la Sala Municipal del consistori, la consulta es va celebrar al Centre Moral, un local d’una entitat privada situat al costat de l’Ajuntament.
“Cap de nosaltres va ser processat quan teníem una prohibició concreta per fer-ho”, diu Tena, que ressalta que “Bozal va fracassar en l’intent d’impedir la consulta d’Arenys, i un any més tard Artur Mas la nomena consellera de Justícia”. “El govern dels millors va nomenar una perdedora”, critica. Paluzie, per la seva banda, assenyala que “en aquell moment, la gent de la coordinadora local d’Arenys de Munts ja va notar el que és la pressió de l’Estat”, i afegeix que “alguns tenien fins i tot amenaces i van patir tensió els dies previs a la consulta”. De fet, Josep Manel Ximenis va revelar que els van gravar, van fer trucades als veïns, els van amenaçar de cremar els boscos i, intimidaven comerços i, en el seu cas personal, el van arribar a amenaçar de mort.
A més, aquella consulta es va celebrar enmig de les amenaces de la ultradreta. De fet, es va autoritzar una manifestació de la Falange i una setantena de falangistes van arribar al municipi el mateix dia que se celebrava la consulta. Sobre això, Móra recorda que la Falange “ens va començar a amenaçar”, però creu que va tenir una “intervenció maldestra” que va aconseguir l’efecte contrari del que ells volien. En aquest sentit, creu que les amenaces i la protesta dels falangistes va servir perquè la gent entengués “la força” del que estava fent Arenys de Munt aquell dia. “Es va posar al nostre costat i en contra de la ultradreta, i ens vam convertir en la punta de llança de l’independentisme”, sentencia.
15 anys després d’Arenys: una oportunitat perduda
Malgrat tot, Móra admet que no es podia imaginar l’onada independentista que arribaria durant la dècada següent, i remarca que el municipalisme va ser una de les claus d’aquest procés. És per això, que “s’ha de tornar a revifar el municipalisme, sobretot l’independentista, que no és gens menyspreable”. Amb la quantitat de pobles que hi ha a Catalunya, i la quantitat que disposen d’una majoria independentista al consistori, l’ara alcalde de Tarrés, un poble de les Garrigues de només 90 habitants, creu que cal “reunificar” el municipalisme i “tornar a insistir perquè la unió fa la força”. “El municipalisme ha de continuar insistint, i fer activitats d’aquest tipus per mostrar la voluntat del poble català”, però reconeix que “a desunió ha provocat desencís i desmobilització”.
Elisenda Paluzie, en canvi, recorda que les consultes les van impulsar les entitats municipals, i lamenta que “el moviment s’ha apagat”, però creu que Catalunya ha tingut situacions en la història “molt més complicades que aquesta” i se n’ha sortit. Així, creu que ara “ens pertoca a tots no plegar els braços individualment“. “Si els partits no estan confrontant l’Estat, o l’espanyolisme a Catalunya, confrontem-los nosaltres individualment en les nostres accions de cada dia i anem recuperant el moviment des d’altres esferes”, que “d’aquest fracàs en neixin altres coses”.
Alfons López Tena, d’altra banda, veu “evident” que és “una oportunitat perduda” perquè hi ha una aspiració que no s’assoleix, però critica que el moviment “ha volgut anar a Girona i ha agafat la carretera de Saragossa”. És a dir, ha volgut assolir la independència per un camí que, segons la seva opinió, és “impossible”, i, en aquest sentit, valora que els partits independentistes “no volen assolir la independència, i el seu electoral tampoc”, perquè quan hi ha hagut una alternativa “s’ha refusat”. “La gent vota això perquè vol això, i la gent que ha deixat de votar no genera res perquè apareixen altres moviments i no els voten”, insisteix. “Quan un règim s’esgota, però s’estanca, ja es converteix en la nova normalitat i un Govern com el d’Illa pot funcionar”, resumeix.
ENLLAÇ ARTICLE :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada